Publicat 20/09/2023 07:59

Armènia/Azerbaidjan.- Blinken demana al president azerbaidjanès la fi de les accions militars contra l'Alt Karabakh

Archivo - El secretari del Departament d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken
Europa Press/Contacto/Julia Nikhinson - Archivo

El secretari d'Estat d'EUA transmet el seu suport a la sobirania i integritat territorial d'Armènia

MADRID, 20 set. (EUROPA PRESS) -

El secretari del Departament d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha demanat al president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, el cessament dels atacs llançats aquest dimarts per l'Exèrcit azerbaidjanès en resposta a la mort de militars i civils després de l'explosió de mines antipersona a la regió.

Durant una trucada amb Aliyev, Blinken l'ha transmès la importància de desescalar la situació i de promoure una solució pacífica al conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan.

Aliyev, per la seva banda, ha assegurat "estar preparat" per detenir les accions militars i prepara reunions entre representants de l'Azerbaidjan i de la població armènia de l'Alt Karabakh.

El secretari d'Estat també ha conversat amb el primer ministre armeni, Nikol Pashinián, a qui li ha mostrat el seu "total suport" a la sobirania, independència i integritat territorial del país, segons ha comunicat el portaveu de Blinken, Matthew Miller.

"Els Estats Units estan profundament preocupats per les accions militars de l'Azerbaidjan l'Alt Karabakh (...) aquestes accions estan empitjorant una situació humanitària ja greu. (...) Demanem el cessament immediat de les hostilitats i un diàleg respectuós entre Bakú i els representants de la població de l'Alt Karabakh", ha insistit Blinken.

La regió de l'Alt Karabakh, un territori d'uns 4.400 quilòmetres quadrats en el Caucas Sud, és escenari des d'aquest dimarts d'una nova ofensiva militar per part de l'Exèrcit El secretari del Departament d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha demanat al president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, el cessament dels atacs llançats aquest dimarts per l'Exèrcit azerbaidjanès en resposta a la mort de militars i civils després de l'explosió de mines antipersona a la regió.

Durant una trucada amb Aliyev, Blinken l'ha transmès la importància de desescalar la situació i de promoure una solució pacífica al conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan.

Aliyev, per la seva banda, ha assegurat "estar preparat" per detenir les accions militars i a prepara reunions entre representants de l'Azerbaidjan i de la població armènia del Alt Karabakh.

El secretari d'Estat també ha conversat amb el primer ministre armeni, Nikol Pashinián, a qui li ha mostrat el seu "total suport" a la sobirania, independència i integritat territorial del país, segons ha comunicat el portaveu de Blinken, Matthew Miller.

"Els Estats Units estan profundament preocupats per les accions militars de l'Azerbaidjan l'Alt Karabakh (...) aquestes accions estan empitjorant una situació humanitària ja greu. (...) Demanem el cessament immediat de les hostilitats i un diàleg respectuós entre Bakú i els representants de la població de l'Alt Karabakh", ha insistit Blinken.

La regió de l'Alt Karabakh, un territori d'uns 4.400 quilòmetres quadrats en el Caucas Sud, és escenari des d'aquest dimarts d'una nova ofensiva militar per part de l'Exèrcit azerí després de mesos de tensions i malgrat els intents per part de la comunitat internacional per aconseguir que Armènia i l'Azerbaidjan signin un acord de pau definitiu que posi fi a una disputa que es retrotrau més de tres dècades i que ha deixat milers de morts i desplaçats.

Al llarg de 2022 es va registrar un nou repunt de la retòrica i els enfrontaments a la frontera, si bé la situació va ser reconduïda per la comunitat internacional, que va instar les parts a continuar el diàleg --incloses reunions a Moscou, Washington i Brussel·les-- per intentar solucionar el conflicte per la via diplomàtica.

No obstant això, aquests esforços van sofrir una important garrotada a causa del bloqueig per part de l'Azerbaidjan del corredor de Lachin, que connecta Armènia amb l'Alt Karabakh, que van portar a Erevan a denunciar una crisi humanitària al territori i a acusar Bakú de cometre una "neteja ètnica".

Es tracta d'un territori en disputa i, si bé és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan, la majoria de la regió està governada per l'autoproclamada república d'Artsaj --recolzada per Armènia--, des de la Primera Guerra de l'Alt Karabakh, entre 1988 i 1994.

Armènia i l'Azerbaidjan han intercanviat durant els últims mesos acusacions de violació de l'alto el foc de 2020, que va posar fi a la Segona Guerra de l'Alt Karabakh, després de la de 1994. El conflicte es va saldar amb victòria de l'Azerbaidjan, que va recuperar territoris presos per Armènia en la primera guerra, inclosa la ciutat de Shusha.

Des de llavors, tots dos països han mantingut diversos contactes per intentar signar un acord de pau, si bé les converses han trobat obstacles, inclosa la situació entorn del corredor de Lachín, que connecta Armènia amb l'autoproclamada república d'Arstaj. La zona compta amb la presència de militars russos desplegats com a forces de pau en virtut del citat acord d'alto el foc. després de mesos de tensions i malgrat els intents per part de la comunitat internacional per aconseguir que Armènia i l'Azerbaidjan signin un acord de pau definitiu que posi fi a una disputa que es retrotrae més de tres dècades i que ha deixat milers de morts i desplaçats.

Al llarg de 2022 es va registrar un nou repunt de la retòrica i els enfrontaments a la frontera, si bé la situació va ser reconduïda per la comunitat internacional, que va instar les parts a continuar el diàleg --incloses reunions a Moscou, Washington i Brussel·les-- per intentar solucionar el conflicte per la via diplomàtica.

No obstant això, aquests esforços van sofrir una important garrotada a causa del bloqueig per part de l'Azerbaidjan del corredor de Lachín, que connecta Armènia amb l'Alt Karabakh, que van portar a Erevan a denunciar una crisi humanitària al territori i a acusar Bakú de cometre una "neteja ètnica".

Es tracta d'un territori en disputa i, si bé és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan, la majoria de la regió està governada per l'autoproclamada república d'Artsaj --recolzada per Armènia--, des de la Primera Guerra de l'Alt Karabakh, entre 1988 i 1994.

Armènia i l'Azerbaidjan han intercanviat durant els últims mesos acusacions de violació de l'alto el foc de 2020, que va posar fi a la Segona Guerra de l'Alt Karabakh, després de la de 1994. El conflicte es va saldar amb victòria de l'Azerbaidjan, que va recuperar territoris presos per Armènia en la primera guerra, inclosa la ciutat de Shusha.

Des de llavors, tots dos països han mantingut diversos contactes per intentar signar un acord de pau, si bé les converses han trobat obstacles, inclosa la situació entorn del corredor de Lachin, que connecta Armènia amb l'autoproclamada república d'Arstaj. La zona compta amb la presència de militars russos desplegats com a forces de pau en virtut del citat acord d'alto el foc.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés