Nagorno-Karabaj també declara la llei marcial per "mobilitzar" la població
MADRID, 27 set. (EUROPA PRESS) -
El primer ministre d'Armnia, Nikol Pashinian, ha declarat aquest diumenge la llei marcial i ha ordenat una "mobilització general", després dels enfrontaments registrats amb les tropes azerís pel matí a la convulsa regió de Nagorno-Karabaj, dels quals ambdues parts es culpen i que poden haver costat diversos morts.
"Benvolguts conciutadans, a decisió del Govern, s'ha declarat la llei marcial i una mobilització general a Armnia", ha anunciat Pashinian en un comunicat publicat en Facebook que recull l'agncia de notícies Armenpress.
El líder armeni, que hores abans havia instat la població a preparar-se per "defensar la ptria sagrada", ha urgit ja el personal vinculat a la tropa" a presentar-se en les comissaries més properes.
Pashinian ha seguit així els passos del president de l'autoproclamada república de Nagorno-Karabaj, Araik Arutiunián, que poc abans ha imposat la llei marcial amb la intenció de "la mobilització general de les persones majors de 18 anys", després de convocar una sessió extraordinria de l'Assemblea Nacional.
Els enfrontaments entorn de Nagorno-Karabaj s'han reprs a primera hora del matí. Segons el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan, "les forces armnies van dur a terme una provocació a gran escala sotmetent a un intens bombardeig amb armes de gran calibre, morters i artilleria les posicions de l'Exrcit azerí al llarg del front".
D'acord amb el relat de Bakú, les forces azerís "estan responent amb mesures per cessar la provocació enemiga i garantir la seguretat dels civils que viuen prop del front".
En canvi, Pashinian ha denunciat en xarxes socials que "l'Azerbaidjan ha llanat un atac contra Artsakh", com es refereix a l'autoproclamada república de Nagorno-Karabaj, contra "assentaments pacífics", entre ells la capital, Stepanakert.
"Les forces armnies han derrocat dos helicpters i tres drons i han destrut tres tancs" de l'Azerbaidjan, ha dit el cap del Govern armeni, advertint que respondr davant qualsevol invasió azerí".
Per la seva banda, el portaveu del Govern de l'autoproclamada república, Vargram Pogosián, ha confirmat que Stepanakert i diverses localitats de Nagorno-Karabaj han rebut foc d'artilleria i ha avanat que hi haur una resposta "proporcionada", instant la població a "buscar refugi".
ESCALADA DE TENSIÓ
Entretant, han comenat els contactes diplomtics. El ministre d'Exteriors d'Armnia, Zograb Mnatsakanián, s'ha comunicat amb el Grup de Minsk, segons ha explicat la portaveu de la diplomcia armnia, Ana Nagdalián.
Pashinian ha considerat que aquesta "agressió" de l'Azerbaidjan estava planejada, i ha allegat com a prova "les agressives declaracions del lideratge azerí, els seus exercicis conjunts amb Turquia i la seva negativa a permetre un control de l'OSCE". Tot aix, ha dit, "constitueix una provocació a gran escala contra la pau i seguretat de la regió".
A mitjan juliol, ja va haver-hi enfrontaments a la zona que separa la regió azerí de Tovuz de la província armnia de Tavush, prop de Gergia, a diversos centenars de quilmetres de Nagorno-Karabaj, que és des de 1988 un punt de disputa entre Armnia i l'Azerbaidjan.
L'Azerbaidjan insisteix a recuperar la seva integritat territorial, mentre que Armnia defensa els interessos de l'autoproclamada república. El conflicte va viure una escalada de violncia a l'abril de 2016 i, si bé es va aconseguir pactar un nou alto el foc, se segueixen registrant enfrontaments espordics a la zona fronterera.
Per impulsar una solució negociada del conflicte, es va instituir en 1994 el Grup de Minsk, copresidit pels Estats Units, Rússia i Frana. El grup inclou a més Alemanya, Bielorússia, Finlndia, Itlia, Sucia i Turquia, així com a Armnia i l'Azerbaidjan, i la 'troica' de l'OSCE, els pasos que representen la Presidncia de torn, l'anterior i la següent.
