BRUSSEL·LES, 18 juny (EUROPA PRESS) -
Els caps d'estat i de govern de la UE han conclòs sense acord la cimera informal per negociar la cúpula de les institucions comunitàries; un repartiment en què el PPE dona per fet que Ursula von der Leyen liderarà la Comissió Europea mentre es resisteix a que el portuguès António Costa assumeixi la presidència del Consell Europeu i la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, sigui la nova cap de la diplomàcia europea.
"No hi ha hagut un acord aquesta nit, en aquest moment", ha dit en unes declaracions a la premsa al final de la reunió el president del Consell Europeu, el liberal belga Charles Michel, qui ha afegit que l'objectiu no era prendre una decisió aquesta mateixa nit però que els líders tenen el deure d'arribar a un acord abans que acabi el mes de juny.
Fonts diplomàtiques europees, no obstant això, apunten que hi ha consens respecte als noms propis però que la "recerca d'un equilibri" entre el PPE i els socialdemòcrates és el que ha fet "ensopegar" les opcions d'acord. Amb tot plegat, els líders reprendran les converses "sobre la mateixa base" quan es tornin a veure d'aquí a deu dies.
"No crec que estiguem com el 2019 quan hi va haver una gran 'rifa' i tot va estar en joc durant tres dies, ara tot està molt més clar", ha opinat, per la seva banda, el primer ministre dels Països Baixos en funcions, Mark Rutte, davant la premsa en sortir de la reunió.
Els líders van arribar a Brussel·les amb la disposició de tancar amb rapidesa un acord polític que enviés un senyal de fortalesa de la Unió tot i que la decisió no es pot adoptar formalment fins al Consell Europeu del 27 i 28 de juny, juntament amb l'agenda estratègica del bloc.
Durant les declaracions dels líders quan han arribat a la cimera no s'han sentit veus contràries al tàndem Von der Leyen i Costa per a les presidències respectives de la Comissió Europea i del Consell Europeu, dos nomenaments que decideixen els 27 per majoria qualificada, tot i que el primer necessita, a més, superar una votació en el ple del Parlament Europeu.
Del repartiment també n'ha de sortir el nom de qui agafi el relleu de Josep Borrell com a alt representant de la Unió Europea i, tot i que no és prerrogativa del Consell Europeu però s'inclou en la negociació, la presidència del Parlament Europeu de cara a la primera meitat de la legislatura, que previsiblement també quedarà en mans del PPE, en repetir Roberta Metsola.
Les converses, no obstant això, s'han estancat quan els populars han reclamat tenir més presència en els alts càrrecs ('top jobs' en l'argot comunitari) com un reflex de la seva victòria en les recents eleccions europees, en les quals han sumat 190 escons dels 720 en joc.
Per això, el PPE acceptaria que l'ex-primer ministre portuguès António Costa fos el nou president del Consell Europeu a partir de l'1 de desembre, però només la meitat de legislatura, de manera que en concloure el primer mandat de 2,5 anys no es plantegés la seva renovació, com fins ara ha passat amb els presidents anteriors, sinó que es passés a un candidat del PPE.
La negociació l'han conduït els caps negociadors designats per cada família política, amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, en nom dels socialistes europeus; els primers ministres de Grècia i Polònia, Kyriakos Mitsotakis i Donald Tusk, respectivament, pels populars; i els mandataris de França, Emmanuel Macron, i els Països Baixos, Mark Rutte, pels liberals.
