MADRID, 27 març (EUROPA PRESS) -
Almenys 24 líders socials han estat assassinats a Colmbia aquest any, segons els clculs de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), que ha subratllat que aquests crims es produeixen "en un context de violncia més ampli" que també s'ha tradut en confinaments de comunitats senceres i en desplaaments forats.
"D'acord amb la informació pública i de seguiment que ha fet la CIDH, des del gener almenys 24 persones defensores dels drets humans, líders socials, comunals, indígenes o afrodescendents han estat assassinades a diversos departaments del país", tot i que els més recurrents són Cauca, Tolida, Putumayo i Antioquia, ha denunciat la comissió en un comunicat.
La CIDH ha "pres nota" del rebuig que ha expressat l'Estat colombi per aquests crims i de les investigacions que ha anunciat "per investigar i sancionar tots els responsables". No obstant aix, ha demanat "accions oportunes i diligents per investigar, establir patrons i sancionar qualsevol agressió", i ha subratllat la importncia de castigar els autors materials i intellectuals dels fets.
La comissió ha avisat del fet que "les agressions contra aquests collectius es produeixen en un context de violncia més ampli al país", motiu pel qual ha reclamat al Govern d'Iván Duque que "intensifiqui esforos per consolidar una cultura de respecte per als qui exerceixen la tasca de defensa dels drets humans".
La CIDH ha subratllat que el departament de "Chocó ha estat un dels més afectats pel conflicte armat a Colmbia" i per aix ha insistit en la necessitat de "continuar avanant en la implementació de l'acord de pau" amb les FARC. "És de vital importncia la presncia de l'Estat al territori, especialment en aquelles zones més afectades pel conflicte armat i que ha abandonat les FARC", ha esgrimit.
Així mateix, la comissió ha destacat que "l'increment de la violncia al país ha tingut un impacte migratori important, com el desplaament forat intern d'almenys 815 persones al municipi d'Ituango, departament d'Antioquia, que va tenir lloc el 23 de febrer" en qu "s'haurien vist obligades a abandonar casa seva després de les amenaces d'alguns grups armats", ha apuntat.
