World Vision treballa per combatre aquesta xacra: "És maco com els nens poden començar a ser nens"
MADRID, 24 ago. (EUROPA PRESS) -
La desnutrició crònica infantil ha estat històricament un dels grans problemes dins de la situació humanitària a l'Equador, fruit de diverses causes que van des de contextos de pobresa a la desinformació de les famílies en zones aïllades; les quals ONG com World Vision intenten combatre sobre el terreny.
L'Equador compta amb una Enquesta Nacional sobre Desnutrició Infantil (ENDI), en la qual es reflecteix que el 17,5% dels nens menors de cinc anys pateixen aquesta situació, una dada que s'eleva al 19,3% si només es tenen en compte els menors de dos anys.
No és un problema nou, sinó que "és un desafiament de dècades" a l'Equador, com explica el director de World Vision al país sud-americà, Esteban Lasso, en una entrevista a Europa Press en la qual avisa que l'ENDI deixa entreveure també diferències regionals.
A la zona andina o a l'Amazònia, on World Vision desenvolupa programes propis i uns altres en col·laboració amb autoritats locals, fins a quatre de cada deu nens pateixen desnutrició, mentre que per col·lectius preocupa la incidència entre comunitats indígenes o mares adolescents, apunta Lasso.
Els efectes d'una mala alimentació es deixen notar en el desenvolupament cognitiu i físic dels nens. El 36,9% dels nens d'entre sis i 23 mesos viu amb anèmia i Lasso reconeix que en alguns casos són visibles els efectes de la gana en menors amb talles més baixes a les que corresponen a la seva edat o que amb prou feines juguen, "letàrgics".
Part dels programes de World Vision estan enfocats a l'acompanyament i a la formació de famílies en els primers mil dies de vida, per recordar la importància de mesures bàsiques d'higiene com el rentat de mans, fomentar la lactància materna --un de cada dos nens de sis mesos no rep a l'Equador lactància materna exclusiva-- o promoure el consum de proteïnes mitjançant aliments fàcils d'aconseguir de manera autònoma com la quinoa o les llenties, per exemple, ensenyant a cuines comunals receptes amb aquests productes.
Lasso incideix, a més, en la "distorsió" d'algunes pràctiques alimentàries fàcils de solucionar, ja que en algunes comunitats indígenes que sí que conreen plantes com la quinoa es dona el cas que venen el producte a mercats locals per poder comprar carbohidrats que no serien tan nutritius.
LA INCIDÈNCIA FUNCIONA
El responsable de World Vision, no obstant això, incideix que aquesta mena d'atencions funcionen i han permès per exemple que nou de cada deu nadons ja neixin sense problemes de desnutrició a les regions on existeixen programes i que, entre els nens que la pateixen, almenys la meitat hagin pogut sortir del pou.
Lasso posa d'exemple el cas d'una mare de família que viu a una hora del centre de salut més pròxim i que, gràcies a les visites personalitzades, presumeix ara de mesures d'higiene i aplica a casa seva el que va aprendre a les anomenades 'cuines vives'.
La seva filla, de dos anys, ja s'està començant a moure amb normalitat i camina "molt bé", com explica Lasso. "És maco com els nens poden arribar al seu potencial i començar a ser nens", celebra.
