LA PAU, 22 set. (Reuters/EP) -
Centenars de bombers voluntaris han abandonat la lluita contra els incendis que des del passat mes d'agost avancen per les terres baixes del país, inclosa la seva porció de selva amaznica, a causa d'uns escassos resultats que atribueixen a la falta de recursos.
Els incendis d'aquest any a Bolívia són els pitjors que ha sofert la nació andina en almenys dues dcades. Ja hi ha més de quatre milions d'hectrees cremades, segons la Fundació Amics de la Naturalesa, i poques perspectives de solució.
Als Bombers es van sumar policies i militars i una legió de voluntaris, així com experts internacionals, que han passat els dos últims mesos intentant sufocar les flames.
Malgrat aix, la superfície de terra cremada s'ha gairebé duplicat en menys de tres setmanes. El poble ramader de Concepción n'és un bon exemple. El foc que s'havia aconseguit apagar en els boscos propers s'ha tornat a avivar. "No s'ha controlat gens, els incendis segueixen", ha lamentat Elías Johns, sotsgovernador de la província de Ñuflo Chávez, on est Concepción.
Els bombers voluntaris es queixen que estan mal equipats, amb poc més que motxilles d'aigua, mnegues i matxets, sense maquinria pesada per netejar els enderrocs i traar tallafocs. La calor i el fum són tan intensos a les línies de front que amb prou feines poden romandre treballant uns minuts seguits.
"El treball és agotador, físicament i emocionalment", ha explicat Shayir Rezvani, un estudiant universitari que és un dels 30 bombers de la unitat de voluntaris que queda a la província.
Entre 700 i 800 bombers voluntaris se n'han anat a casa, segons Johns, per la qual cosa la lluita antiincendi depn ara dels experts enviats per Argentina i Frana i dels soldats bolivians desplegats a la província.
A més, els incendis han provocat importants problemes al nucli urb de Concepción. Hi ha talls en els subministraments de llum i d'aigua i s'ha hagut d'installar una clínica especial per atendre a pacients amb problemes respiratoris a causa del fum.
Mentrestant, les flames avancen cap al Parc Nacional Noel Kempff Mercado, porta d'entrada a l'Amazonia boliviana, i el Boeing SuperTanker 747 contractat pel Govern d'Evo Morales per combatre els incendis a tot el país no ha arribat allí, per la qual cosa els vens esperen ansiosament la temporada de pluges.
BOSCOS SECS
Les comunitats locals assenyalen com a motor dels incendis la sequera que ha alimentat l'expansió de la ramaderia i l'agricultura de soja a les regions boscoses, la qual cosa fa que les prctiques tradicionals de tala i crema siguin cada vegada més arriscades.
José Payme, un cap indígena chiquitano, sosté que la sequera i els incendis d'aquest any, que amenacen la seva comunitat ramadera a Santa Marta, són els pitjors que ha vist en la seva vida. "Estem totalment esgotats", ha confessat. "Hem estat treballant dia i nit durant dos mesos per aplacar aquest incendi que est fort, amb aquesta sequera que est forta. És una cosa impossible", ha denunciat.
Per Lykke Andersen, cap de la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de Bolívia, "aix és un advertiment per a tot el continent". "Si seguim destruint el bosc amaznic, aviat arribarem al punt d'inflexió on el bosc perd la seva capacitat de reciclar la humitat i la precipitació", ha avisat.
