MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
Aquest diumenge a les 6.00 hores (hora local) han obert els primers centres de votació dels 9.889 habilitats a Àustria per a unes eleccions en les quals es triaran els 183 diputats que decidiran el rumb del pròxim Govern del país, ha informat l'agència de notícies estatal, APA.
Més de sis milions d'austríacs estan cridats aquest diumenge a les urnes per a unes eleccions clau que es podrien traduir en la primera victòria de la ultradreta en uns comicis generals, un procés que permetrà constatar si els bons resultats del Partit de la Llibertat (FPO) en les europees del passat mes de juny s'acaben consolidant.
La formació del polèmic Herbert Kickl se situa com a favorita amb un 27 per cent del suport, segons les últimes enquestes d'intenció de vot, seguida pels democristians (OVP) del Partit Popular del canceller, Karl Nehammer, que governa actualment amb Els Verds i que divendres va rebutjar de nou qualsevol tipus d'acord amb l'extrema dreta.
Tal com indiquen aquestes dades, l'FPO parteix com a clar favorit i se situa dos punts percentuals per sobre del partit de Nehammer --un antic soldat que aposta per defensar i mantenir l'"estabilitat d'Àustria"--, però tot apunta que la formació es toparà amb serioses dificultats a l'hora de formar govern en cas d'obtenir finalment aquesta anhelada victòria.
Per darrere d'aquestes dues formacions hi ha els socialdemòcrates de l'SPO, amb un 21 per cent dels suports, Els Verds i NEOS-La Nova Àustria i Fòrum Liberal, empatats amb un nou per cent dels vots. A aquestes formacions les segueixen amb un 3 per cent el Partit Comunista i el Partit de la Cervesa (BIER), liderat aquest últim pel cantant d'una banda de punk-rock conegut com Marco Pogo, que va conseguir, per sorpresa, el 8 per cent dels vots en les presidencials i aposta per crear una "birrocràcia".
Igual que en altres països europeus, la ultradreta ha donat suport a la seva campanya en la desesperació, la desafecció i els problemes econòmics existents, dels quals ha culpat en gran mesura a l'augment de la migració i la guerra a Ucraïna. En aquest context, l'FPO vol ara treure rèdit de les últimes patacades que ha patit la principal formació al Govern, sobre la qual han sortit diversos escàndols de corrupció.
La frustració de l'electorat austríac --que no sembla apostar per un govern en majoria-- ha estat reconduïda cap a les polítiques de l'FPO, que defensa, no obstant això, la presència de similituds entre les diferents formacions a mesura que vol acabar amb les acusacions d'extremisme i suposada simpatia cap a la ideologia neonazi. El partit, no obstant això, va estar inicialment encapçalat per un antic oficial de les Schutzstaffel alemanyes.
Kickl, que es troba al capdavant d'un dels partits d'extrema dreta més antics d'Europa i insisteix en la importància d'aconseguir una "Àustria forta", ha recalcat que l'objectiu de les polítiques del Govern ha de ser el d'impedir per complet el pas a la migració. Així, ha incidit que existeixen acords amb els socialdemòcrates respecte a les pensions i "altres qüestions socials".
Tot això permet dibuixar un escenari en el qual, si bé la ultradreta quedaria enaltida, la combinació resultant tornaria a deixar en mans de Nehammer la formació d'un nou govern de coalició, la composició de la qual seria sens dubte més senzilla que la d'un executiu encapçalat per Kickl, que ja va ser ministre de l'Interior entre el 2017 i el 2019 en un govern liderat per l'OVP que va saltar per l'aire a causa del conegut 'cas Eivissa'.
El seu programa --'Fortalesa Àustria, Fortalesa de la Llibertat'-- té com a principal objectiu reduir al mínim l'arribada de migrants irregulars i sol·licitants d'asil, a més de bloquejar la reunificació familiar, tan defensada per organitzacions de defensa dels Drets Humans. En canvi, dona suport al que ha denominat com la "remigració" d'aquestes poblacions als seus llocs d'origen --un terme amb el qual es refereix, en realitat, a deportacions en massa--.
GAS RUS I GUERRA D'UCRAÏNA
Tot apunta que el pròxim govern que emani de les urnes després de la cita electoral d'aquest diumenge a Àustria s'haurà d'enfrontar a importants qüestions energètiques, com el problema de la dependència austríaca del gas rus, un assumpte candent en plena invasió d'Ucraïna.
L'FPO és considerat en aquest sentit un partit més proper a Moscou, per la qual cosa podria buscar acords amb Rússia i dificultar la política exterior en relació amb Ucraïna. El partit ja va signar fa uns anys un pacte de cooperació amb el Partit Rússia Unida, la formació del president rus, Vladímir Putin.
Aquest assumpte amoïna la Unió Europea, que ha imposat diverses tandes de sancions contra el Govern rus a mesura que avança la guerra en territori ucraïnès. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha utilitzat el veto en diverses ocasions per frenar l'entrega d'ajuda militar a Ucraïna, manté una estreta aliança amb l'FPO al Parlament Europeu i és vist per molts com un model a seguir per Kickl.
En aquest sentit, és previsible que a Viena --que no forma part de l'OTAN-- arribin noves pressions de cara al futur proper perquè aposti per la diversificació del subministrament d'energia en un intent per aconseguir més independència, uns plans que l'FPO podria frustrar en cas d'arribar al govern.
No obstant això, les fonts secundàries d'energia han resultat ser més costoses per a molts països del bloc comunitari, una qüestió que podria condicionar l'electorat austríac que, sens dubte, vol polítiques que suposin menys despeses.
Des de Brussel·les, l'FPO --que forma part del grup Identitat i Democràcia-- és observat amb recel, especialment per la seva política exterior i la seva posició euroescèptica, qüestions que podrien repercutir en la cohesió i dificultar encara més la imposició de mesures conjuntes.
Així, l'FPO, que ha pujat a l'onada europea que han impulsat en partits similars països com França, Alemanya o Itàlia, haurà d'esperar als resultats d'aquest diumenge per començar a prendre decisions. Els austríacs, per la seva banda, tenen l'oportunitat de donar la seva última paraula sobre la possibilitat de continuar donant suport al Govern o donar-li l'esquena i obrir del tot la porta a l'extrema dreta.
