BRASÍLIA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El Brasil celebra aquest diumenge la segona volta de les eleccions presidencials amb Dilma Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), i Aecio Neves, del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), com a contendents, i, d'acord amb els sondejos sobre intenció de vot, seran les més renyides des de la restauració de la democràcia.
Les enquestes publicades aquesta setmana llancen una situació d'empat tècnic, en què els dos candidats aconseguirien entorn d'un 50% i, els escenaris més optimistes, un lleuger avantatge, que oscil·laria entre un i vuit punts, a favor de l'actual inquilina del Palacio de Planalto.
Aquests vuit punts, en el millor dels casos, són el marge més estret pel que es va decidir la presidència del Brasil des de 1985, quan Tancredo Neves, del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), va restaurar la democràcia després de dues dècades de dictadura cívico-militar.
El dirigent del PMDB va ser designat per al càrrec en una elecció indirecta celebrada al Congrés, en què es va imposar a Paulo Salim Maluf per 480 vots contra 180, el que en termes percentuals suposa una diferència del 45,1 %, la més gran de la història democràtica del gegant sud-americà.
Tot i això, Neves no va arribar a exercir com a president perquè va morir abans que pogués prendre possessió del càrrec. Així, li va passar al seu número dos, José Sarney, que va prendre les regnes del país de manera interina fins al 1989, quan es van celebrar les primeres eleccions directes del Brasil.
GOVERNS DEL PT
A jutjar per les dades, Rousseff és experta en lluites electorals ajustades. El marge més petit pel qual algú ha arribat a la Direcció d'Estat és l'aconseguit per ella a la segona volta del 2010. La líder del PT va aconseguir un 56,05 % dels vots, el que es tradueix en un avantatge de 12,1 punts sobre, José Serra, del PSDB, amb un 43,95 %.
El 2006, Luiz Inácio Lula da Silva va aconseguir la reelecció amb una diferència a favor seu de 21,66 punts adjudicant-se el 60,83 % de les paperetes respecte del 39,17 % que va obtenir Geraldo Alckmin per al PSDB.
Lula va aconseguir el passi per al Palacio de Planalto l'any 2002, després de tres intents frustrats, lluitant amb Serra. Llavors, el líder sindicalista es va fer amb el 61,3 % dels sufragis, imposant-se amb un marge del 22,6 % al socialdemòcrata, que es va quedar amb el 38,7 %.
GOVERNS DEL PSDB
Cal remuntar-se fins al 1998 per arribar a un Govern del PSDB. En aquest any, Fernando Henrique Cardoso va renovar el seu mandat en la primera volta electoral al superar el llindar del 50 % dels vots -53,06_. El candidat que es va quedar més a prop va ser Lula, amb un 31,71 %, el que llança una diferència entre tots dos de 21,35 punts.
Cardoso ha estat l'únic polític brasiler que va assolir la màxima direcció de l'Estat en la primera volta electoral. Ho va fer en els comicis de 1994 amb un 54,27 % dels vots. En segon lloc, novament Lula amb un 27, 04, és a dir, 27,23 punts per darrere.
RESTAURACIÓ DEMOCRÀTICA
Les de 1994 van ser les primeres eleccions presidencials que van desembocar en una altra cita amb les urnes després dels quatre anys constitucionals de mandat. Al terme del Govern interí de Sarney, els brasilers van tornar a votar el 1989 per elegir Fernando Collor, del Partit de la Reconstrucció Nacional (PRN), que va guanyar a segona volta un Lula primerenc amb el 28,52 % respecte del 16,08, amb un marge de 12,44 punts.
Collor no va arribar a esgotar els seus quatre anys al Palacio de Planalto perquè va estar implicat en un escàndol de corrupció pel qual es va veure obligat a dimitir davant del Congrés el 1992. El seu vicepresident, Itamar Franco, del mateix partit polític, va prendre les regnes del Brasil fins al 1994.
