Pashinyan espera aconseguir el suport popular davant la candidatura de l'expresident Kocharyan
MADRID, 19 juny (EUROPA PRESS) -
Armnia celebra aquest diumenge unes eleccions parlamentries anticipades que ha convocat el primer ministre, Nikol Pashinyan, arran de la greu crisi política que es va desencadenar al país després de la derrota armnia en el conflicte registrat a finals del 2020 amb l'Azerbaidjan per la regió de l'Alt Karabakh.
Pashinyan, qui va arribar al crrec al 2018 després de la coneguda com la 'Revolució de Vellut', en qu va encapalar una onada de manifestacions contra el Govern, ha estat sotms a una gran pressió després de la derrota militar armnia, que ha portat a l'oposició a acusar-lo de "capitular" davant Bakú.
Les principals crítiques giren entorn de les condicions de l'alto el foc signat al novembre, en qu va intervenir Rússia, que inclou el lliurament a l'Azerbaidjan d'un seguit de territoris de l'Alt Karabakh --de majoria armnia-- que controlava Erevan des del 1994, inclosa la ciutat de Shusha, la segona ciutat més important a la regió, autoproclamada independent per sota l'gida armnia.
L'impacte de la derrota armnia va provocar un seguit de manifestacions que va convocar l'oposició que va soscavar la posició de Pashinyan, qui va rebre una nova garrotada al febrer, quan l'estat major de l'exrcit va reclamar que dimitís per haver cessat un alt crrec de la institució després del conflicte.
Pashinyan, qui va denunciar un intent de cop d'Estat i va procedir a cessar al llavors cap de l'exrcit, Onik Gasparian, va defensar la seva decisió d'expulsar el número dos de les forces armades, Tiran Jachatrian, i va titllar d'"intolerable" que la cúpula militar s'immiscuís en la política.
No obstant aix, no va aconseguir contenir la crisi amb el cessament de Gasparian, qui va apellar la decisió, després que el president, Armin Sarkisian, declinés ratificar-la, per malgrat aix va seguir endavant i va nomenar per al crrec Artak Davtian --qui ja havia ocupat el crrec entre el 2018 i el 2020-- com a nou cap de l'estat major.
En aquest context, va sorgir al país el Moviment de Salvació de la Ptria, un grup format per partits opositors que exigien la dimissió de Pashinyan i l'establiment d'un Govern interí, si bé el primer ministre va sostenir a tot moment que l'autoritat executiva havia de sortir de les urnes.
Finalment, Pashinyan, qui va advocar per un procés de dileg amb l'oposició per resoldre la situació, va optar a l'abril per presentar la seva dimissió i convocar eleccions anticipades com una via per provar de posar fi a la crisi i aconseguir un suport popular que cimenti la seva posició davant les crítiques.
ELS PRINCIPALS PARTITS
En aquest sentit, el primer ministre en funcions espera que la seva formació, Partit del Contracte Civil, aconsegueixi uns bons resultats arran de la campanya de reformes i les seves promeses de lluita contra la corrupció després d'arribar al poder després d'unes mobilitzacions contra l'oligarquia armnia i el desencantament popular per la falta d'avanos.
Entre els principals rivals de Pashinyan figuren l'expresident Robert Kocharyan --qui va ocupar el crrec entre 1997 i 2008-- i el també ex-mandatari Serzh Sargsyan, a qui va treure del poder i qui va ser president o primer ministre entre el 2008 i el 2018, cosa que sembla un nou enfrontament entre la nova elit i l'antiga classe política.
Els últims sondejos que han publicat mitjans armenis presenten un panorama fragmentat en qu destaquen el Partit del Contracte Civil, amb prop del 22 per cent dels vots, i l'Aliana d'Armnia de Kocharyan, que aconseguiria prop del 20 per cent de les paperetes.
La situació és un reflex de la caiguda dels suports al partit de Pashinyan, que partia d'uns suports de més del 30 per cent, i un ressorgiment de l'Aliana d'Armnia, que prviament no havia aconseguit el llindar del deu per cent dels suports.
