Publicat 19/7/2020 15:05:35 +02:00CET

Cimera UE.- Els contactes bilaterals retarden l'inici normal del tercer dia de cimera sobre el fons europeu

BRUSSEL·LES, 19 jul. (EUROPA PRESS) -

Les reunions bilaterals per intentar desbloquejar les negociacions del fons europeu de recuperació i el pressupost comunitari per als propers set anys han retardat l'inici formal de la tercera jornada de la cimera, que estava previst per les 12 d'aquest diumenge però no es reprendrà almenys fins a les 16.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va suspendre anit la trobada i va convocar als caps d'Estat i de Govern de la UE a una nova reunió plenària a vint-i-set a migdia. L'inici d'aquesta trobada, no obstant això, ha estat retardat sense nova hora per deixar espai a més contactes entre els líders en grups petits.

La canceller alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, han estat dels primers a arribar a l'edifici Europa de Brussel·les, on té lloc la cimera, per mantenir una reunió privada amb Michel i la presidenta del Consell Europeu.

En declaracions sense preguntes a la seva arribada, Merkel ha mostrat els seus dubtes sobre la possibilitat que els líders europeus aconsegueixin un acord en la jornada "decisiva" d'aquest diumenge perquè segueix havent-hi "moltes posicions" diferents entre les capitals. "Faré la meva part, però també és possible que no hi hagi avui un resultat", ha dit.

El francès Macron ha assegurat que "encara és possible" que els caps d'Estat i de Govern arribin a "compromisos", però ha afegit "clarament" que en qualsevol cas "no es faran a costa de l'ambició europea".

GRÈCIA DEMANA NO "DILUIR" EL FONS DE RECUPERACIÓ

Un missatge similar ha compartit el primer ministre de Grècia, Kyriakos Mitsotakis, en reconèixer que totes les parts han de fer "concessions" però no a costa de "diluir" l'ambició del fons europeu de recuperació. "Simplement no podem permetre'ns aparèixer dividits o febles", ha advertit.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha arribat a l'edifici del Consell europeu minuts després de les 10.30 però no ha fet declaracions. Espanya, no obstant això, es va mostrar disposada a acceptar que els Països Baixos puguin retardar el desemborsament de les ajudes si considera que no s'han adoptat reformes adequades, però no a vetar en última instància el pagament de les mateixes.

Una de les qüestions que bloqueja la cimera és precisament la ferma exigència del primer ministre holandès, Mark Rutte, sobre la condicionalitat per accedir al fons de recuperació. L'Haia vol, en concret, que els desemborsaments siguin aprovats per unanimitat entre els Vint-i-set.

Els Països Baixos estan només en aquesta reclamació però compten amb el suport de Suècia, Dinamarca, Àustria i Finlàndia en la seva demanda de retallar la grandària del fons i reduir la xifra de subvencions a fons perdut.

"Continua la negociació. D'un costat l'enorme majoria de països, inclosos els més grans: Alemanya, França, Espanya i Itàlia, que defensen les institucions europees i el projecte europeu i, de l'altre costat, uns pocs països, anomenats 'frugales'", ha resumit sobre les divergències el primer ministre italià, Giuseppe Conte, en un missatge publicat a través de les xarxes socials.

El missatge de Conte va acompanyat per una imatge en què se'l veu en una sala de reunions amb Von der Leyen, Merkel, Macron i Sánchez. Fonts de Moncloa han apuntat que ha estat una llarga reunió després de la qual el president del Govern espanyol s'ha vist en bilateral amb el portuguès, Antònio Costa, ha conversat per telèfon amb Michel i més tard ha tornat a veure's amb Merkel.

L'última trobada en què ha participat Sánchez, segons es pot veure en les imatges compartides pel Consell, ha reunit els socis del Sud (Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal) amb Michel, Von der Leyen i Merkel i Macron.

Amb les posicions divergents clares --expliquen les fonts consultades--, els contactes se centren de moment no tant en el volum i repartiment de les ajudes --sobre el qual també hi ha diferències-- com a aclarir si hi ha marge per aconseguir un acord en aquesta cita en què diversos mandataris han deixat veure ja a les seves declaracions la tensió entre les parts.

XOC PER L'ESTAT DE DRET

Altre dels grans esculls per a l'acord és la condicionalitat respecte l'Estat de dret, que, segons ha dit Macron, la majoria de països recolza. No obstant això, aquest principi xoca amb el rebuig formal de Polònia i Hongria, el primer ministre del qual, Viktor Orban, ha reptat als socis europeus en defensar que, si es demostra que un Estat membre viola els valors fonamentals, "ha d'abandonar immediatament la UE".

"Macron ha dit que l'Estat de dret és una qüestió existencial, és correcte. Així que si algú no està disposat a acceptar-ho ha de deixar la Unió Europea immediatament. No ha de ser castigat amb diners o una altra cosa, cal dir-li 'adéu", ha defensat Orban en resposta a preguntes dels periodistes quan arribava a la cimera.

El líder hongarès ha acusat el "tipus holandès", en referència a Rutte, del bloqueig en les negociacions per demanar més control sobre les ajudes del fons i també per exigir més severitat en la condicionalitat sobre l'Estat de dret.

Del primer ministre holandès, Orban ha dit que desconeix la raó per la qual l' "odia" a ell i a Hongria, però que ha defensat en la reunió que viola l'Estat de dret i per això ha de ser castigat.

"Això és inacceptable", ha continuat Orban, que ha recordat que els 27 no han pres cap decisió en contra d'Hongria --el procediment sobre Estat de dret està paralitzat des de fa un any-- i els ha emplaçat a "negociar i prendre una decisió".

Contador