L'actual secretària general del partit parteix com a favorita per assumir-ne el lideratge
BERLÍN, 7 des. (DPA/EP) -
La Unió Cristianodemòcrata (CDU) es disposa a posar fi aquest divendres a una era en elegir, 18 anys després, el successor de la cancellera, Angela Merkel, com a president de la formació conservadora durant el congrés federal que se celebra a Hamburg.
Els 1.001 delegats hauran de escollir entre l'actual secretària general de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer, l'exlíder de la facció conservadora Friedrich Merz, i el ministre de Sanitat, Jens Spahn. Segons ha pogut saber DPA, s'augura una lluita molt renyida entre els dos primers, mentre Spahn sembla que amb prou feines té possibilitats.
Els delegats "tindran, per descomptat, una tasca important per fixar el rumb del futur equip directiu", va declarar Merkel aquest dijous en una visita al palau de congressos d'Hamburg, on se celebra el congrés del partit, que s'estendrà fins al dissabte. Merkel va dir que està desitjant que arribi la votació i, com tothom, està "naturalment emocionada". "Això és democràcia pura", va afirmar.
Per la seva banda, Kramp-Karrenbauer, que actualment encapçala els sondejos, va assenyalar aquest dijous que el partit ha de "seguir unit" sense importar qui guanyi la votació. "El més important, i crec que que els tres candidats ho saben, és que la CDU estigui unida després de la votació", va declarar a la cadena pública alemanya ZDF.
L'elecció podria preparar el terreny per a un canvi en la postura política del partit i pot ser decisiva perquè Merkel pugui complir el mandat com a cancellera, que finalitzarà el 2021.
La decisió del veterà membre de la CDU i exministre de Finances Wolfgang Schäuble de donar suport obertament a Merz, un antic rival de Merkel, per a la direcció del partit ha estat objecte de crítiques per part d'altres membres.
El ministre d'Economia alemany, Peter Altmaier, lleial a Merkel, va criticar la decisió de Schäuble en declaracions al periòdic 'Rheinische Post' i va aprofitar per expressar la seva preferència per Kramp-Karrenbauer per "unir la CDU i guanyar les eleccions".
Merkel, cancellera d'Alemanya des del 2005, va decidir a finals d'octubre cedir les regnes del partit que ha liderat des de l'any 2000 després dels mals resultats obtinguts pel bloc conservador en les últimes eleccions regionals i la caiguda en picat dels índexs de les enquestes d'opinió. No obstant això, planeja complir el mandat com a cancellera fins al 2021 dins del Govern de coalició amb els socialdemòcrates.
QUI SÓN ELS CANDIDATS A la SUCCESSIÓ?
Annegret Kramp-Karrenbauer, coneguda com "AKK" per les seves inicials, és una política d'estil sobri i poc propensa als grans gestos. La conservadora de 56 anys va començar la carrera en la política fa més de tres dècades com a regidora al seu poble natal, Püttlingen, al sud-oest d'Alemanya, prop de la frontera amb França.
Des de llavors, cada vegada que va ser cridada a ocupar un lloc ho va fer de manera tan eficient que no trigava molt a arribar la següent promoció. El febrer, la primera ministra del diminut estat del Sarre va ser convocada per Merkel per ocupar el lloc de secretària general i, per tant, convertir-se en "nombre dos" de la CDU.
Treballa des de fa anys amb la cancellera, amb la qual sol ser comparada per l'estil mesurat i analític, així com per la tenacitat i capacitat per imposar les seves idees.
Des del 2010 és membre de l'Executiva de la CDU i va formar part de la delegació democristiana que va negociar l'acord per a la formació d'una coalició amb els socialdemòcrates de l'SPD.
Per la seva banda, Friedrich Merz va ser president del grup parlamentari conservador entre els anys 2000 i 2002. El polític i empresari de 63 anys lidera des del 2009 un centre d'anàlisi centrada a estrènyer llaços entre Alemanya i els Estats Units.
Advocat i expert financer, va encapçalar el grup parlamentari fins que Merkel el va destituir del càrrec el 2002, després de la qual cosa va passar a ser vicepresident de la facció fins al 2004. A dia d'avui encara segueix tenint pes en les files dels conservadors.
Originari d'una regió muntanyenca que ocupa part del sud-est de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya, Merz està casat i és pare de tres fills. Ha dedicat gran part de la seva vida a l'àmbit empresarial i forma part de nombrosos consells d'administració, entre d'altres de la immobiliària IVG Immobilien, el banc Commerzbank, el club de futbol Borussia Dortmund i l'Aeroport Colònia/Bonn.
El tercer candidat en lliça és l'actual ministre de Sanitat, Jens Spahn. De 38 anys, va ser un dels nomenaments més destacats en el nou Govern alemany, atès que és un dels majors crítics de Merkel. És el candidat que, a priori, compta amb menys suports per succeir-la.
Representant de l'ala més conservadora de la CDU, Spahn va causar una polèmica en exigir l'any passat una llei per regular l'activitat de les mesquites i els imams musulmans i es va deixar veure a Àustria juntament amb el jove canceller conservador del país veí, Sebastian Kurz, defensor d'una política migratòria restrictiva que contrasta amb la de Merkel.
Oriundo de Ahaus, a Renània del Nord-Westfàlia, està casat des del passat mes de desembre amb la seva parella, Daniel Funke, periodista de la revista 'Bunte', una de les més conegudes d'Alemanya. Spahn no veu cap contradicció entre ser gai i ser catòlic.