L'expresident --qui va ser a més president de l'Alt Karabakh entre el 1994 i el 1997 i primer ministre entre el 1997 i el 1998-- s'ha presentat durant la campanya com un home d'Estat amb experincia, davant d'un Pashinyan que porta menys temps al poder.
No obstant aix, part del debat ha girat també al voltant de que la figura de Pashinyan est vista com un impuls democratitzador, davant d'una posició més autocrtica de Kocharyan, especialment recordat per la violenta repressió de les protestes després de les eleccions del 2008, en qu el seu 'dofí', Sargsyan, es va imposar a l'opositor Levon Ter-Petrosyan.
D'altra banda, partits opositors com Armnia Prspera, Armnia Brillant i l'Aliana M'honra --encapalada per l'antic cap dels Serveis de Seguretat Nacional Artur Vanetsyan i en qu est integrat l'histric Partit Republic d'Armnia (RPA)-- estan per sota del cinc per cent dels vots.
En total, 22 partits i quatre coalicions es presenten a les urnes, en qu es disputaran els 105 escons de l'Assemblea Nacional. Així, hi ha 2.605 candidats --entre aquests 947 dones--, un procés que comptar a més amb una missió d'observació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per supervisar la votació.
L'ambaixadora de la Unió Europea (UE) a Armnia, Andrea Wiktorin, va demanar recentment a tots els actors que actun perqu "el 20 de juny sigui un dia en qu guanyi la democrcia i pel futur dels nens armenis", abans d'expressar el seu desig que "a Armnia es governi amb un esperit de collaboració, responsabilitat i respecte mutu".
"És moment d'unir-se i superar la crisi amb un esperit de reconciliació i solidaritat", va afirmar, al mateix temps que va incidir que "totes les generacions d'armenis mereixen gaudir un futur millor en pau i estabilitat", va dir la diplomtica alemanya.
LA CRISI A L'ALT KARABAKH
Tot i que els combats a l'Alt Karabakh van arribar a la seva fi al novembre del 2020, després d'un conflicte que va deixar prop de 6.000 morts a tots dos bndols, la zona ha estat escenari durant les últimes setmanes d'un repunt de les tensions i d'un nou encreuament d'acusacions.
La situació a la regió, que ha estat l'element central de la campanya electoral de la majoria dels partits, ha estat inestable i marcada per les denúncies de l'Azerbaidjan sobre diverses infiltracions de militars armenis a la zona fronterera, cosa que Erevan ha rebutjat.
Així, Bakú va afirmar a finals de maig que sis militars havien estat "capturats" quan "provaven d'installar mines a les vies de subministrament" que condueixen a les posicions de l'exrcit de l'Azerbaidjan, si bé Pashinyan va afirmar que tots es trobaven a territori armeni i va arribar a parlar de "segrest".
Aquesta situació emana dels problemes i la falta d'acord sobre de la delimitació fronterera a la zona, motiu pel qual el president del Consell Europeu, Charles Michel, va oferir a principis de juny a tots dos governs l'ajuda de la Unió Europea (UE) per procedir a la demarcació i rebaixar les tensions.
Per la seva banda, Pashinyan va apuntar l'Organització del Tractat de la Seguretat Collectiva (OTSC) --de la qual forma part al costat de Rússia, entre d'altres, i que l'Azerbaidjan va abandonar al 1999-- com la organització que podria estar al capdavant dels esforos per "no permetre escalades" i resoldre els problemes "de manera diplomtica".
En un aparent signe de reducció d'aquestes tensions, l'Azerbaidjan va lliurar la setmana passada 15 soldats armenis a canvi d'un mapa de les mines antipersona i anticarro collocades en un lloc que anteriorment controlava Erevan a l'Alt Karabakh, un acord assolit amb la mediació de Gergia.
Per aix, la situació a l'Alt Karabakh continuar sent un dels principals assumptes que haur d'abordar el Govern que surti aquest diumenge de les urnes, mentre que est per veure el camí que prendr el procés de reformes d'obertura democrtica que va iniciar Pashinyan després de la 'Revolució de Vellut'.
