BUENOS AIRES, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta d'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, ha tornat aquest dilluns a Buenos Aires, en un canvi inesperat de la seva agenda, ja que s'esperava que estigués a El Calafate fins després del 18 de febrer, quan està prevista una gran marxa a la capital per commemorar el primer mes de la mort del fiscal Alberto Nisman.
Fernández de Kirchner va viatjar a El Calafate divendres passat, just després que el fiscal Gerardo Pollicita l'hagués imputat, basant-se en la denúncia presentada per Nisman quatre dies abans de morir per encobrir els sospitosos iranians de l'atemptat contra l'AMIA.
Abans de conèixer la seva imputació, estava previst que la cap d'Estat inaugurés durant el cap de setmana diverses obres públiques realitzades a El Calafate i s'esperava que restés allà com a mínim fins el 19 de febrer, dia del seu aniversari.
La premsa argentina havia informat que aquest viatge mantindria la líder esquerrana fora de la capital argentina per la gran marxa per Nisman, que ha provocat una escalada de tensió entre el Govern i els jutges i fiscals, que han denunciat pressions.
Tot i això, diumenge a última hora Fernández de Kirchner va decidir tornar a Buenos Aires, després de complir amb la seva agenda pública a El Calafato i de passar uns dies al costat dels seus dos fills i el seu nét, d'acord amb el diari argentí 'Clarín'.
Sobre l'agenda de Fernández de Kirchner per als pròxims dies, el Govern s'ha limitat a indicar que dimecres inaugurarà a les 12.30 (hora local) la Central Atucha II, ubicada a la ciutat de Lima, a la província de Buenos Aires.
IMPUTACIÓ A KIRCHNER
Pollicita ha imputat Fernández de Kirchner, així com el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, el diputat oficialista Andrés Larroque, el líder sindical Luis D'Elía i el dirigent de la coalició esquerrà Quebracho, Fernando Esteche.
El fiscal federal s'ha basat en la denúncia de 300 pàgines presentada per Nisman quatre dies abans de ser trobat mort en el seu apartament de Buenos Aires en un aparent suïcidi que poc a poc han anat desmuntant les proves pericials.
Nisman ha denunciat "l'existència d'un pla delictiu destinat a dotar d'impunitat als imputats de nacionalitat iraniana acusats en l'esmentada causa (AMIA), perquè se sostreguin de l'acció de la justícia argentina".
D'acord amb Nisman, el Govern de Fernández de Kirchner hauria negociat amb la República Islàmica un acord segons el qual es comprometia a diluir l'acusació contra els sospitosos iranians a canvi d'un bescanvi de petroli persa per grans argentins.
Pollicita ha fet seus els càrrecs que Nisman estudiava apuntant els delictes d'encobriment, amb una pena d'entre sis mesos i tres anys de presó, "impediment o destorb de l'acte funcional", amb entre 15 dies i sis mesos, i "incompliment dels deures de funcionari públic", amb entre un mes i dos anys.
