El Partit Republic s'arrisca a perdre el Senat
MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
Els nord-americans decideixen el proper 3 de novembre no només un president sinó també canvis decisius en l'estructura política amb les transcendentals eleccions simultnies a les dues cambres que conformen el Congrés dels Estats Units. Destaca sobretot la que decidir la composició del futur Senat, institució clau que facilita o impossibilita iniciatives polítiques, i per la qual els demcrates parteixen ara mateix com a lleugeríssims favorits.
De la mateixa manera que és impossible concebre molts dels xits d'aquests quatre anys de mandat de Donald Trump sense el respatller de la majoria republicana a la cambra alta del Congrés nord-americ --l'últim d'ells, la tranquilla aprovació de la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem --, una possible victria del candidat demcrata, Joe Biden, en les eleccions presidencials podria no arribar enlloc si els republicans preserven el seu mandat actual (amb una majoria de 53 escons i 47 per als demcrates, per un total de 100 escons).
Tal com van demostrar durant els dos últims anys del mandat de l'últim president demcrata, Barack Obama, un Senat republic es dedicaria a obstaculitzar sistemticament qualsevol iniciativa política de Biden, dirigits com estarien una altra vegada per una vella guineu de la política nord-americana, el líder de l'actual majoria republicana a la cambra alta, Mitch McConnell.
No obstant aix, el camí per renovar-la sembla complicat, tot i que no impossible, per al "partit de l'elefant". La mitjana d'enquestes de la web Real Clear Politics deixa indecisos res menys que nou escons dels quals els demcrates només necessitarien, en el millor escenari possible, entre tres i quatre per guanyar, una situació avantatjosa com rares vegades s'ha vist en anys i la raó dels quals s'explica, en bona part, per la complexa naturalesa de les eleccions legislatives als Estats Units.
Per reconciliar el fet que les eleccions legislatives tinguin lloc en anys parells i que els senadors compleixen un mandat de sis anys, el proper 3 de novembre es decideix només una tercera part dels escons que componen el Senat. No obstant aix, aquesta porció resulta crucial: en l'actual mapa electoral, els republicans controlen 23 dels 35 escons ara en joc, cosa que multiplica les seves possibilitats de derrota.
Així les coses, els demcrates, els candidats dels quals estan fora assentats en les onze de les 12 curses restants excepte gran sorpresa, estan acaornant com a mínim un equilibri de 50 seients que inclinaria al seu favor el vicepresident dels Estats Units, també president del Senat i possedor d'un vot addicional per trencar empats. O possedora, en aquest cas, si la candidata demcrata a la Vicepresidncia i companya de fórmula de Biden, Kamala Harris, obté la victria.
Els ulls dels demcrates es fixen en tres estats: Maine, Carolina del Nord i Iowa. Els respectius senadors republicans Susan Collins, Thom Tillis i Joni Ernst, tenen serioses possibilitats de perdre el seu escó per l'impacte negatiu de les crítiques a la gestió de la pandmia de coronavirus del president Trump.
Per la sagnia no acaba aquí: Arizona, Colorado, Montana i potser Gergia podrien registrar una victria demcrata, mentre que només un escó "blau" sembla córrer perill, el del senador demcrata per Alabama, Doug Jones, en benefici del republic Tommy Tuberville.
ELS DEMCRATES SEUEN A LA CAMBRA
El panorama a la cambra baixa del Congrés, la Cambra de Representants, sembla molt més buida per als demcrates, l'actual majoria dels quals (232 a 197 escons dels 435 totals) es podria consolidar, per no augmentar. El web electoral independent Cook Political Report anticipa que els demcrates podrien aconseguir entre cinc i deu escons més en unes eleccions en qu, a diferncia del Senat, sí s'elegeix la totalitat de la cambra.
És aquesta amplitud la que explicaria la possible consolidació demcrata a la Cambra de Representants, un reflex més fidel que el Senat de la realitat nord-americana. Al gener de l'any passat, els demcrates afrontaven el nou cicle legislatiu com un collectiu triomfador --tot just havien recuperat la majoria en les eleccions del 2018-- per extremadament vulnerable.
Ara, en plena pandmia, el partit ha passat a l'ofensiva, amb unes arques electorals repletes de fons (57 milions de dlars més que els republicans), cosa que ha desembocat que almenys 18 circumscripcions que els republicans van guanyar amb un avantatge de més de 10 punts percentuals fa dos anys estiguin efectivament en disputa en aquests moments.
Els demcrates, amb tot, s'aproximen a aquestes eleccions amb cautela, com recorda Steny Hoyer, el líder de la majoria demcrata (i segon de la presidenta de la cambra, Nancy Pelosi, nmesi de Trump). "Aquí ningú no dona res per suposat. Ja sabem qu va passar al 2016", assegura en declaracions que ha recollit The Hill i en referncia al desastre que va protagonitzar a les presidencials de fa quatre anys la candidata demcrata, Hillary Clinton, a qui totes les enquestes apuntaven com a favorita.
"Ens vam confiar amb uns sondejos que van resultar ser irreals", recorda, "per molt que aquest any el sistema de recollida de dades hagi estat diferent".
TEXAS, EPICENTRE DE LA CURSA ESTATAL
En aquestes eleccions també estan en joc 5.800 escons en els legislatius estatals i les governacions d'onze estats al país; institucions que, dins del context general de la política nord-americana, serveixen com a cirereta del pastís a nivell local.
Si un partit aconsegueix governador, senadors i representants, pot fer i desfer la política estatal, amb el consegüent i extraordinari impacte en la política local. Ara mateix, els republicans han "fet triplet" a 21 estats del país per 15 demcrates. És a dir: un 40 per cent dels nord-americans viu en estats sota control republic total, mentre que el 37 per cent viu en estats sota total domini demcrata.
Amb aquesta quantitat d'escons en joc, els pronstics són molt més difusos. En el seu lloc, els analistes es prefereixen centrar en Texas com el termmetre de la situació, un estat amb gairebé 30 milions d'habitants on els republicans s'arrisquen a perdre un control absolut i histric.
Així, els demcrates estan a nou escons de la majoria després d'obtenir 12 escons fa dos anys, i els republicans reconeixen que fins i tot si Trump guanya a l'estat, la Cambra de Representants encara estaria en joc, amb les conseqüncies que aix comporta. Per exemple, una demcrata, Chrysta Castañeda, es podria fer amb el control de la Comissió Ferroviria de Texas: l'organisme que controla la indústria del gas i el petroli.
RES NO CANVIA A PUERTO RICO
Finalment, el 3 de novembre se celebren també eleccions generals a Puerto Rico; una ficció per a molts crítics, perqu són els Estats Units qui administren el territori en qualitat de Commonwealth, una relació inevitablement associada a una idea d'estatalitat, i amb la possibilitat de convertir Puerto Rico en l'estat 51 del país, que se sotmetr a debat també aquell mateix dia, en forma de plebiscit no vinculant.
La possibilitat de l'annexió mai no ha registrat majoria abans. És més: el suport va disminuir al 23 per cent en l'últim plebiscit de 2017 en un territori on menys del 20 per cent de la població parla angls i, si es convertís en estat algun dia, seria el més pobre de tot el país, cosa que suposaria una crrega per a totes dues parts, i el cop final a les aspiracions espirituals dels porto-riquenys com a nació llatinoamericana.
