MADRID 20 ago. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Bogotà ha ordenat aquest dimarts la posada en llibertat immediata de l'ex-president de Colòmbia Álvaro Uribe, qui des de principis d'agost compleix una condemna de dotze anys d'arrest domiciliari després de ser declarat culpable de suborn de testimonis i frau processal.
Així ho ha anunciat la Sala Penal d'aquest tribunal en un escrit de 38 pàgines en el qual ordena a la jutgessa Sandra Heredia revocar la privació de llibertat que va imposar a l'exmandatari "fins a tant (...) aquest Tribunal defineixi el recurs d'apel·lació interposat contra aquesta determinació de primera instància".
La cort ha decidit "emparar el dret fonamental a la llibertat individual" d'Uribe, mentre que ha qüestionat les al·legacions per les quals la magistrada va demanar la seva detenció immediata en condemnar-ho a dotze anys de presó, qualificant aquests criteris de "vagues, indeterminats i imprecisos, com la percepció ciutadana, l'efecte exemplificant, la convivència pacífica i l'ordre social, els quals resulten destarotats perquè la naturalesa de les conductes enrostradas, pel que sembla, van afectar a subjectes específics, no en abstracte al conglomerat social".
"Aquest tipus de raonament desconeix el principi d'igualtat davant de la llei i el criteri de proporcionalitat, en prioritzar finalitats genèriques i simbòlics sobre drets fonamentals com la restricció de la llibertat, la qual cosa també resulta desproporcionada quan preval la presumpció d'innocència fins que la decisió condemnatòria cobri executòria", ha agregat.
El tribunal ha criticat a més que Heredia "insistentment va destacar el reconeixement públic del jutjat", sostenint que aquest "només ha de respondre pel que va fer o va deixar de fer, no per la seva personalitat, idees ni característiques, la qual cosa va utilitzar l'operadora de justícia com un criteri de la perillositat per ella percebuda, la qual cosa és subjectiva".
La Fiscalia de Colòmbia va presentar fa poc més d'una setmana un recurs contra la condemna de dotze anys imposada a Uribe en considerar que la sentència es basa en conjectures, una apel·lació que es va sumar a la de la defensa de l'exmandatari.
A més de la presó domiciliària, Uribe ha estat condemnat a una inhabilitació per més vuit anys i al pagament d'una multa de més de 3.444 milions de pesos, equivalent a 2.420 salaris mínims (al voltant de 720.700 euros).
La jutgessa considera que l'exmandatari de 73 anys, qui ha negat en tot moment els fets al·legant ser víctima d'una persecució política, va instigar a emissaris perquè manipulessin a testimonis a les presons del país amb l'objectiu d'afavorir-se amb els seus testimonis. Segons la investigació, l'advocat Diego Cadena hauria intentat oferir beneficis a diversos exparamilitares per canviar la seva versió sobre suposats vincles de l'ex-president i el seu germà, Santiago Uribe, amb el paramilitarismo.
El cas va començar en 2012, quan Uribe va denunciar al senador Iván Cepeda, assegurant que aquest havia recorregut les presons del país per presentar fals testimoni en contra seva sobre el sorgiment del paramilitarisme a la regió d'Antioquia.
No obstant això, després de l'aportació de proves, diverses versions van indicar que els advocats de l'ex-president buscaven manipular a testimonis perquè apuntessin a Cepeda, per la qual cosa aquest últim va passar d'acusat a víctima, al contrari que Uribe, demandant, qui es va convertir en investigat.
