EUROPA PRESS/PRESIDENCIA DE ARGENTINA
BUENOS AIRES 13 març (EUROPA PRESS) -
El cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, que s'ha convertit aquest dimecres en el papa número 266 de la Història amb el nom de Francisco I, ha tingut al seu país el paper de president de la Conferència Episcopal i líder dels catòlics argentins, caracteritzat per les males relacions amb l'antic president Néstor Kirchner i la seva dona i successora Cristina Fernández, que han matingut durs enfrontaments amb ell.
Com a membre de la Conferència Episcopal l'Argentina --que va arribar a presidir durant dos períodes--, ha atacat els governs dels Kirchner per les seves polítiques i diferents postures respecte als catòlics; l'última polèmica va ser l'any 2012, amb l'aprovació del matrimoni homosexual al país sud-americà.
Durant el mandat de Néstor Kirchner, entre 2003 i 2007, el president va mantenir enfrontaments dialèctics amb Bergoglio, a qui va arribar a considerar com de l'oposició.
Els mitjans de comunicació argentins parlen d'una relació "conflictiva" que es va rebaixar durant la presidència de Cristina Fernández, tot i que els enfrontaments mai van arribar a desaparèixer.
Després que Néstor Kirchner guanyés les eleccions, l'any 2003, Bergoglio ha criticat "l'exhibicionisme i els anuncis estridents" del nou mandatari.
L'aleshores president es va negar a anar a diverses de les cerimònies encapçalades per Bergoglio, i des de la Conferència Episcopal s'ha assegurat que no hi havia relacions entre l'Església i l'executiu argentí.
Les males relacions i els enfrontaments verbals van portar Néstor Kirchner a criticar obertament l'Església: "El nostre Déu és de tots, però compte que el diable també arriba a tots, als qui fem servir pantalons i als qui fan servir sotanes", va dir Kirchner.
Amb l'arribada de Cristina Fernández al poder, les relacions van millorar, gràcies als contactes que la presidenta va mantenir amb l'Església per preparar el viatge del 2009 al Vaticà; però les bones relacions van començar a trencar-se després que Bergoglio acusés el Govern de Fernández d'alimentar la crispació social --va dir-- i va denunciar que "des de fa anys el país no es fa càrrec de la gent".
Tot i això, amb l'anunci el 2010 que el Govern aprovaria una llei per legalitzar el matrimoni homosexual, les relacions van empitjorar encara més: Bergoglio va enviar una missiva a tota l'Església l'Argentina en què demanava que en les cerimònies religioses s'esmentés "el bé inalterable del matrimoni i la família".
Cristina Fernández va rebutjar la idea que fos un afer religiós: "Em preocupa el to que ha adquirit el discurs, es planteja com una qüestió de moral religiosa i atemptatòria de l'ordre natural, quan en realitat el que s'està fent és mirar una realitat que ja està", va dir ella durant el tràmit parlamentari.
Després que s'aprovés el matrimoni homosexual, Cristina Fernández va frenar al Parlament la legalització de l'avortament, fet que es va interpretar d'aquí dins l'Església com un gest de bona voluntat cap als fidels catòlics.
