Actualitzat 25/03/2015 18:12

L'exèrcit colombià confirma la mort del capitost del Front 66 de les FARC

El cabecilla del Frente 66 de las FARC, 'Pedro Nel'
Foto: COLPRENSA

BOGOTÀ, 25 Mar. (Colprensa/EP) -

La novena brigada de l'Exèrcit colombià ha aconseguit localitzar, després de deu dies de recerca, el cadàver d'Abel Tavera Jaramillo, àlies Pedro Nel, capitost del Front 66 de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), qui en una operació antiextorsió feta el passat 12 de març al Huila va resultar ferit i es desconeixia el seu estat des d'aleshores.

   Segons les investigacions, el guerriller va fugir després dels combats i amb ajuda del seu anell de seguretat es va traslladar fins a un habitatge on tot i rebre els primers auxilis va morir cap a les 14.00 hores, cinc hores després dels combats.

   Buscant sepultar el cos de Tavera, el capitost de finances de la companyia Manuelita Sáez, àlies Andrés Marín, va ordenar traslladar el cos fins al cementiri de Gaitania, a Tolima, però el setge militar va frustrar el seu pla.

   Quatre dies després i davant de la impossibilitat de saltar els controls de l'Exèrcit, els guerrillers van decidir enterrar Pedro Nel en una fossa de Planadas (Tolima), fins on van arribar tropes del batalló Tenerife, qui amb ajuda del Cos Tècnic d'Investigació (CTI) de la Fiscalia van realitzar l'exhumació del cos. Una anàlisi posterior ha confirmat que es tractava del citat guerriller.

QUI ERA PEDRO NEL?

   El capitost del Front 66, de 44 anys, portava 30 anys al servei de les FARC i estava pròxim a convertir-se en comandant de la Companyia Mòbil Héroes de Marquetalia i es trobava en zona rural de Neiva reclamant uns diners producte de les extorsions realitzades a gremis dels municipis de Santa María, Palermo, Neiva i Aipe.

   El seu deure al Front 66 era reclutar nous integrants per enfortir l'estructura per continuar en l'execució d'activitats d'extorsió.

   Pedro Nel va entrar a les FARC el 15 de setembre del 1986 reclutat per Jorge Briceño, àlies Mono Jojoy; va formar part, entre d'altres, de la companyia Ernesto Che Guevara, els fronts 40, 39, 27, 16, 17, guàrdia personal de Timoleón i capitost de l'escola Hernán Murillo Toro, on es va encarregar dels cursos de Pisa Suaves i Franctiradores.

   El capitost era buscat per l'assassinat de 12 militars al viarany Casa Bonita del municipi de Santa María el febrer del 2004. Alhora, seria el responsable del segrest i posterior assassinat d'una professora i el seu marit el setembre del 2007 al viarany Las Lajas de Neiva.

   A més, el gener del 2010 va participar en un atemptat amb moto bomba en el qual van morir els patrullers Marc Mariano Gómez i Alfredo Alba Charry, al municipi de Palermo, Huila. Aquell mateix mes va participar en l'atemptat a una patrulla motoritzada a Íquira, que va deixar un mort. El 30 d'agost del 2014 va segrestar un estudiant de 15 anys a Tesalia i va reclamar 20 milions de pesos.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés