MADRID, 12 abr. (EUROPA PRESS) -
La VII Cimera de les Amèriques, celebrada a Panamà, ha passat a la història per ser la primera en la qual ha participat Cuba i per albergar la primera reunió dels presidents estatunidenc i cubà després de més de 50 anys.
Malgrat que Barack Obama i Raúl Castro ja havien encaixat les mans en el funeral de Nelson Mandela el 2013, la foto a Panamà ha estat històrica després de ser la primera trobada entre els dos mandataris des de la represa de les relacions bilaterals, el mes de desembre passat.
L'endemà de la salutació es va produir l'esperada reunió, en què els dos presidents van reconèixer les seves profundes diferències però van subratllar la seva intenció de treballar junts cap a "una nova era", marcada per un major diàleg i cooperació, a més de l'obertura d'ambaixades.
Tot i això, finalment no es va produir l'esperat anunci de l'eliminació de Cuba de la llista estatunidenca de països que donen suport al terrorisme, una opció que Obama s'ha compromès a estudiar. Tot i això, el mandatari ha assegurat que "la guerra freda ha acabat" i que "Cuba no és una amenaça per als Estats Units".
TROBADA ENTRE OBAMA I MADURO
Una altra de les qüestions que ha acaparat l'atenció de la Cimera és la relació entre Veneçuela i els Estats Units, tensada des que Obama aprovés un decret que imposava noves sancions contra alts càrrecs veneçolans per haver comès abusos dels drets humans.
Després de la publicació del decret, amb el que els Estats Units considera a Veneçuela una "amenaça" per a la seva seguretat, Maduro ha iniciat una recollida de firmes que hauria assolit els 10,5 milions i que suposadament li lliuraria a Panamà.
"LES VERITATS"
Tot i això, i malgrat les crítiques abocades pel mandatari veneçolà en les seves intervencions, finalment Obama i Maduro han mantingut un breu trobada, d'uns deu minuts, que ha estat "seriosa i franca". "Ens hem dit les veritats", ha explicat Maduro.
A més, el governant veneçolà ha indicat que després de la reunió, pròximament podria "obrir-se la possibilitat d'un procés de converses" entre els Estats Units i Veneçuela, amb l'objectiu d'"explorar el camí de les relacions de respecte".
CRÍTIQUES DE CORREA Y MORALES
Estats Units també ha estat objecte de crítiques per part dels presidents de l'Equador, Rafael Correa, i Bolívia, Evo Morales, que al costat d'altres mandataris com Cristina Fernández o Dilma Rousseff han mostrat el seu rebuig a les sancions imposades contra Veneçuela.
Correa ha acusat a Obama de violar el dret internacional amb el seu decret, en una intervenció que ha estat profundament marcada pel tema de l'intervencionisme i en què ha advertit que l'Amèrica Llatina "mai més acceptarà la tutela ni la ingerència".
Morales, per part seva, ha demanat que es "deixi de banda les amenaça, els xantatges, deixi d'usar la por amb les polítiques de terror i els condicionaments de tota naturalesa", a més de subratllar que l'Amèrica Llatina "ha canviat per sempre". "Ja hem deixat de ser la regió submisa i doblegada", ha assegurat.
PROCÉS DE PAU AMB LES FARC
D'altra banda, Colòmbia ha estat objecte de nombrosos elogis pel procés de pau que està desenvolupant el Govern de Juan Manuel Santos amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), amb el qual es pretén posar final a un conflicte de més de 50 anys.
El mateix Santos s'ha mostrat optimista davant de la resolució del conflicte, tot i que ha reconegut que ara mateix les negociacions es troben al seu moment "més difícil", a l'abordar la compensació de les víctimes.
FERNÁNDEZ RECORDA LES MALVINES
Durant la seva intervenció, i com estava previst, la mandatària de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, ha abordat la seva relació amb Regne Unit per les Malvines, que ha comparat amb l'actual situació a Veneçuela.
"Ningú pot creure que Regne Unit hagi amenaçat el meu país", ha assegurat, recordant que "el 2,3 % del PIB del Regne Unit es dedica a Defensa", una diferència de pressupost amb el seu país semblant a la dels Estats Units i Veneçuela. "Em va sorprendre la similitud i la simultaneïtat de les dues posicions", ha afirmat.
VISITA DE ROUSSEFF A WASHINGTON
Una altra de les notícies que ha deixat la Cimera és la futura visita de la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, a Washington, prevista per al mes de juny vinent. En ella, és previsible que els dos països estrenyin relacions després dels escàndols d'espionatge.
Tot i així, el president de Panamà, Juan Carlos Varela, ha considerat que aquesta Cimera de les Amèriques ha marcat el "començament d'una nova era". La pròxima cita tindrà lloc al Perú d'aquí a tres anys, després de la petició del seu president, Ollanta Humala.
