BRUSSEL·LES, 6 Abr. (EUROPA PRESS) -
El primer ministre belga, Charles Michel, ha defensat aquest dimecres davant de la premsa internacional els esforços del país per "tornar a la normalitat" després dels atemptats que el passat 22 de març van deixar més d'una trentena de morts a Brussel·les, i ha anunciat la reobertura total de la xarxa de Metro de la capital "al llarg de la setmana que ve".
"El missatge que volem enviar, més que mai, és que les autoritats públiques han fet el possible per aconseguir que es pugui tornar a la normalitat", ha declarat al començament d'una roda de premsa oferta al barri europeu, on hi ha l'estació de Metro de Maelbeek, escenari d'un dels atacs del 22M.
La xarxa de Metro de Brussel·les va restablir parcialment el seu trànsit dos dies després dels atemptats, però des d'aleshores ofereix un servei limitat en el temps (de 07:00 a 19.00 hores) i en operativitat, ja que només es deté a 39 de les 69 parades.
El ministre president de la regió de Brussel·les, Rudi Vervoort, que ha acompanyat Michel a la seva compareixença, ha explicat que l'empresa pública de transports STIB està "tècnicament" preparada per recuperar plenament el servei, però que queden per resoldre qüestions operatives pel que fa a la seguretat de la xarxa.
Michel ha afegit que es posaran en marxa patrulles mixtes de Policia i Exèrcit per reforçar la vigilància del suburbà.
També ha celebrat que l'Aeroport internacional de Brussel·les-Zaventem, l'altra infraestructura atacada el 22M, tindrà aquest cap de setmana "un terç de les seves activitats un altre cop operatives".
Per a la seva reobertura total d'aquí a uns mesos, les autoritats treballen en la forma de millorar la seguretat, si bé el primer ministre ha posat en dubte que la solució sigui fixar controls als accessos a la terminal, ja que, segons la seva opinió, això només desplaçaria a l'exterior de les instal·lacions els possibles objectius en un atemptat.
En qualsevol cas, Michel ha insistit que la gestió d'aquesta crisi ha tingut amb "èxits i fracassos" i ha evitat donar detalls sobre la investigació en marxa. Tot i que ha rebutjat que s'hi hagi produït "cap error polític".
"Hem d'afrontar (els fets), no abandonar el vaixell al mig de la tempesta", ha respost a les preguntes de si es planteja renunciar al seu càrrec o si no hauria d'haver acceptat les dimissions presentades pels seus ministres d'Interior i de Justícia.
Michel ha subratllat la necessitat d'"estabilitat" al Govern belga per avançar en la lluita contra el terrorisme, i alhora ha assegurat que "tots" faran front a les seves responsabilitats i ha insistit que s'han pres mesures per reforçar la seguretat i millorar la investigació policial.
CRÍTIQUES DE L'EXTERIOR
També ha advertit que el "risc zero no existeix, ni a Bèlgica, ni enlloc" i ha recordat que Brussel·les no ha estat la primera ciutat europea copejada pel terrorisme jihadista, en al·lusió a l'11M a Madrid i als atacs de París.
"La imatge de Bèlgica a la resta del món ens preocupa enormement", ha concedit el primer ministre, referint-se no només a les conseqüències dels atemptats, sinó al "bloqueig" que va provocar a la capital l'estat de setge imposat després dels atemptats de París el passat 13 de novembre. Les reserves hoteleres han caigut des d'aleshores entre un 60 i un 70 % a Brussel·les, segons dades de la ciutat.
Visiblement molest pels dubtes sobre la capacitat de les autoritats per contenir la radicalització dels joves de districtes com el de Molenbeek i també per les crítiques dirigides als serveis d'Intel·ligència belgues, Michel ha defensat com un "gran èxit" la detenció "en només uns mesos" de Salah Abdeslam, únic dels terroristes del 13N que va escapar amb vida de París.
Abdeslam va ser detingut el passat 18 de març en un habitatge del barri de Brussel·les on va créixer i va viure fins als atemptats de París i els investigadors donen per fet que ha aconseguit romandre amagat quatre mesos sense sortir de Brussel·les.
"En la lluita contra el terrorisme, en tots els països del món i a Europa, hi ha hagut èxits i hi ha hagut fracassos", ha insistit, per després sostenir que s'han "impedit molts atemptats" gràcies a l'actuació policial i apuntar que s'han dictat "més de 100 condemnes" per casos de terrorisme només l'any passat.
"Alguns ens han dit que és escandalós que hàgim tardat uns mesos a detenir Salah Abdeslam, però constato que per detenir Bin Landen, buscat per totes les Policies del món, es van necessitar 10 anys després de l'11S i 3.000 morts a Nova York", ha tancat.
