Actualitzat 06/03/2014 17:30

Cuba, disposada a discutir amb la UE un acord polític

L'HAVANA, 6 Mar. (Reuters/EP) -

El ministre d'Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, diu que Cuba "té tota la disposició a discutir sobre bases iguals i de respecte mutu amb la Unió Europea (UE)" un acord polític.

   "Cuba acull amb satisfacció la proposta del 10 de febrer de l'alta representant (de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE, Catherine Aston) que significa el final de les polítiques unilaterals de la UE sobre Cuba i acceptar el començament de negociacions sobre aquesta qüestió", ha dit en una roda de premsa.

   En aquesta data els ministres d'Exteriors de la UE van acordar les condicions per negociar amb el Govern de Raúl Castro un acord sobre diàleg polític i cooperació que permetés normalitzar les relacions amb Cuba i "encoratjar" reformes democràtiques.

   La negociacions entre Brussel·les i L'Havana deixaran fora un tercer pilar que sol ser present en aquest tipus d'acords: el comercial. Tot i això, s'espera que la normalització de les relacions potenciï les inversions europees en àrees amb potencial com l'agricultura i el turisme.

   Es tracta d'un gir rellevant en les relacions bilaterals perquè està anomenat a reemplaçar la Posició Comuna que la UE va adoptar el 1996 --a instàncies del govern espanyol de José María Aznar--, però no suposarà a la pràctica un canvi substancial en la política europea cap a l'illa caribenya, segons expliquen fonts europees.

PROCÉS D'UN O DOS ANYS

   Una vegada que els 28 han confirmat el mandat negociador --que ha trigat més d'un any a arribar per les reserves de països com Alemanya, Suècia i República Txeca--, els serveis d'Ashton podran iniciar "de seguida" els contactes amb la part cubana.

   Les negociacions podrien durar entre un i dos anys, segons càlculs europeus, tot i que també serà determinant el ritme i intensitat de les reformes que s'esperen de Cuba i que assumeixi un "major compromís gradual" amb les llibertats fonamentals i el respecte dels drets humans.

   Els estats membre han deixat clar en el seu mandat que la cap de la diplomàcia europea haurà d'informar-los periòdicament sobre la marxa de les negociacions, el que els permetria detenir el procés si, per exemple, es frena el ritme de les reformes o augmenta la pressió sobre l'oposició cubana.

   La UE treballa des de finals del 2012 en aquest mandat negociador, quan els governs nacionals van demanar a Ashton "explorar" les opcions per normalitzar les relacions, però aquest procés intern es va dil·latar per la necessitat de rebre un suport unànime de les capitals.

   Brussel·les va donar un primer pas d'acostament amb L'Havana el juny del 2008, quan els líders europeus van decidir aixecar les sancions diplomàtiques que va imposar al règim 'castrista' el 2003, com a resposta a la detenció de 75 opositors a l'anomenada 'primavera negra'. Tot i que les sancions estaven en suspens des del 2005, aquesta decisió va permetre reprendre la cooperació amb la part cubana.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés