DACCA, 23 des. (Reuters/EP) -
L'exministre del Govern militar de Bangla Desh Syed Mohammad Qaisar ha estat condemnat a mort aquest dimarts pels crims de guerra comesos durant la guerra d'independència del Pakistan, fa més de quatre dècades.
Qaisar, de 73 anys, ha estat declarat culpable de 14 dels 16 càrrecs que se li imputaven, entre els quals hi havia genocidi, tortura, violació, extorsió i incendi, per les atrocitats comeses durant el conflicte bèl·lic del 1971.
Bangla Desh va passar a ser part del Pakistan després del final del mandat britànic sobre l'Índia, el 1947, però es va independitzar després d'una guerra civil que va enfrontar les forces secessionistes, abonades per l'Índia, i les unionistes, que van rebre el suport del Pakistan.
Les forces unionistes van ser acusades de múltiples abusos dels drets humans. Durant la guerra civil, uns tres milions de persones van morir i milers de dones van ser violades, d'acord amb les xifres oficials.
"Les ferides de les violacions són més grans que les ferides de les bales", ha dit el fiscal del cas, Tureen Afroz, als periodistes, una vegada emesa la sentència.
Qaisar ha negat els càrrecs. "No ha tingut un judici just", ha assegurat el seu advocat, Syed Mohammad Shahjahan, avançant que l'exministre recorrerà contra la sentència.
El cas es remunta al 2010, quan les primeres denúncies que apuntaven Qaisar van començar a arribar als tribunals. Llavors, es va acusar la primera ministra, Sheij Hasina, d'usar aquest procés contra els seus dos principals opositors: el Partit Nacionalista de Bangla Desh i l'islamista Jamaat-e-Islami.
El tribunal ja ha condemnat 15 persones pels crims de la guerra civil, 13 dels quals van ser condemnats a mort i un ja ha estat executat.
El mes de setembre passat, el Tribunal Suprem va commutar la pena de mort del líder islamista, Delawar Hossain Sayedee, condemnat per càrrecs similars als de Qaisar, per una cadena perpètua.
Més de 200 persones han mort en les violentes protestes que s'han produït des d'aleshores contra el tribunal i les seves decisions. La majoria de les víctimes són membres de les forces de seguretat i activistes opositors.
