El país andí es veu sumit en una greu crisi a només dos mesos de les eleccions
MADRID, 14 juny (EUROPA PRESS) -
Bolívia, un país sumit en una crisi de múltiples cares, avança cap a les eleccions previstes per al pròxim mes d'agost per un camí plagat d'incertesa i marcat per les tensions polítiques entre els seguidors del president, Luis Arce, i l'altre president bolivià Evo Morales.
Aquesta lluita dins de l'històric partit del Moviment al Socialisme (MAS), central per a la política boliviana, ha propiciat nous bloquejos i conats de violència en un país que ja havia presentat una situació de creixent volatilitat durant els últims anys; un escenari que incrementa el malestar general davant d'un govern que no ha pogut pal·liar, de moment, les conseqüències de la crisi econòmica i la manca de combustible.
Morales --que insisteix que va ser víctima d'un intent d'assassinat el 2024 quan el vehicle en què circulava va rebre catorze trets per part d'un grup "d'encaputxats"-- defensa la possibilitat de presentar-se com a candidat malgrat la seva inhabilitació, i ha tornat a unir el suport de sectors camperols i indígenes, que es concentren a la regió de Cochabamba i als quals se sumen líders sindicals i membres de l'ala més "evista" del partit.
Malgrat la polèmica suscitada per les greus acusacions sobre l'expresident Morales a causa de la seva presumpta relació sexual amb una menor i la comissió de presumptes delictes del tràfit de persones, Morales acusa el govern d'orquestrar un pla en contra seva i insisteix que continuarà lluitant per "garantir un futur de justícia social" al poble bolivià.
L'exmandatari ha arribat fins i tot a amenaçar amb protagonitzar una marxa a La Paz per inscriure's com a candidat presidencial a la seu del Tribunal Suprem Electoral (TSE), una situació que podria portar finalment a la seva detenció, tal com adverteixen des del govern, que atribueix la creixent tensió a l'actitud de Morales.
A més, no ha trigat a assegurar que les acusacions abocades pel govern són "falses" i ha argumentat que les protestes i els bloquejos responen a "la crisi, la gana i la injustícia", així com a la inflació, que "porta la gent humil a fer cua per aconseguir arròs i oli".
Aquestes diferències han anat escalant fins a portar fins i tot el president mateix --que ha renunciat a presentar-se als comicis-- a acusar Morales d'intentar donar un "cop d'estat" amb la seva convocatòria de manifestacions a pesar que el Tribunal Constitucional avalés la seva inhabilitació --tal com indica la Carta Magna que ell mateix va promulgar. Per això, li ha demanat també fer un pas a un costat referent al procés electoral.
VIOLÈNCIA ALS CARRERS
A l'altra banda d'aquesta disputa se situen els autodenominats "arcistes", als quals s'han sumat els anteriorment considerats com choquehuanquistes --afins al vicepresident David Choquehuanca--, ara units per defensar la gestió d'Arce i aconseguir una renovació del mandat del MAS, aquesta vegada en mans d'Eduardo del Castillo.
Aquest bloc, que aposta per la renovació, compta amb el suport de les forces armades, que tenen ara nous comandants als principals cossos militars després del que va passar el 2024, quan les autoritats van denunciar un intent de cop d'estat contra Arce per part d'un grup de militars encapçalats pel general Juan José Zúñiga.
Malgrat tot això, la tensió continua augmentant als carrers, per la qual cosa el govern ha decidit demandar Morales per terrorisme arran del bloqueig de carreteres, que ja deixa pèrdues milionàries. A més, l'executiu sospesa recórrer a l'exèrcit "si cal" per garantir la celebració d'eleccions i advoca per elevar la crisi davant de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i les Nacions Unides, ja per si mateix en alerta per la situació dels drets i llibertats dels bolivians.
El mateix Arce, que ha dit ser objecte dels bloquejos, ha retret als manifestants buscar "mort, dol i dolor" per a Bolívia. Així, ha tornat a rebutjar la possibilitat de presentar la seva dimissió: "és important esmentar que una renúncia no resol els problemes, per res". "Si això resolgués els problemes, ja ens n'hauríem anat", ha assegurat.
