MADRID 4 maig (EUROPA PRESS) -
La jutgessa federal Joan Lenard ha acceptat la sol·licitud presentada per René González, un dels cinc cubà-estatunidencs condemnats per espionatge al país nord-americà, per tornar a Cuba a canvi de renunciar a la ciutadania estatunidenca.
El 2012, el seu advocat, Philip Horowitz, va proposar a la Cort de Districte de Florida que porta el cas que permetés al seu client tornar definitivament a Cuba, a canvi de renunciar a la ciutadania estatunidenca.
Fa unes quantes setmanes, Horowitz va tornar a la càrrega i va sol·licitar a la seu judicial que permetés a González traslladar-se a Cuba durant dues setmanes per assistir a les honres fúnebres pel seu pare, Cándido René, que va morir el passat 1 d'abril.
En resposta, Lenard ha decidit que González "podrà passar la resta del seu període de llibertat vigilada a Cuba, sense la necessitat de presentar informes periòdics, si renuncia voluntàriament a la ciutadania estatunidenca i no torna als Estats Units".
"El pròxim 23 de maig, presentarà a la Cort del Districte de Florida un informe sobre el seu estat de renúncia i una còpia certificada (pel Departament d'Estat) de la pèrdua de nacionalitat", ha indicat, d'acord amb el diari oficial 'Cubadebate'.
Horowitz ha expressat la satisfacció de González, i ha dit que ha portat un molt de temps, però que, finalment, el Govern estatunidenc ha acceptat la seva oferta, tot i que deixant clar que "no volen que sigui un ciutadà estatunidenc", ha dit a l'agència de notícies Reuters.
ELS CINC
Els cinc van ser detinguts el 1998 a Miami i condemnats el 2001 per espiar per al Govern cubà els Estats Units, però els altres quatre --Gerardo Hernández, Ramón Labañino, Antonio Guerrero i Fernando González-- encara segueixen presos.
González va ser excarcerat el febrer del 2011, després de passar 13 anys a la presó, però no pot abandonar el país nord-americà perquè les autoritats nord-americanes l'obliguen a passar tres anys en llibertat vigilada.
Els cinc són considerats uns "herois nacionals" a Cuba perquè se'ls atribueix la infiltració en xarxes terroristes cubà-estatunidenques per evitar atemptats a l'illa caribenya.
