Un dia abans de la seva mort va enviar una carta a un periodista amb "informació professional"
BUENOS AIRES, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
La mare del fiscal Alberto Nisman, que va aparèixer mort diumenge a casa seva després de denunciar el Govern argentí per encobrir els culpables de l'atemptat contra l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA), ha negat la hipòtesi que el seu fill se suïcidés.
"No", ha contestat contundentment Sara Garfunkel, interrogada pel diari argentí 'Clarín' sobre si creu que el seu fill es va suïcidar. "S'ha dit de tot sobre el meu fill", ha afegit en una conversa telefònica de tan sols uns segons.
L'exdona de Nisman, la jutgessa Sandra Arroyo, va respondre de la mateixa forma a la premsa abans d'entrar al despatx de la fiscal del cas, Viviana Fein, per ser interrogada. "No puc fer conjectures", va subratllar.
Fins i tot la presidenta Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, s'ha sumat en les últimes hores a aquesta versió, sostenint que "no ha estat un suïcidi" i suggerint que el responsable de la investigació de l'atemptat contra l'AMIA va ser "utilitzat en vida" perquè acusés el Govern argentí i després el necessitaven "mort".
En aquest context, Fein ha tornat a parlar davant dels mitjans de comunicació per aclarir que el cas de Nisman segueix amb el títol de "mort dubtosa". "Necessito saber qui és qui i els demano que col·laborin amb mi", ha demanat.
L'ESCENARI DEL CRIM
Mentrestant, se segueixen coneixent detalls de la casa ubicada al 13è pis de la torre Le Parc, a Buenos Aires, on Nisman va ser trobat a les 22.00 (hora local) al bany amb un tret a sobre de l'orella dreta fet amb una pistola que li havia deixat un amic.
Les investigacions han revelat que l'apartament tenia tres portes: la principal, la de servei i una tercera que donava a un passadís en el qual estan instal·lats els aparells d'aire acondicionat de la casa de Nisman i la veïna.
La porta principal estava tancada amb clau, per la qual cosa Garfunkel, la jutgessa i la fiscal van intentar accedir a l'habitatge per la de servei, que té dos panys, un dels quals va ser obert per la mare en aquell moment, fet que demostra que "va estar tancada tot el temps", però l'altra estava amb la clau encaixada per dins, de manera que va haver d'obrir-la un manyà, que ha declarat que "qualsevol va poder obrir-la".
Sobre la tercera porta, dóna accés a un passadís en el qual s'han trobat una trepitjada i una empremta dactilar que, ara per ara, són les principals pistes. Aquesta casa estaria llogada per un ciutadà xinès que, pel que sembla, està fora del país ara mateix.
Els investigadors ja han registrat els dos habitatges i el despatx del fiscal del cas AMIA. A la casa de Nisman van trobar una nota manuscrita per a l'empleada de la llar amb les compres de dilluns i al despatx una taula plena de papers que indica que estava treballant intensament en alguna cosa.
A més, aquest dijous s'ha conegut l'existència d'un tercer paper. Es tracta d'una carta que va enviar un dia abans de la seva mort a un periodista d''Infobae' amb "informació professional" sobre la denúncia contra el Govern per l'atemptat de l'AMIA.
"El sobre que em va arribar ja el vaig tirar", ha dit América Laureano Pérez Izquierdo, periodista d''Infobae', i alhora s'ha posat a disposició de Fein per a qualsevol indagació, segons informa el diari argentí 'La Nación'.
DENUNCIA CONTRA EL 'KIRCHNERISME'
La mort de Nisman ha causat una gran commoció perquè es produeix una setmana després que el fiscal acusés la presidenta Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, i el seu ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, entre d'altres càrrecs públics, d'encobrir els iranians sospitosos de portar a terme l'atemptat de l'AMIA.
"La senyora presidenta va ordenar desviar la investigació, va abandonar anys d'un legítim reclam de Justícia i va buscar lliurar de tota sospita als imputats iranians, contradient la seva provada vinculació amb l'atemptat. Va decidir fabricar 'la innocència de l'Iran'", va dir Timerman en un escrit de 300 pàgines.
Així, el representant del Ministeri Públic va sol·licitar, a més d'una declaració indagatòria, un embargament preventiu dels béns de Fernández de Kirchner i els altres acusats per valor de 200 milions de pesos (19,7 milions d'euros).
ATEMPTAT CONTRA L'AMIA
L'atemptat contra l'AMIA, que va deixar 85 morts i 300 ferits, és l'atac terrorista més gran perpetrat en terra argentina, tot i això segueix sense resoldre perquè els sospitosos, cinc iranians entre els quals hi ha l'expresident Akbar Haiximi Rafsanjani i l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, mai han estat interrogats.
El 2013, els governs de Fernández de Kirchner i Mahmud Ahmadinejad van signar un Memoràndum d'Entesa (MOE) amb l'objectiu de "destravar una causa que estava absolutament immobilitzada".
El MOE permetia per primera vegada a les autoritats argentines interrogar els acusats al país sud-americà de l'atemptat contra l'AMIA, cosa a la qual la República Islàmica s'havia negat insistentment.
