Publicat 19/06/2021 11:37CET

Armènia celebra unes parlamentàries anticipades després de la crisi per la guerra a l'Alt Karabakh

Cartell electoral del Partit del Contracte Civil del primer ministre en funcions d'Armènia Nikol Pashinián abans de les eleccions parlamentàries
Celestino Arce Lavin/ZUMA Wire/d / DPA

Pashinyan espera aconseguir el suport popular davant la candidatura de l'expresident Kocharyan

MADRID, 19 juny (EUROPA PRESS) -

Armènia celebra aquest diumenge unes eleccions parlamentàries anticipades que ha convocat el primer ministre, Nikol Pashinyan, arran de la greu crisi política que es va desencadenar al país després de la derrota armènia en el conflicte registrat a finals del 2020 amb l'Azerbaidjan per la regió de l'Alt Karabakh.

Pashinyan, qui va arribar al càrrec al 2018 després de la coneguda com la 'Revolució de Vellut', en què va encapçalar una onada de manifestacions contra el Govern, ha estat sotmès a una gran pressió després de la derrota militar armènia, que ha portat a l'oposició a acusar-lo de "capitular" davant Bakú.

Les principals crítiques giren entorn de les condicions de l'alto el foc signat al novembre, en què va intervenir Rússia, que inclou el lliurament a l'Azerbaidjan d'un seguit de territoris de l'Alt Karabakh --de majoria armènia-- que controlava Erevan des del 1994, inclosa la ciutat de Shusha, la segona ciutat més important a la regió, autoproclamada independent però sota l'ègida armènia.

L'impacte de la derrota armènia va provocar un seguit de manifestacions que va convocar l'oposició que va soscavar la posició de Pashinyan, qui va rebre una nova garrotada al febrer, quan l'estat major de l'exèrcit va reclamar que dimitís per haver cessat un alt càrrec de la institució després del conflicte.

Pashinyan, qui va denunciar un intent de cop d'Estat i va procedir a cessar al llavors cap de l'exèrcit, Onik Gasparian, va defensar la seva decisió d'expulsar el número dos de les forces armades, Tiran Jachatrian, i va titllar d'"intolerable" que la cúpula militar s'immiscuís en la política.

No obstant això, no va aconseguir contenir la crisi amb el cessament de Gasparian, qui va apel·lar la decisió, després que el president, Armin Sarkisian, declinés ratificar-la, però malgrat això va seguir endavant i va nomenar per al càrrec Artak Davtian --qui ja havia ocupat el càrrec entre el 2018 i el 2020-- com a nou cap de l'estat major.

En aquest context, va sorgir al país el Moviment de Salvació de la Pàtria, un grup format per partits opositors que exigien la dimissió de Pashinyan i l'establiment d'un Govern interí, si bé el primer ministre va sostenir a tot moment que l'autoritat executiva havia de sortir de les urnes.

Finalment, Pashinyan, qui va advocar per un procés de diàleg amb l'oposició per resoldre la situació, va optar a l'abril per presentar la seva dimissió i convocar eleccions anticipades com una via per provar de posar fi a la crisi i aconseguir un suport popular que cimenti la seva posició davant les crítiques.

ELS PRINCIPALS PARTITS

En aquest sentit, el primer ministre en funcions espera que la seva formació, Partit del Contracte Civil, aconsegueixi uns bons resultats arran de la campanya de reformes i les seves promeses de lluita contra la corrupció després d'arribar al poder després d'unes mobilitzacions contra l'oligarquia armènia i el desencantament popular per la falta d'avanços.

Entre els principals rivals de Pashinyan figuren l'expresident Robert Kocharyan --qui va ocupar el càrrec entre 1997 i 2008-- i el també ex-mandatari Serzh Sargsyan, a qui va treure del poder i qui va ser president o primer ministre entre el 2008 i el 2018, cosa que sembla un nou enfrontament entre la nova elit i l'antiga classe política.

Els últims sondejos que han publicat mitjans armenis presenten un panorama fragmentat en què destaquen el Partit del Contracte Civil, amb prop del 22 per cent dels vots, i l'Aliança d'Armènia de Kocharyan, que aconseguiria prop del 20 per cent de les paperetes.

