MADRID 12 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Institut d'Estudis Per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz) ha denunciat aquest dissabte l'assassinat de 13 líders socials i defensors dels Drets Humans a Colmbia aquest mateix any i ha criticat la posició del Govern en aquest assumpte.
En un informe elaborat per l'ONG, es mostra que el líder Carlos Cardona de Ituango va ser assassinat el 2 de gener a Antioquia; a més de Cristian David Caicedo de Guapi a Cauca el 3 de gener; Gloria Ocampo de Puerto Guzmán a Putumayo i Virginia Silva Paez a Cauca el 7 de gener; Carlos Alonso Quintero de Puerto Guzmán (Putumayo) el 8 de gener i Emilio Campaña aquest mateix dia.
Més recentment, ha reportat l'assassinat el 8 de gener de Mireya Hernández Guevara a Tolima i d'Oscar Quintero a Puerto Guzmán; Anuar Rojas Isaramá a Nuquí (Chocó) un dia més tard i Gentil Hernández a la mateixa població.
Divendres passat, ha indicat que va ser assassinada la líder Emparo Guegía, al costat del seu fill a Cauca. En la mateixa data, ha reportat també l'assassinat de Juan Pablo Guejia. A ells, se sumen segons l'organització, l'assassinat d'un excombatent de les Forces Armades Revolucionries de Colmbia (FARC), segons ha recollit la cadena colombiana la FM.
En aquest sentit, el director d'Indepaz, Camilo González, ha sostingut que aquesta realitat és "contradictria" amb la xifra que va donar el president de Colmbia, Iván Duque, que va parlar d'una disminució del 25 per cent dels crims contra líders socials al país.
"La situació és greu a Tumaco, Cauca, Tolima, Chocó i Antioquia, hi ha amenaces greus. El Govern té unes xifres que no són clares i no quadren, crec que han informat malament al president", ha afirmat.
A més, González ha destacat que la situació és "delicada" i que els remeis "no estan fent efecte" perqu s'est donant un "tractament de guerra i no de pau a les comunitats".
El conseller presidencial per als Drets Humans i els Assumptes Internacionals, Francisco Barbosa, va afirmar que les autoritats van detectar que els assassinats de líders obeen a diferents factors. "Aquí no hi ha una política d'extermini o una política sistemtica. Aquí el que hi ha són raons diverses en contra dels nostres líders socials, lligades a fenmens de delinqüncia", va explicar Barbosa.
