Publicat 02/10/2023 07:58

Argentina.- Milei nega que van haver 30.000 desapareguts durant la dictadura d'Argentina

El candidat a la Presidncia d'Argentina Javier Milei
TÉLAM | RAPETTI EMILIO

Els candidats presidencials s'enreden en el bloc econmic, en el qual Massa i Milei cerquen distanciar-se

MADRID, 2 oct. (EUROPA PRESS) -

El candidat ultradret i ultraliberal Javier Milei ha negat aquest diumenge, durant el debat presidencial, que hi van haver 30.000 desapareguts durant la dictadura d'Argentina, assegurant que les xifres "són 8.753".

"Els liberals hem estat acusats de coses aberrants, de fachos, feixistes, nazis, coses que no tenen a veure amb nosaltres. Valorem la visió de memria, veritat i justícia. Comencem per la veritat. No van ser 30.000 els desapareguts, són 8.753", ha declarat en el bloc sobre Drets Humans.

En aquest sentit, Milei ha afirmat que est "en contra d'una visió borni de la histria", ja que considera que durant els anys 70 "va haver-hi una guerra en la qual les forces de l'Estat van cometre excessos", mentre que "també els terroristes (...) van matar, van assassinar i van torturar gent, van posar bombes, van fer un desastre i també van cometre delictes de lesa humanitat".

Milei ha assenyalat als cercles de la Asociación Madres de Plaza de Mayo, posicionant-se en contra: "Tampoc estem d'acord amb aquells que van usar la ideologia per guanyar plata i fer negocis trbols. (...) Vosts segueixin recordant la histria, nosaltres venim a reescriure una diferent".

La reacció a aquestes declaracions del líder de la Libertad Avanza ha arribat per part de Myriam Bregman, candidata del Frente de Izquierda y de Trabajadores (FIT), que ha emfatitzat que la xifra de desapareguts per la dictadura se situa en 30.000 i que "va ser un genocidi".

CREUDES PER L'ECONOMIA

Al debat, en el qual han participat un total de cinc candidats, amb l'actual ministre d'Economia Sergio Massa, com a postulant oficialista, s'ha centrat en una srie de creuades per la situació econmica del país, la inflació del qual supera el 124 per cent en termes interanuals.

Mentre que Massa i Milei han cercat polaritzar les seves posicions en aquesta matria, la resta de candidats, Patricia Bullrich (Juntos por el Cambio), Juan Schiaretti (Hacemos por nuestro País) i Myriam Bregman (Frente de Izquierda) han tractat de confrontar amb tots els seus rivals.

Massa, que ha proposat mesures com la de "engegar la moneda digital argentina", ha estat l'objectiu de la resta de candidats, els qui han lamentat la seva tasca al capdavant del ministeri. Est, no obstant aix, s'ha desvinculat de les seves responsabilitats, allegant que la situació ha estat l'herncia d'administracions anteriors, especialment de l'expresident Mauricio Macri.

"Ve una etapa nova de govern, no aquest Govern", ha declarat, distanciant-se al seu torn del gabinet d'Alberto Fernández, actual president argentí.