Bombarders B-1 ataquen almenys 85 objectius de les milícies i de la Guàrdia Revolucionària iraniana al llarg del curs de l'Eufrates
L'Iraq denuncia una "violació de la seva sobirania" mentre Damasc assegura que els atacs "ressuscitaran Estat Islàmic"
MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
Els Estats Units ha llançat aquesta passada nit una sèrie d'atacs contra més de 80 posicions de milícies proiranianes a Síria i l'Iraq, com a represàlia a la mort el cap de setmana passat de tres militars nord-americans a la frontera entre Síria i Jordània i, per extensió, els més de 160 atacs rebuts per les forces dels EUA desplegades a la regió des de l'esclat de la guerra entre Hamas i Israel el passat 7 d'octubre.
Els atacs van començar al voltant de les 22.00 hores de divendres, segons va anunciar en un comunicat el Comandament Central de l'exèrcit dels Estats Units, el CENTCOM, i "van anar específicament adreçats contra 85 objectius que pertanyen a la força Quds de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran i els seus grups milicians afins". L'exèrcit nord-americà --i, particularment, bombarders B-1, segons fonts militars a CNN-- va emprar "més de 125 municions de precisió" que van aconseguir "centres de comandament i de control d'operacions, centres d'intel·ligència, coets i míssils, magatzems de vehicles no tripulats i instal·lacions de subministrament de munició i logística". L'operació va durar aproximadament 30 minuts i, si bé no hi ha informació sobre baixes, fonts locals sirianes i iraquianes ja parlen de gairebé quaranta morts.
L'Observatori Sirià per als Drets Humans, una xarxa d'activistes especialitzada en el conflicte de Síria i amb fonts a l'interior del país, han confirmat almenys 23 morts en els atacs nord-americans, que han aconseguit almenys 17 posicions de les milícies proiranianes al voltant de la localitat d'Al-Mayadin, un dels seus grans centres d'operacions a l'est del país, a també a Bokamal, a tres quilòmetres de la frontera de l'Iraq, seguint el curs de l'Eufrates.
Les fonts de l'Observatori també tenen constància d'atacs a les localitats d'Ashara, Quria i Tabti, a les zones rurals de la ciutat de Deir Ezzor, la capital de la província homònima aixecada a la riba esquerra del riu, i situada a uns 120 quilòmetres de la frontera iraquiana. Dels morts, 13 han estat identificats a Al-Mayadin i 10 a Deir Ezzor. Entre ells hi ha nou combatents sirians.
Els atacs a l'Iraq s'han concentrat a la província occidental d'Anbar, a la frontera amb Síria, on les Forces de Mobilització Popular (FMP), un col·lectiu de grups armats que aglutina bona part de les milícies proiranianes al país, han confirmat a través d'un missatge en el seu compte de Telegram que 16 combatents han mort i 25 més han resultat ferits.
"La 13a Brigada Al-Tauf ha perdut 16 màrtirs i 25 ferits com a resultat de la covarda agressió nord-americana en el sector d'operacions de les forces de mobilització d'Anbar", han confirmat en el seu missatge.
Per la seva banda, fonts de l'agència kurdoiraquiana Rudaw, sota condició d'anonimat, indiquen que entre els morts hi podria haver el cap de la divisió logística de les FMP, Abas al-Darayi, però aquest extrem no ha estat confirmat oficialment.
L'INICI DE LA RESPOSTA
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha emès poc després dels atacs un comunicat en el qual confirmava que els bombardejos eren tan sols el prolegomen del contraatac nord-americà als fets del cap de setmana passat.
"La nostra resposta ha començat avui (divendres). Continuarà en el moment i als llocs de què disposem", ha avisat el mandatari després d'uns bombardejos provocats en el marc d'una situació política extremadament delicada, particularment a l'Iraq
En una roda de premsa posterior, el portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels EUA, John Kirby, ha confirmat que els atacs han tingut lloc en almenys set localitats de tots dos països --quatre a Síria, tres a l'Iraq, segons va precisar després l'Estat Major dels EUA-- i insistit que no han estat concebuts per alimentar encara més la tensió.
"No busquem el conflicte amb l'Iran o a Pròxim Orient, però el president d'ha deixat clar que no dubtarem a defensar a la nostra gent", ha explicat abans d'anunciar més atacs: "Hem començat aquesta nit, però no acabarem aquesta nit".
Aquestes operacions, ha indicat, tindran per objectiu "degradar i interrompre la capacitat de la Guàrdia Revolucionària i els grups que patrocinen". "Crec que els objectius (d'aquest divendres) compleixen amb aquest criteri. El missatge és: aquests atacs de les milícies han d'acabar", ha afegit.
L'IRAQ I SÍRIA CONDEMNEN ELS ATACS
El Govern iraquià, que ha accelerat durant les últimes setmanes les iniciatives per concretar la retirada total de la coalició internacional del seu país, ja ha condemnat aquests atacs com "una violació de la sobirania iraquiana i un obstacle als esforços de les autoritats" per mantenir la calma en un país on l'Iran exerceix una gran influència.
De fet, el portaveu militar de l'Oficina del Primer Ministre de l'Iraq, el general Yehia Rasul, ha anat més enllà en declarar aquests atacs com "una amenaça que arrossegarà l'Iraq i la regió a conseqüències imprevistes".
El Ministeri de Defensa sirià també s'ha sumat a la condemna contra uns atacs que, segons un comunicat recollit per l'agència oficial de notícies SANA, han provocat "baixes entre civils i militars, a més de danys considerables a propietats públiques i privades".
El Ministeri ha denunciat que la zona atacada és la mateixa on l'exèrcit està combatent contra el que queda de l'organització gihadista Estat Islàmic al país i acusa Washington "d'emprar tots els mitjans bruts per ressuscitar Estat Islàmic tant a Síria com a l'Iraq", ha subratllat la declaració.
La cartera d'Exteriors siriana s'ha sumat després a la condemna a través d'un comunicat publicat a Facebook a través del qual ha comunicat "la condemna del Govern a aquesta flagrant violació nord-americana" abans de "rebutjar categòricament tots els pretextos i mentides promogudes per l'Administració dels EUA per justificar aquest atac".
