El Partit Republicà s'arrisca a perdre el Senat
MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
Els nord-americans decideixen el proper 3 de novembre no només un president sinó també canvis decisius en l'estructura política amb les transcendentals eleccions simultànies a les dues cambres que conformen el Congrés dels Estats Units. Destaca sobretot la que decidirà la composició del futur Senat, institució clau que facilita o impossibilita iniciatives polítiques, i per la qual els demòcrates parteixen ara mateix com a lleugeríssims favorits.
De la mateixa manera que és impossible concebre molts dels èxits d'aquests quatre anys de mandat de Donald Trump sense el respatller de la majoria republicana a la cambra alta del Congrés nord-americà --l'últim d'ells, la tranquil·la aprovació de la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem --, una possible victòria del candidat demòcrata, Joe Biden, en les eleccions presidencials podria no arribar enlloc si els republicans preserven el seu mandat actual (amb una majoria de 53 escons i 47 per als demòcrates, per un total de 100 escons).
Tal com van demostrar durant els dos últims anys del mandat de l'últim president demòcrata, Barack Obama, un Senat republicà es dedicaria a obstaculitzar sistemàticament qualsevol iniciativa política de Biden, dirigits com estarien una altra vegada per una vella guineu de la política nord-americana, el líder de l'actual majoria republicana a la cambra alta, Mitch McConnell.
No obstant això, el camí per renovar-la sembla complicat, tot i que no impossible, per al "partit de l'elefant". La mitjana d'enquestes de la web Real Clear Politics deixa indecisos res menys que nou escons dels quals els demòcrates només necessitarien, en el millor escenari possible, entre tres i quatre per guanyar, una situació avantatjosa com rares vegades s'ha vist en anys i la raó dels quals s'explica, en bona part, per la complexa naturalesa de les eleccions legislatives als Estats Units.
Per reconciliar el fet que les eleccions legislatives tinguin lloc en anys parells i que els senadors compleixen un mandat de sis anys, el proper 3 de novembre es decideix només una tercera part dels escons que componen el Senat. No obstant això, aquesta porció resulta crucial: en l'actual mapa electoral, els republicans controlen 23 dels 35 escons ara en joc, cosa que multiplica les seves possibilitats de derrota.
Així les coses, els demòcrates, els candidats dels quals estan força assentats en les onze de les 12 curses restants excepte gran sorpresa, estan acaornant com a mínim un equilibri de 50 seients que inclinaria al seu favor el vicepresident dels Estats Units, també president del Senat i posseïdor d'un vot addicional per trencar empats. O posseïdora, en aquest cas, si la candidata demòcrata a la Vicepresidència i companya de fórmula de Biden, Kamala Harris, obté la victòria.
Els ulls dels demòcrates es fixen en tres estats: Maine, Carolina del Nord i Iowa. Els respectius senadors republicans Susan Collins, Thom Tillis i Joni Ernst, tenen serioses possibilitats de perdre el seu escó per l'impacte negatiu de les crítiques a la gestió de la pandèmia de coronavirus del president Trump.
Però la sagnia no acaba aquí: Arizona, Colorado, Montana i potser Geòrgia podrien registrar una victòria demòcrata, mentre que només un escó "blau" sembla córrer perill, el del senador demòcrata per Alabama, Doug Jones, en benefici del republicà Tommy Tuberville.
ELS DEMÒCRATES SEUEN A LA CAMBRA
El panorama a la cambra baixa del Congrés, la Cambra de Representants, sembla molt més buida per als demòcrates, l'actual majoria dels quals (232 a 197 escons dels 435 totals) es podria consolidar, però no augmentar. El web electoral independent Cook Political Report anticipa que els demòcrates podrien aconseguir entre cinc i deu escons més en unes eleccions en què, a diferència del Senat, sí s'elegeix la totalitat de la cambra.
És aquesta amplitud la que explicaria la possible consolidació demòcrata a la Cambra de Representants, un reflex més fidel que el Senat de la realitat nord-americana. Al gener de l'any passat, els demòcrates afrontaven el nou cicle legislatiu com un col·lectiu triomfador --tot just havien recuperat la majoria en les eleccions del 2018-- però extremadament vulnerable.
Ara, en plena pandèmia, el partit ha passat a l'ofensiva, amb unes arques electorals repletes de fons (57 milions de dòlars més que els republicans), cosa que ha desembocat que almenys 18 circumscripcions que els republicans van guanyar amb un avantatge de més de 10 punts percentuals fa dos anys estiguin efectivament en disputa en aquests moments.
Els demòcrates, amb tot, s'aproximen a aquestes eleccions amb cautela, com recorda Steny Hoyer, el líder de la majoria demòcrata (i segon de la presidenta de la cambra, Nancy Pelosi, nèmesi de Trump). "Aquí ningú no dona res per suposat. Ja sabem què va passar al 2016", assegura en declaracions que ha recollit The Hill i en referència al desastre que va protagonitzar a les presidencials de fa quatre anys la candidata demòcrata, Hillary Clinton, a qui totes les enquestes apuntaven com a favorita.
"Ens vam confiar amb uns sondejos que van resultar ser irreals", recorda, "per molt que aquest any el sistema de recollida de dades hagi estat diferent".
TEXAS, EPICENTRE DE LA CURSA ESTATAL
En aquestes eleccions també estan en joc 5.800 escons en els legislatius estatals i les governacions d'onze estats al país; institucions que, dins del context general de la política nord-americana, serveixen com a cirereta del pastís a nivell local.
Si un partit aconsegueix governador, senadors i representants, pot fer i desfer la política estatal, amb el consegüent i extraordinari impacte en la política local. Ara mateix, els republicans han "fet triplet" a 21 estats del país per 15 demòcrates. És a dir: un 40 per cent dels nord-americans viu en estats sota control republicà total, mentre que el 37 per cent viu en estats sota total domini demòcrata.
Amb aquesta quantitat d'escons en joc, els pronòstics són molt més difusos. En el seu lloc, els analistes es prefereixen centrar en Texas com el termòmetre de la situació, un estat amb gairebé 30 milions d'habitants on els republicans s'arrisquen a perdre un control absolut i històric.
Així, els demòcrates estan a nou escons de la majoria després d'obtenir 12 escons fa dos anys, i els republicans reconeixen que fins i tot si Trump guanya a l'estat, la Cambra de Representants encara estaria en joc, amb les conseqüències que això comporta. Per exemple, una demòcrata, Chrysta Castañeda, es podria fer amb el control de la Comissió Ferroviària de Texas: l'organisme que controla la indústria del gas i el petroli.
RES NO CANVIA A PUERTO RICO
Finalment, el 3 de novembre se celebren també eleccions generals a Puerto Rico; una ficció per a molts crítics, perquè són els Estats Units qui administren el territori en qualitat de Commonwealth, una relació inevitablement associada a una idea d'estatalitat, i amb la possibilitat de convertir Puerto Rico en l'estat 51 del país, que se sotmetrà a debat també aquell mateix dia, en forma de plebiscit no vinculant.
La possibilitat de l'annexió mai no ha registrat majoria abans. És més: el suport va disminuir al 23 per cent en l'últim plebiscit de 2017 en un territori on menys del 20 per cent de la població parla anglès i, si es convertís en estat algun dia, seria el més pobre de tot el país, cosa que suposaria una càrrega per a totes dues parts, i el cop final a les aspiracions espirituals dels porto-riquenys com a nació llatinoamericana.
