Publicat 27/09/2020 11:49CET

Armènia declara la llei marcial després dels combats amb l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabaj

Nagorno-Karabaj també declara la llei marcial per "mobilitzar" la població

MADRID, 27 set. (EUROPA PRESS) -

El primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinian, ha declarat aquest diumenge la llei marcial i ha ordenat una "mobilització general", després dels enfrontaments registrats amb les tropes azerís pel matí a la convulsa regió de Nagorno-Karabaj, dels quals ambdues parts es culpen i que poden haver costat diversos morts.

"Benvolguts conciutadans, a decisió del Govern, s'ha declarat la llei marcial i una mobilització general a Armènia", ha anunciat Pashinian en un comunicat publicat en Facebook que recull l'agència de notícies Armenpress.

El líder armeni, que hores abans havia instat la població a preparar-se per "defensar la pàtria sagrada", ha urgit ja el personal vinculat a la tropa" a presentar-se en les comissaries més properes.

Pashinian ha seguit així els passos del president de l'autoproclamada república de Nagorno-Karabaj, Araik Arutiunián, que poc abans ha imposat la llei marcial amb la intenció de "la mobilització general de les persones majors de 18 anys", després de convocar una sessió extraordinària de l'Assemblea Nacional.

Els enfrontaments entorn de Nagorno-Karabaj s'han reprès a primera hora del matí. Segons el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan, "les forces armènies van dur a terme una provocació a gran escala sotmetent a un intens bombardeig amb armes de gran calibre, morters i artilleria les posicions de l'Exèrcit azerí al llarg del front".

D'acord amb el relat de Bakú, les forces azerís "estan responent amb mesures per cessar la provocació enemiga i garantir la seguretat dels civils que viuen prop del front".

En canvi, Pashinian ha denunciat en xarxes socials que "l'Azerbaidjan ha llançat un atac contra Artsakh", com es refereix a l'autoproclamada república de Nagorno-Karabaj, contra "assentaments pacífics", entre ells la capital, Stepanakert.

"Les forces armènies han derrocat dos helicòpters i tres drons i han destruït tres tancs" de l'Azerbaidjan, ha dit el cap del Govern armeni, advertint que respondrà davant qualsevol invasió azerí".

Per la seva banda, el portaveu del Govern de l'autoproclamada república, Vargram Pogosián, ha confirmat que Stepanakert i diverses localitats de Nagorno-Karabaj han rebut foc d'artilleria i ha avançat que hi haurà una resposta "proporcionada", instant la població a "buscar refugi".

ESCALADA DE TENSIÓ

Entretant, han començat els contactes diplomàtics. El ministre d'Exteriors d'Armènia, Zograb Mnatsakanián, s'ha comunicat amb el Grup de Minsk, segons ha explicat la portaveu de la diplomàcia armènia, Ana Nagdalián.

Pashinian ha considerat que aquesta "agressió" de l'Azerbaidjan estava planejada, i ha al·legat com a prova "les agressives declaracions del lideratge azerí, els seus exercicis conjunts amb Turquia i la seva negativa a permetre un control de l'OSCE". Tot això, ha dit, "constitueix una provocació a gran escala contra la pau i seguretat de la regió".

A mitjan juliol, ja va haver-hi enfrontaments a la zona que separa la regió azerí de Tovuz de la província armènia de Tavush, prop de Geòrgia, a diversos centenars de quilòmetres de Nagorno-Karabaj, que és des de 1988 un punt de disputa entre Armènia i l'Azerbaidjan.

L'Azerbaidjan insisteix a recuperar la seva integritat territorial, mentre que Armènia defensa els interessos de l'autoproclamada república. El conflicte va viure una escalada de violència a l'abril de 2016 i, si bé es va aconseguir pactar un nou alto el foc, se segueixen registrant enfrontaments esporàdics a la zona fronterera.

Per impulsar una solució negociada del conflicte, es va instituir en 1994 el Grup de Minsk, copresidit pels Estats Units, Rússia i França. El grup inclou a més Alemanya, Bielorússia, Finlàndia, Itàlia, Suècia i Turquia, així com a Armènia i l'Azerbaidjan, i la 'troica' de l'OSCE, els països que representen la Presidència de torn, l'anterior i la següent.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés