MADRID, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'Església Apostòlica Armènia ha canonitzat aquest dijous els 1,5 milions de morts durant el genocidi comès per l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial, segons ha informat l'agència estatal armènia de notícies, Armenpress.
La cerimònia, en què ha estat present el president d'Armènia, Serj Sargsian, ha estat celebrada a la Santa Seu d'Echmiadzin, la ciutat més santa del país, ubicada a la província d'Armavir.
"Durant els durs anys del genocidi armeni, milions de membres del nostre poble van ser desarrelats i massacrats de manera premeditada, passats pel foc i l'espasa, assaborint les fruites més amargues de la tortura i el dolor", ha dit el Katholicós d'Armènia i de tots els armenis, Karekin II.
"Malgrat això, enmig d'aquests horribles turments i enfrontant-se a la mort, van romandre ferms per l'amor de Crist, convertint-se en testimonis d'una fe indestructible", ha afegit.
Karekin II ha subratllat que "els armenis que van ser perseguits per la seva fe cristiana van recórrer el camí de martiri amb un prec com a company". "La sang dels armenis martiritzats per Crist suposa un segell indestructible de fe i patriotisme", ha dit.
"La canonització dels màrtirs del genocidi suposa un nou alè, gràcia i benedicció a la nostra vida nacional i eclesiàstica. Creiem que estem teixint la corona d'un nou renaixement per al nostre poble", ha reblat.
La cerimònia ha estat celebrada enmig de les tensions diplomàtiques entre Armènia i Turquia per la negativa d'aquest últim país a reconèixer l'existència del genocidi armeni.
Turquia no nega que les massacres de civils armenis passessin, però no admet que es tractés d'un genocidi, i argüeix que les morts no van ser resultat d'un pla d'extermini massiu disposat per l'Estat otomà, sinó que es van deure a les lluites interètniques, les malalties i la fam durant el confús període de la Primera Guerra Mundial.
Tot i això, és generalment reconegut com el primer genocidi sistemàtic de l'Edat Moderna i és el segon cas més estudiat, per darrere de l'Holocaust jueu.
El febrer, Sargsian va anunciar que el seu país es retirava de l'acord de pau amb Turquia aprovat pel Parlament el 2009 i que suposava un històric avançament per acabar amb les hostilitats entre els dos països veïns.
El 2009 les dues parts van signar acords per establir relacions diplomàtiques i obrir les seves fronteres terrestres, en un intent de deixar enrere les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, en què població armènia ha estat massacrada en massa per otomans.
Malgrat això, Sargsian va afirmar dimecres que Armènia està disposada a reprendre les seves relacions amb Turquia, si bé va recalcar que "el reconeixement del genocidi per part d'Ankara és el camí més curt per aconseguir-ho".
