BUENOS AIRES, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -
El fiscal federal Gerardo Pillicita ha imputat la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, entre d'altres càrrecs públics, per la denúncia presentada pel fiscal del cas AMIA, Alberto Nisman, ja mort per suposadament encobrir els sospitosos iranians de portar a terme aquest atemptat.
A més de Fernández de Kirchner, han estat imputats el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, el diputat oficialista Andrés Larroque, el líder sindical Luis D'Eñía i el dirigent de la coalició esquerrà Quebracho, Fernando Esteche.
Segons la premsa argentina, Pillicita s'ha basat en la denúncia de 300 pàgines presentada per Nisman quatre dies abans que fora trobat mort en el seu apartament de Buenos Aires en un aparent suïcidi que a poc a poc han anat desmuntant les proves pericials.
Nisman va denunciar "l'existència d'un pla delictiu destinat a dotar d'impunitat els imputats de nacionalitat iraniana acusats en l'esmentada causa (AMIA), perquè se sostreguin de l'acció de la justícia argentina".
"La decisió deliberada d'encobrir els imputats d'origen iranià (...) va ser presa per la cap del Poder Executiu, Cristina Fernández de Kirchner, i instrumentada sobretot pel ministre d'Exteriors, Héctor Timerman", ha sostingut.
D'acord amb Nisman, el Govern de Fernández de Kirchner hauria negociat amb la República Islàmica un acord segons el qual es comprometia a diluir l'acusació contra els sospitosos iranians a canvi un canvi de petroli persa per grans argentins.
El suposat pla de la Casa Rosada era acusar cèl·lules terroristes locals de l'atemptat contra l'AMIA per desviar les sospites de l'exministre d'Intel·ligència Ali Fallahijan, l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, l'excap de la Guàrdia Revolucionària Mohsen Rezai, l'exafegit cultural de l'Ambaixada Mohsen Rabbani i l'extercer secretari de l'Ambaixada Ahmad Reza Asghari.
"CAP VALOR JUDICIAL"
Davant dels incessants rumors que apuntaven a una imminent imputació de Fernández de Kirchner, el Govern ja s'ha encarregat aquests dies de restar importància a aquesta acusació formal.
"La imputació no té cap valor ni importància en termes judicials", va assegurar el secretari de la presidència, Aníbal Fernández, avançant que es quedaria en un "estrèpit" com a "maniobra de desestabilització democràtica".
"No existeix cap prova, ni tan sols de caràcter indiciari, que demostri l'existència de conductes atribuïbles a la presidenta o a funcionaris del Govern que puguin enquadrar-se en il·lícits penals", ha dit, per part seva, la secretària del Tresor Angelina Abbona.
L'atemptat contra l'AMIA va tenir lloc el 18 de juliol del 1994 a Buenos Aires i es va saldar amb 85 morts i 300 ferits, convertint-se així en l'atac terrorista més gran perpetrat fins ara en terra argentí.
