França, el Regne Unit i el Canadà obren la porta a fer el pas amb vista a una cimera clau a l'ONU
MADRID, 25 maig (EUROPA PRESS) -
Més de 140 països d'arreu del món reconeixen ara com ara Palestina com a estat, un pas que Espanya, Irlanda i Noruega van formalitzar conjuntament el 28 de maig del 2024. Un any després, el debat sobre aquest assumpte delicat ha ressorgit amb els missatges del president francès, Emmanuel Macron, impulsor d'una reunió específica sobre la solució de dos estats que tindrà lloc al juny.
Palestina és, per a l'ONU, un 'estat observador no membre', un estatus que no el converteix en membre de ple dret de l'organització, però sí que li dona veu en el principal fòrum del multilateralisme. Durant dècades, ha aspirat que altres governs li concedeixin el simbòlic aval del reconeixement, al qual s'oposa de manera frontal l'actual Govern israelià, encapçalat per Benjamin Netanyahu.
L'escalada de tensions al Pròxim Orient ha portat Macron en les últimes setmanes a moure fitxa, fins al punt que a principis d'abril va reconèixer per primer cop que es plantejava reconèixer a curt termini l'Estat de Palestina. Fins ara, els missatges de les autoritats gal·les es limitaven a avançar que ho farien quan fos "útil".
França, de fet, copresidirà al juny amb l'Aràbia Saudita una reunió organitzada a la seu de les Nacions Unides a Nova York oberta a parlar del futur de pau entre israelians i palestins i centrada de manera expressa en la solució de dos estats. Macron ha coquetejat amb la idea que aquesta cimera sigui el punt d'inflexió per fer el pas.
Netanyahu no ha escatimat crítiques contra aquesta nova retòrica de Macron, insistint en la seva tesi que reconèixer Palestina actualment porta implícita una "recompensa al terrorisme" de Hamas, organització responsable dels atacs del 7 d'octubre del 2023 que es van saldar amb uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats, més de 50 dels quals continuen en mans dels terroristes a Gaza.
MOVIMENTS A TRES BANDES
No obstant això, aquesta mateixa setmana Macron va signar un significatiu comunicat conjunt amb els primers ministres del Canadà i del Regne Unit, Mark Carney i Keir Starmer, en què els tres països es confessaven "compromesos" amb el reconeixement de Palestina com a "contribució" per a la solució de dos estats. Així, es declaraven "preparats per treballar amb altres (països) amb aquest objectiu", desitjosos a més que la conferència de juny pugui encoratjar el "consens internacional" sobre la matèria.
El Ministeri d'Exteriors francès ha apel·lat igualment a una "lògica de moviment" i a la necessitat d'un nou "impuls" abans de la pròxima cimera. "Cal que els països que no han reconegut Palestina la reconeguin i que els països que no reconeixen Israel avancin cap a la normalització", ha assenyalat un portaveu, sense entrar en els detalls quant a terminis.
Del costat del Canadà, fonts del Ministeri d'Exteriors consultades per Europa Press han subratllat que "la solució de dos estats és l'única via per portar la pau i la seguretat a israelianes i palestins", encara que igual que França eviten especular sobre horitzons temporals.
"El Canadà està preparat per reconèixer l'Estat palestí en el moment en què més serveixi per a una pau duradora", encara que les fonts també han matisat que no necessàriament ha de ser "l'últim pas" dins dels esforços diplomàtics i pot arribar abans d'un hipotètic pacte entre les parts.
Un missatge similar al que trasllada el Regne Unit, on els principals líders britànics es mostren disposats a reconèixer Palestina "en el moment en què tingui màxim impacte per contribuir al procés de pau", com ha explicat un portaveu de la Foreign Office a Europa Press.
El Regne Unit, partidari igualment del consens, deixa clar que no està disposat a "renunciar" a la solució de dos estats, ja que "la condició d'estat és un dret inalienable del poble palestí".
"Estem preparats per treballar amb els nostres aliats i amb altres actors a la regió en un procés significatiu i, mentrestant, farem el que estigui a les nostres mans per donar suport als fonaments de l'Estat palestí", ha assenyalat el portaveu ministerial.
UN GEST COORDINAT
Així doncs, el missatge que arriba de les tres capitals és pràcticament el mateix, la qual cosa convida a pensar que hi podria haver una certa coordinació entre França, el Canadà i el Regne Unit a l'hora de fer un pas que saben que portarà amb conseqüències diplomàtiques, com han pogut comprovar amb els anteriors.
També el Govern central va voler fer del reconeixement de Palestina un gest coordinat amb altres socis, per donar més pes a la seva decisió. Així, Espanya va procedir al reconeixement de Palestina el 28 de maig passat de manera simultània a Irlanda i Noruega.
El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha forjat des d'aleshores una aliança de països europeus afins a les tesis espanyoles i que aposten per la solució de dos estats com la millor via per a la pau al Pròxim Orient, encara que no necessàriament tots hagin reconegut Palestina formalment.
Precisament, la cimera de la Comunitat Política Europea (CPE) el passat 16 de maig a Tirana va servir d'escenari per a una reunió d'aquests països en sintonia en la qual van participar els líders d'Espanya, Irlanda, Noruega, Islàndia, Malta, Eslovènia i Luxemburg de la qual va sortir una declaració en què donaven suport novament al dret a l'autodeterminació dels palestins i la seva voluntat de treballar per "avançar cap a una solució pacífica i duradora".
A La Moncloa, a més, es feliciten que cada vegada siguin més els països que estan modificant la seva postura respecte al conflicte al Pròxim Orient i acostant-se a les tesis espanyoles d'aposta per una solució de dos estats, amb un reconeixement de Palestina per posar-la en peus d'igualtat amb Israel de cara a una eventual negociació de pau, al mateix temps que s'exigeix als països àrabs que encara no ho hagin fet que reconeguin a l'Estat israelià.
El Consell d'Afers Exteriors d'aquest dimarts a Brussel·les va ser un bon exemple de com evoluciona la postura dels membres de la UE quant al conflicte a Gaza i la política que manté el govern de Benjamin Netanyahu.
Així, un total de disset països, entre els quals estava Espanya, van defensar demanar a l'alta representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, la revisió de l'Acord d'Associació amb Israel sobre la base de l'article 2 que planteja la necessitat de respectar els drets humans.
Ja el febrer del 2024 Sánchez i l'aleshores primer ministre irlandès havien sol·licitat, sense èxit, la revisió de l'acord, per aquest motiu el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va posar en relleu que cada vegada són més els països que secunden la postura espanyola.
