BRASÍLIA, 13 (EUROPA PRESS)
La corrupció ha estat la principal motivació dels milers de manifestants que van acudir diumenge a la platja de Copacabana, a Rio de Janeiro, per protestar contra el Govern de la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, segons una enquesta publicada pel diari 'Folha de Sao Paulo'.
En concret, el 33% dels 1.320 entrevistats durant la manifestació a l'avinguda Paulista van dir estar indignats per la corrupció. Un 10% afirmaven protestar contra el Partit dels Treballadors de Rousseff.
L'estudi de l'Institut Datafolha revela a més que el 77% dels manifestants estarien a favor de la destitució de la presidenta Rousseff i el 96% considera que el seu govern és "pèssim".
Datafolha considera que a la marxa hi van acudir unes 100.000 persones, mentre que els organitzadors sostenen que van ser 275.000. Pel que fa al seu perfil sociològic, el 41% dels assistents tenia més de 51 anys, el 80% tenia estudis d'ensenyament superior i el 41% guanyava més de deu vegades el salari mínim.
A més, el 86% prefereix una democràcia a una dictadura, règim que van defensar amb prou feines el 9% dels entrevistats. Al 3% els és indiferent.
Pel que fa a l'adscripció política, el 26% es diu de dreta o centredreta, el 34%, de centre i amb prou feines el 7%, d'esquerra.
CLASSE MITJANA I ALTA
"No serveix de res tenir milions als teus comptes bancaris si després no hi ha seguretat als carrers per poder portar els teus rellotges". La frase, pronunciada des dalt d'un camió de so per on aclamaven als presents, donava una idea del perfil del manifestant: blanc, d'edat avançada i amb un poder adquisitiu per sobre de la mitjana.
La corrupció, l'escàndol de Petrobras, el mal estat de l'economia i les ingerències del Partit dels Treballadors en la Justícia eren els principals objectius de les crítiques dels manifestants, que en la seva majoria demanaven l''impeachment' de la presidenta, a la qual consideren incapacitada per governar.
Les pancartes portaven consignes de tota mena; des dels que feliciten i confien en el jutge Sérgio Moro --que instrueix el cas de corrupció a Petrobras-- perquè "faci neteja" al país, fins als que acusen el magistrat del Tribunal Suprem, Dias Toffoli, d'estar alineat amb el PT.
Entre tots els cartells, un apuntava directament al 'quid' de la qüestió, i demanava al Partit del Moviment Democràtic del Brasil (PMDB), que es posicioni clarament: "Estaràs amb el poble o amb els 'petralhas'? (manera despectiva de referir-se als seguidors del PT)". El PMDB és el principal partit de la base aliada de Rousseff, i podria treure-li definitivament el seu suport si veiés que la pressió del carrer li fa perdre capital polític.
LA INTERVENCIÓ MILITAR
La protesta va ser dominada per persones d'un nivell social acomodat, però també hi va haver alguns tocs de color, com un grup d'estudiants i professionals d'educació física que demanaven que el Govern no elimini aquesta assignatura del currículum escolar, o els que demanaven la intervenció dels militars.
Com ja va passar en les manifestacions del 15 de març, la presència de persones defensant el retorn de la dictadura com a solució als problemes del Brasil va despertar el recel dels organitzadors: col·lectius com Vem Pra Rua, Revoltados On Line o Movimento Brasil Livre s'han manifestat rotundament en contra d'un possible cop militar.
Tot i això, persones, com Jorge Antunes, no tenien inconvenients a assegurar que l'ideal seria "un règim transitori que arreglés les coses", perquè, segons la seva opinió, durant la dictadura militar del Brasil hi havia corruptes, però ara la corrupció està institucionalitzada: "Per corregir aquestes irregularitats no veig altra manera que no sigui la mà de ferro", deia.
