BRUSSELLES, 19 jul. (EUROPA PRESS) -
Les reunions bilaterals per intentar desbloquejar les negociacions del fons europeu de recuperació i el pressupost comunitari per als propers set anys han retardat l'inici formal de la tercera jornada de la cimera, que estava previst per les 12 d'aquest diumenge per no es reprendr almenys fins a les 16.
El president del Consell Europeu, Charles Michel, va suspendre anit la trobada i va convocar als caps d'Estat i de Govern de la UE a una nova reunió plenria a vint-i-set a migdia. L'inici d'aquesta trobada, no obstant aix, ha estat retardat sense nova hora per deixar espai a més contactes entre els líders en grups petits.
La canceller alemanya, Angela Merkel, i el president francs, Emmanuel Macron, han estat dels primers a arribar a l'edifici Europa de Brusselles, on té lloc la cimera, per mantenir una reunió privada amb Michel i la presidenta del Consell Europeu.
En declaracions sense preguntes a la seva arribada, Merkel ha mostrat els seus dubtes sobre la possibilitat que els líders europeus aconsegueixin un acord en la jornada "decisiva" d'aquest diumenge perqu segueix havent-hi "moltes posicions" diferents entre les capitals. "Faré la meva part, per també és possible que no hi hagi avui un resultat", ha dit.
El francs Macron ha assegurat que "encara és possible" que els caps d'Estat i de Govern arribin a "compromisos", per ha afegit "clarament" que en qualsevol cas "no es faran a costa de l'ambició europea".
GRCIA DEMANA NO "DILUIR" EL FONS DE RECUPERACIÓ
Un missatge similar ha compartit el primer ministre de Grcia, Kyriakos Mitsotakis, en reconixer que totes les parts han de fer "concessions" per no a costa de "diluir" l'ambició del fons europeu de recuperació. "Simplement no podem permetre'ns aparixer dividits o febles", ha advertit.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha arribat a l'edifici del Consell europeu minuts després de les 10.30 per no ha fet declaracions. Espanya, no obstant aix, es va mostrar disposada a acceptar que els Pasos Baixos puguin retardar el desemborsament de les ajudes si considera que no s'han adoptat reformes adequades, per no a vetar en última instncia el pagament de les mateixes.
Una de les qüestions que bloqueja la cimera és precisament la ferma exigncia del primer ministre holands, Mark Rutte, sobre la condicionalitat per accedir al fons de recuperació. L'Haia vol, en concret, que els desemborsaments siguin aprovats per unanimitat entre els Vint-i-set.
Els Pasos Baixos estan només en aquesta reclamació per compten amb el suport de Sucia, Dinamarca, ustria i Finlndia en la seva demanda de retallar la grandria del fons i reduir la xifra de subvencions a fons perdut.
"Continua la negociació. D'un costat l'enorme majoria de pasos, inclosos els més grans: Alemanya, Frana, Espanya i Itlia, que defensen les institucions europees i el projecte europeu i, de l'altre costat, uns pocs pasos, anomenats 'frugales'", ha resumit sobre les divergncies el primer ministre itali, Giuseppe Conte, en un missatge publicat a través de les xarxes socials.
El missatge de Conte va acompanyat per una imatge en qu se'l veu en una sala de reunions amb Von der Leyen, Merkel, Macron i Sánchez. Fonts de Moncloa han apuntat que ha estat una llarga reunió després de la qual el president del Govern espanyol s'ha vist en bilateral amb el portugus, Antnio Costa, ha conversat per telfon amb Michel i més tard ha tornat a veure's amb Merkel.
L'última trobada en qu ha participat Sánchez, segons es pot veure en les imatges compartides pel Consell, ha reunit els socis del Sud (Espanya, Itlia, Grcia i Portugal) amb Michel, Von der Leyen i Merkel i Macron.
Amb les posicions divergents clares --expliquen les fonts consultades--, els contactes se centren de moment no tant en el volum i repartiment de les ajudes --sobre el qual també hi ha diferncies-- com a aclarir si hi ha marge per aconseguir un acord en aquesta cita en qu diversos mandataris han deixat veure ja a les seves declaracions la tensió entre les parts.
XOC PER L'ESTAT DE DRET
Altre dels grans esculls per a l'acord és la condicionalitat respecte l'Estat de dret, que, segons ha dit Macron, la majoria de pasos recolza. No obstant aix, aquest principi xoca amb el rebuig formal de Polnia i Hongria, el primer ministre del qual, Viktor Orban, ha reptat als socis europeus en defensar que, si es demostra que un Estat membre viola els valors fonamentals, "ha d'abandonar immediatament la UE".
"Macron ha dit que l'Estat de dret és una qüestió existencial, és correcte. Així que si algú no est disposat a acceptar-ho ha de deixar la Unió Europea immediatament. No ha de ser castigat amb diners o una altra cosa, cal dir-li 'adéu", ha defensat Orban en resposta a preguntes dels periodistes quan arribava a la cimera.
El líder hongars ha acusat el "tipus holands", en referncia a Rutte, del bloqueig en les negociacions per demanar més control sobre les ajudes del fons i també per exigir més severitat en la condicionalitat sobre l'Estat de dret.
Del primer ministre holands, Orban ha dit que desconeix la raó per la qual l' "odia" a ell i a Hongria, per que ha defensat en la reunió que viola l'Estat de dret i per aix ha de ser castigat.
"Aix és inacceptable", ha continuat Orban, que ha recordat que els 27 no han pres cap decisió en contra d'Hongria --el procediment sobre Estat de dret est paralitzat des de fa un any-- i els ha emplaat a "negociar i prendre una decisió".
