Els dos candidats arriben a la cita definitiva després de les últimes enquestes que vaticinen un empat tècnic
La tensió de les urnes es trasllada a les xarxes socials i posa en relleu l'impacte de les grans corporacions en els processos electorals
MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Més de 156 milions de brasilers tenen aquest diumenge una cita definitiva amb les urnes per triar entre dos líders i models que donen part de la història recent del país; el president Luiz Inácio Lula da Silva, sindicalista amb llarga lluita durant la dictadura i Flávio Bolsonaro, fill del militar i expresident Jair Bolsonaro, hereu d'un moviment nostàlgic d'aquell règim autoritari.
Lula arriba a la segona volta esperonat per les prediccions de les últimes enquestes, després de la garrotada electoral que va suposar la seva derrota en la primera ronda. El president brasiler part amb el desafiament de remuntar aquell resultat, cosa que cap candidat ha aconseguit en la que és la democràcia més gran de la regió.
L'enquesta de Datafolha publicada el dijous reflecteix un empat tècnic, amb el 50% dels vots cadascun, mentre que el sondeig de la consultora Quaest situa a Bolsonaro amb el 45% enfront del 44% de Lula qui, no obstant això, segons la mateixa font, el seu alt nivell de rebot --una cosa que caracteritza a tots dos-- ha caigut cinc punts, fins al 47%.
L'àmplia repulsa que susciten els dos contendents és reflex d'aquesta gran polarització política, que va més enllà d'aquestes eleccions. Suposa una fractura identitària i social que condiciona de forma directa el comportament de l'electorat, el desenvolupament de la campanya i la futura governabilitat de Brasil.
Amb gairebé la meitat del país declarant la seva animadversió a un dels candidats, el marge per sumar nous suports és pràcticament inexistent. La possibilitat d'una tercera via ha estat devorada abans d'arrencar les eleccions, per la qual cosa els indecisos, en cas de mobilitzar-se, ho faran per qui representi el mal menor.
DOS MODELS ENFRONTATS
Lula i Bolsonaro no només representen clarament dues formes antagònica d'entendre Brasil, si no que a més s'hauran d'enfrontar a desafiaments dispars depenent de si surten vencedors.
Amb un Congrés més escorat a la dreta, es preveu una hostilitat molt menor per Flávio Bolsonaro que la que va haver de sortejar Lula, que el seu Govern s'ha vist en complexes negociacions per treure endavant les seves propostes. En canvi, tot fa pensar que un mandat del candidat ultradretà trobarà major resistència del carrer amb possible contestació de moviments socials, mediambientals i pels drets civils.
No obstant això, no es pot passar per alt el determinant paper que tindrà per a tots dos el veritable àrbitre que des de fa dècades representa la bancada lobbista del 'centrão', un bloc informal de partits conservadors i profundament clientelars que es mouen per interessos com el de l'agronegoci, la seguretat, i l'evangelisme, la qual cosa a Brasil es coneix com la triple B: 'Bou, Bala i Bíblia'.
A pesar que les polítiques dels seus anteriors governs van treure de la pobresa a milions de persones engegant programes socials àmpliament reconeguts internacionalment com Borsa Família, el projecte de Lula ha mostrat cert desgast durant aquesta cita com va reflectir la seva derrota inesperada en primera volta.
El model de Lula ve marcat per una clara falta de relleu generacional en l'esquerra brasilera, l'abstracció en temps millors i el desgast derivat dels passats casos de corrupció. A això se suma la dificultat per articular propostes convincents per contenir la inflació, malgrat pujar els salaris.
El balanç d'aquests quatre anys en matèria econòmica no ha estat desastrós, però sí insuficient per blindar la base social del govern, fins al punt que en els seus tradicionals bastions del nordest ha experimentat una lleugera caiguda del suport.
En canvi, Bolsonaro recull el llegat del seu pare i proposa una reducció de la despesa pública i de la presència de l'Estat, amb una agenda de privatitzacions, baixades generalitzades d'impostos, retallades en les administracions, explotació de recursos naturals a gran escala i una política de seguretat inspirada en el model de Nayib Bukele a El Salvador, inclòs l'enduriment de penes i una reducció de l'edat penal.
De la mateixa manera, la seva eventual arribada al Palau del Planalto ve acompanyada del més que probable perdó presidencial al seu pare, Jair Bolsonaro, actualment en arrest domiciliari per motius de salut després de ser condemnat a més de 27 anys de presó pel seu paper com a ideòleg principal en l'intent de cop d'Estat després de la seva derrota electoral de 2022.
La seva victòria resultaria determinant per a les pretensions de llibertat de l'expresident, ja fos a través de la tramitació d'una llei d'amnistia en un Congrés afí, o bé mitjançant indult. El seu pare és una de les 1.400 persones que van ser condemnades per l'atac a les institucions al gener de 2023, a Brasília.
LES ELECCIONS ES DIRIMEIXEN TAMBÉ EN XARXES SOCIALS
La polarització de la societat brasilera sorgeix en gran mesura de la batalla digital que es dirimeix en xarxes socials, en les quals històricament el bolsonarismo ha sabut desplegar les seves estructures molt millor que l'esquerra, fins al punt de ser objecte de xoc judicial en el Tribunal Superior Electoral (TSE).
Lula va demanar al TSE la nul·litat de la candidatura de Bolsonaro al·legant un suposat tracte de favor de Meta --la matriu de Facebook i Instagram-- pel que fa al contingut i a l'algoritme, fent èmfasi en la permissivitat que es concedeix a la desinformació electoral finançada per l'equip del candidat ultradretà.
L'assumpte ha portat al TSE a fixar terminis a Meta perquè retiri els continguts i modifiqui l'algorisme per garantir una estricta neutralitat, sota amenaça d'elevades multes econòmiques diàries, i obre el debat sobre la influència d'aquestes grans corporacions en els processos electorals i la seva possible regulació.
