MADRID 17 ago. (EUROPA PRESS) -
Els ciutadans de Bolívia estan cridats aquest diumenge a votar en unes eleccions presidencials i legislatives que, excepte sorpreses, marcaran un punt d'inflexió polític en un país dominat fa gairebé dues dècades pel Moviment al Socialisme (MAS), que en el seu moment va llançar Evo Morales i que ha quedat trencat per lluites fratricides.
Vuit candidats, tots ells homes, aspiren a succeir el president Luis Arce, que, malgrat que en un primer moment va plantejar tornar a presentar-se, finalment hi va renunciar al maig, en un últim intent per unir forces enfront d'una dreta a l'auge: "No seré un factor de divisió", va dir aleshores, després de mesos de pols públic amb Morales.
Aquesta tensió interna va aconseguir la seva màxima expressió a la fi de juny de 2024, quan ni tan sols l'esquerra va respondre unida a l'intent de cop d'Estat perpetrat per un grup de membres de les Forces Armades. Per a Morales, va ser l'escenificació d'un autocop, malgrat que no hi ha proves d'aquesta hipòtesi, i des d'aleshores tot va anar a pitjor.
Després de la seva renúncia, Arce recolza com a candidat oficial del MAS l'ex-ministre Eduardo del Castillo, també enfrontat amb el bàndol 'evista', mentre que Morales esgrimeix que els comicis no tenen cap legitimitat i demana el vot nul, dient fins i tot que, si el percentatge és alt, ell serà el veritable vencedor moral.
DOS CONSERVADORS COM A FAVORITS
Vuit candidats es disputen finalment el bastó de comandament aquest diumenge i els sondejos anticipen una sonada derrota per als interessos de l'esquerra. De Castillo figura amb una intenció de vot irrellevant, mentre que com a favorits destaquen dos vells coneguts de la primera línia política: Samuel Doria Medina i Jorge 'Tuto' Quiroga.
Doria Medina, un dels empresaris més rics de Bolívia i assidu de les paperetes electorals, té a priori un lleuger avantatge enfront de Quiroga, que ja sap el que suposa ser president, encara que fos només durant un any després de la sortida del general Hugo Banzer. Tots dos ronden una intenció de vot del 20 per cent.
Amb aquestes previsions, pot haver segona volta el 19 d'octubre, una fita inèdita des que la Constitució de 2009 va introduir aquesta ronda final en cas que cap candidat obtingués més del 50 per cent dels vots o un 40 per cent amb una diferència de deu punts sobre el seu rival més directe.
La principal opció d'esquerres per a aquest diumenge és Andrónico Rodríguez: malgrat que va arribar a sonar com a candidat d'unitat del MAS, va acabar presentant-se per una llista independent, Aliança Popular. Als seus 36 anys, l'ara president del Senat és un dels candidats més joves, però la seva popularitat ha cotitzat a la baixa aquestes últimes setmanes.
Rodríguez ha quedat relegat per sota del 10 per cent i en els seus últims mítings ha cridat a tots els simpatitzants de l'esquerra a unir-se a ell, conscient també que pot ser el principal perjudicat del vot nul reclamat per Morales i que alguns estudis eleven fins al 14 per cent.
Sumat al vot en blanc i al d'indecisos, al voltant d'una tercera part dels ciutadans no s'inclinen en els sondejos per cap dels candidats.
ELS REPTES DE BOLÍVIA
Arce ja ha promès en qualsevol cas que garantirà una transició pacífica i lliurarà el bastó de comandament al guanyador de les eleccions, "sense importar qui és". En aquest sentit, i encara que entén que "del Castillo és una "gran opció", es veu capaç de "fer història" sent "un govern de trànsit democràtic".
El mandatari, que governa des de 2020 --va obtenir més del 55 per cent dels vots--, es va declarar recentment orgullós d'haver preservat "abans de res i contra tot, la democràcia".
Deixa al seu successor, però, un país amb molt reptes i on gairebé la meitat dels nens viuen en situació de pobresa, segons l'ONU, i amb una economia minvada. El PIB amb prou feines va créixer el 2024 un 0,73 per cent i la inflació es va disparar fins a fregar el 10 per cent, lluny de la locomotora econòmica que va arribar a ser per al conjunt de la regió.
