L'ajustada elecció es podria decidir pel vot dels simpatitzants de l'ultradretà Halla-aho, descartat de la segona volta
MADRID, 10 febr. (EUROPA PRESS) -
El conservador Alexander Stubb i el 'verd' Pekka Haavisto es disputen aquest diumenge la Presidència de Finlàndia en una ajustada segona volta en la qual es designarà el successor de Sauli Niinisto i es perfilarà la futura política exterior del país nòrdic amb Rússia com a principal preocupació de tots dos aspirants.
Stubb, que va exercir com a primer ministre durant un breu període entre juny del 2014 i maig del 2015, es va imposar en la primera volta amb un 27,2 per cent dels vots. Després d'ell, l'exministre d'Exteriors Haavisto (2019-2023), va recaptar 836.000 vots, el 25,8 per cent dels suports.
Amb aquests resultats, l'ultradretà Jussi Halla-aho, que va quedar en tercer lloc amb un 19 per cent dels vots, va veure frustrades les seves aspiracions de fer-se amb la Presidència finlandesa, malgrat que durant les últimes setmanes de campanya les enquestes apuntaven a una tendència positiva.
Tot i que els resultats s'esperen semblants, Stubb ha aconseguit capgirar les enquestes, que fa mesos situaven Haavisto com a favorit i des del mes de novembre concedeixen a l'ex-primer ministre un lleuger avantatge, però per sobre del 50 per cent dels vots necessaris.
Malgrat les diferències ideològiques, Stubb i Haavisto comparteixen propostes comunes com la defensa per les relacions amb Europa, el suport a Ucraïna com a resposta a la invasió russa --iniciada ja fa gairebé dos anys-- i la necessitat d'adoptar mesures de seguretat davant l'amenaça que representa Rússia.
Tots dos països comparteixen més de 1.300 quilòmetres de frontera, i les posicions bel·ligerants de Moscou han portat Hèlsinki a adoptar mesures dràstiques com el tancament temporal de fronteres, més encara després de l'onada de sol·licitants d'asil que va acudir als punts fronterers i de la qual Finlàndia responsabilitza Rússia.
De fet, la invasió russa d'Ucraïna també va provocar un terratrèmol en les posicions de diversos països europeus que fins avui s'havien mantingut neutrals. És el cas de Finlàndia, que juntament amb la veïna Suècia, va presentar la seva sol·licitud per ingressar a l'Aliança Atlàntica.
Hèlsinki es va convertir l'abril del 2023 en l'aliat número 31 del bloc atlàntic després d'un brevíssim procés de negociacions. Tant Stubb com Haavisto donen suport al fet que Finlàndia formi part de l'OTAN, ja que comporta certes garanties de seguretat per al país.
No obstant això, tots dos difereixen en la manera de cooperar amb l'OTAN. Mentre Stubb dona suport a la idea que Finlàndia aculli tropes de l'Aliança Atlàntica a territori nacional, Haavisto s'oposa a aquest extrem, però sí que s'obre al fet que el país serveixi per al transport d'armament nuclear.
Les similituds entre tots dos aspirants són tantes que l'equip de l'ultradretà Halla-aho han deixat caure que el resultat final de la votació és indiferent perquè tots dos candidats aposten pel mateix. Gran part dels seus més de 600.000 votants es podrien quedar a casa, per la qual cosa els nivells d'abstenció poden ser un factor a tenir en compte.
Entre les principals responsabilitats del president de Finlàndia destaquen les funcions de representació en la cimera d'aliats, i també el lideratge de les polítiques diplomàtiques i de seguretat. A més, exerceix com a comandant en cap de les forces de Defensa de Finlàndia.
El president finlandès és triat per sufragi universal directe per a un mandat de sis anys. Després de la reforma electoral del 1994, cap cap d'Estat pot ser triat per dos mandats consecutius, raó per la qual Niinisto no s'ha pogut presentar la reelecció.
S'espera que el mateix diumenge a la nit es donin a conèixer els primers resultats de la votació, si bé no serà fins dimecres quan es confirmin definitivament. El pròxim cap d'Estat finlandès assumirà el càrrec a partir de l'1 de març.
