MADRID, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
La ciutadania de Bulgria torna a estar cridada aquest diumenge a les urnes, per tercera vegada en menys d'un any, per provar de conformar un nou Parlament que pugui passar pgina a mesos d'administració provisional constituda després de la caiguda del Govern del conservador Boiko Borissov, que 'a priori' figura de nou com a favorit.
Borissov, que acumulava més d'una dcada al poder, aspirava a l'abril al que hauria estat el quart mandat, per no va aconseguir el suport necessari i es va veure obligat a fer-se a un costat. Al 2020, el seu Govern havia estat objecte de mobilitzacions massives en qu els manifestants denunciaven principalment la corrupció institucional.
Les eleccions es van repetir al juliol, també sense que hi hagués un mínim acord posterior, motiu pel qual aquest diumenge els búlgars hauran de tornar a votar. La coalició que encapala Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgria (GERB), liderat per Borissov, encara aquesta nova cita amb una intenció de vot que ronda el 24 per cent.
En segona posició se situa l'experiment polític impulsat pels empresaris Kiril Petkov i Agafen Vasilev, que superaria el 16 per cent, per davant del Partit Socialista Búlgar (15,5 per cent) i de l'antisistema Existeix Aquest Poble, liderat pel presentador de televisió Slavi Trifonov, segons un sondeig d'Exacta Research Group.
Les legislatives, en qu es repartiran els 240 escons de l'Assemblea Nacional, coincidiran amb la primera volta de les eleccions presidencials, en les quals es presenta de nou l'actual cap d'Estat, Rumen Radev, que va criticar la tasca de Borissov i de la seva administració durant les protestes del 2020 en un contundent i indit posicionament públic.
Radev parteix com a clar favorit, per podria necessitar una segona volta. Els sondejos el situen per sota de la majoria necessria per vncer aquest mateix diumenge, cosa que l'abocaria a un cara a cara previsiblement amb Anastas Gerdzhikov, candidat amb el suport del GERB de Borissov precisament, informa la premsa local.
El president, elegit per un mandat de cinc anys, té un paper més protocollari que polític a Bulgria, per la seva figura ha guanyat pes en aquest últim any per la inestabilitat política derivada del Parlament.
