Les enquestes pronostiquen un Congrés sense majories clares en unes eleccions marcades per la polarització
MADRID, 23 ago. (EUROPA PRESS) -
La carrera presidencial a Xile ha arrencat oficialment aquesta setmana amb vuit candidats en lliça per als comicis de novembre, que estaran marcats per la polarització i en els quals les últimes enquestes perfilen com a favorits el líder del Partit Republicà, l'ultradretà José Antonio Kast, i la candidata de la coalició governant, la comunista Jeannete Jara.
El Servei Electoral de Xile (SERVEL) va rebre dilluns les vuit candidatures que mesuraran forces per succeir el president Gabriel Boric, que va guanyar les eleccions presidencials del 2021 amb més d'un 55,8% dels vots enfront d'un Kast que es va quedar a les portes de la presidència amb un 44,1% dels suports i que torna a concórrer en aquests comicis amb la promesa de millorar la crisi de seguretat pel crim organitzat i el narcotràfic.
Segons una última enquesta elaborada per l'empresa Cadem, Kast encapçalaria el recompte amb el 28% dels vots, seguida de l'exministra de Treball Jeannete Jara, que se situa dos punts percentuals per sota de l'ultradretà. En tercera posició, es troba l'exalcaldessa de Providència, Evelyn Matthei, candidata de la conservadora coalició Chile Vamos i que acumula el 16% dels suports.
En paral·lel a les eleccions presidencials, els xilens també acudiran a les urnes per renovar la Cambra de Diputats i bona part del Senat en uns comicis parlamentaris igualment fragmentats, amb el vot dividit entre la coalició de Kast, Cambio per Chile, i l'oficialista Unidad por Chile, encapçalada per Jara, per la qual cosa s'augura un Parlament sense majories clares.
Durant aquests tres últims anys, el president Gabriel Boric, que no es pot tornar a presentar, ha intentat consolidar el seu mandat a cop de mesures socials, com la seva popular reducció de la jornada laboral o la reforma de les pensions, que va permetre incorporar la cotització a càrrec de l'ocupador en un sistema dominat per les administradores privades.
El líder de Frente Amplio també es va apuntar una miqueta amb la modificació a l'impost a les herències, l'impost a la mineria del coure --que permet que un terç del recaptat sigui destinat a governs regionals--, així com la promulgació de la llei integral contra la violència de gènere i la llei contra la violència a la infantesa.
No obstant això, malgrat les promeses electorals, la seva gestió ha quedat llastrada en part pel seu fracàs per promulgar una nova Constitució que reemplaci l'heretada de l'època del dictador Augusto Pinochet. Una altra dels seus deutes més sonats amb l'electorat xilè serà la seva proposta de nacionalització del liti.
En total, un informe de la fundació Ciudadania Inteligente assenyala que Boric només ha complert amb el 38% de les seves promeses electorals, amb la defensa o la democràcia com les principals àrees en les quals no s'han aconseguit avenços.
LA GOVERNABILITAT, EN ESCAC
El cicle electoral, que ha arrencat oficialment aquesta setmana, pronostica que tant el front esquerre com la ultradreta dependran de consensos per poder governar, si bé les enquestes ja situen Kast --que va ser elegit com a candidat sense passar per primàries-- en la segona volta de les presidencials, per la qual cosa tindria una mica més d'avantatge que Jara per, eventualment, aprovar lleis en un Congrés polaritzat.
Kast, que va presentar la seva candidatura sota l'eslògan 'La força del canvi' i que és pròxim ideològicament al president argentí, Javier Milei, o al mandatari nord-americà, Donald Trump, ha promès dur a terme una sèrie de mesures per superar l'estancament del creixement econòmic, l'alça en el cost de la vida i l'augment de la desocupació, a més d'enfocar-se en temes migratoris i de seguretat.
Per contra, el bloc d'esquerres defensat per Jara, la qual va ser sotssecretària de Previsió Social durant el segon mandat de l'expresidenta Michelle Bachelet, comptarà amb el suport de Democracia Cristiana, que va evidenciar les esquerdes internes dins del partit i va precipitar la renúncia d'Alberto Undurraga per estar en contra de la candidata comunista.
Jara, que en les primàries oficialistes va vèncer la representant de Socialismo Democratico, de centreesquerra, Carolina Tohá, s'ha intentat distanciar de ser la successora de Boric i ha reivindicat que vol construir un govern que tingui com a objectiu el creixement econòmic, amb l'augment del salari mínim o de la inversió com les seves mesures estrella.
En la carrera presidencial també ho tornarà a intentar Matthei, que va fracassar en el seu intent d'arribar a La Moneda en les eleccions presidencials del 2013 com a candidata de la coalició Aliança, encapçalada per Unión Demócrata Independiente, davant d'una Bachelet que en segona volta va aconseguir un 62,17% dels vots.
Una altra cara coneguda és la del populista Franco Parisi, que ja que va presentar a les presidencials del 2021 com a candidat de Partido de la Gente i a qui les enquestes situen ara en un quart lloc, només per darrere de Matthei. Amb un discurs apolític i antipartidista, va impulsar la seva campanya electoral des dels Estats Units, on residia, i a través de xarxes socials com Facebook o YouTube.
A les eleccions també concorre l'ultradretà del Partit Nacional Llibertari (PNL) Johannes Kaiser, que va presentar la seva renúncia el novembre del 2021 dins del Partit Republicà després d'una sèrie de declaracions misóginas i racistes. El candidat, aliat de Kast, ha arribat a defensar un cop d'estat com el que va portar al poder al país Augusto Pinochet.
Els candidats menys populars, que no superen el 2% en intenció de vot, són els independents Marco Enríquez-Ominami --fundador del dissolt Partit Progressista--, Harold Mayne-Nicholls, que va ser president de l'Associació Nacional de Futbol Professional i Eduardo Artés, secretari general del Partido Comunista Chileno (Acción Proletaria) que es presenta per tercera vegada consecutiva.
