Europa Press/Contacto/Mc2 Samuel Wagner/Us Navy
MADRID, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
La incorporació en les darreres hores del portaavions George H.W. Bush a la flota nord-americana al Pròxim Orient representa un fenomen sense precedents en més de 20 anys, des de l'apogeu de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan el 2003, segons ha recordat el Comandament Central de l'Exèrcit dels Estats Units (Centcom).
El George H.W. Bush ja es troba a la zona d'operacions del Centcom després de partir el passat 31 de març de la base naval de Norfolk, a Virgínia, i travessar el canal de Moçambic, a la punta sud d'Àfrica, fins a l'oceà Índic.
El portaavions s'afegeix a l'Abraham Lincoln i al vaixell almirall de la Marina nord-americana, el Gerald R. Ford, per consolidar el bloqueig ordenat pel president dels EUA, Donald Trump, al perímetre de l'estratègic estret d'Ormuz, ara mateix sota control de l'Iran.
Els tres portaavions formen part d'un desplegament marítim d'una dotzena de vaixells de combat comptant els destructors Spruance, Michael Murphy, Donald Cook, Mahan, Winston S. Churchill, Frank E. Petersen, Mason, Ross i Bainbridge.
Sumant tot aquest potencial, els EUA ara compten amb més de 200 aeronaus (entre les quals F-18, F-35, helicòpters MH-60 i avions aerotransportadors CNM-22B Osprey) i 15.000 mariners i infants de marina a la zona per consolidar un tancament perimetral que, fins ara, ha impedit el pas a més d'una trentena de vaixells de càrrega.
A més a més, el desplegament militar dels EUA a la zona ha confiscat dos petroliers vinculats a l'Iran, un dels quals a l'oceà Índic.