La situació és un reflex de la caiguda dels suports al partit de Pashinyan, que partia d'uns suports de més del 30 per cent, i un ressorgiment de l'Aliança d'Armènia, que prèviament no havia aconseguit el llindar del deu per cent dels suports.

L'expresident --qui va ser a més president de l'Alt Karabakh entre el 1994 i el 1997 i primer ministre entre el 1997 i el 1998-- s'ha presentat durant la campanya com un home d'Estat amb experiència, davant d'un Pashinyan que porta menys temps al poder.

No obstant això, part del debat ha girat també al voltant de que la figura de Pashinyan està vista com un impuls democratitzador, davant d'una posició més autocràtica de Kocharyan, especialment recordat per la violenta repressió de les protestes després de les eleccions del 2008, en què el seu 'dofí', Sargsyan, es va imposar a l'opositor Levon Ter-Petrosyan.

D'altra banda, partits opositors com Armènia Pròspera, Armènia Brillant i l'Aliança M'honra --encapçalada per l'antic cap dels Serveis de Seguretat Nacional Artur Vanetsyan i en què està integrat l'històric Partit Republicà d'Armènia (RPA)-- estan per sota del cinc per cent dels vots.

En total, 22 partits i quatre coalicions es presenten a les urnes, en què es disputaran els 105 escons de l'Assemblea Nacional. Així, hi ha 2.605 candidats --entre aquests 947 dones--, un procés que comptarà a més amb una missió d'observació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per supervisar la votació.

L'ambaixadora de la Unió Europea (UE) a Armènia, Andrea Wiktorin, va demanar recentment a tots els actors que actuïn perquè "el 20 de juny sigui un dia en què guanyi la democràcia i pel futur dels nens armenis", abans d'expressar el seu desig que "a Armènia es governi amb un esperit de col·laboració, responsabilitat i respecte mutu".

"És moment d'unir-se i superar la crisi amb un esperit de reconciliació i solidaritat", va afirmar, al mateix temps que va incidir que "totes les generacions d'armenis mereixen gaudir un futur millor en pau i estabilitat", va dir la diplomàtica alemanya.

LA CRISI A L'ALT KARABAKH

Tot i que els combats a l'Alt Karabakh van arribar a la seva fi al novembre del 2020, després d'un conflicte que va deixar prop de 6.000 morts a tots dos bàndols, la zona ha estat escenari durant les últimes setmanes d'un repunt de les tensions i d'un nou encreuament d'acusacions.

La situació a la regió, que ha estat l'element central de la campanya electoral de la majoria dels partits, ha estat inestable i marcada per les denúncies de l'Azerbaidjan sobre diverses infiltracions de militars armenis a la zona fronterera, cosa que Erevan ha rebutjat.

Així, Bakú va afirmar a finals de maig que sis militars havien estat "capturats" quan "provaven d'instal·lar mines a les vies de subministrament" que condueixen a les posicions de l'exèrcit de l'Azerbaidjan, si bé Pashinyan va afirmar que tots es trobaven a territori armeni i va arribar a parlar de "segrest".

Aquesta situació emana dels problemes i la falta d'acord sobre de la delimitació fronterera a la zona, motiu pel qual el president del Consell Europeu, Charles Michel, va oferir a principis de juny a tots dos governs l'ajuda de la Unió Europea (UE) per procedir a la demarcació i rebaixar les tensions.

Per la seva banda, Pashinyan va apuntar l'Organització del Tractat de la Seguretat Col·lectiva (OTSC) --de la qual forma part al costat de Rússia, entre d'altres, i que l'Azerbaidjan va abandonar al 1999-- com la organització que podria estar al capdavant dels esforços per "no permetre escalades" i resoldre els problemes "de manera diplomàtica".

En un aparent signe de reducció d'aquestes tensions, l'Azerbaidjan va lliurar la setmana passada 15 soldats armenis a canvi d'un mapa de les mines antipersona i anticarro col·locades en un lloc que anteriorment controlava Erevan a l'Alt Karabakh, un acord assolit amb la mediació de Geòrgia.

Per això, la situació a l'Alt Karabakh continuarà sent un dels principals assumptes que haurà d'abordar el Govern que surti aquest diumenge de les urnes, mentre que està per veure el camí que prendrà el procés de reformes d'obertura democràtica que va iniciar Pashinyan després de la 'Revolució de Vellut'.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés