BUENOS AIRES, 12 Dic. (EUROPA PRESS) -
L'exrepressor argentí Ernesto Guillermo Barreiro, àlies 'Nabo', ha revelat la localització de les fosses comunes en les quals jeuen 25 desapareguts, trencant així el pacte de silenci entre els militars del centre de detenció clandestí 'La Perla'. No obstant això, després de diverses hores de tasques als llocs indicats encara no s'han trobat les esmentades fosses.
Barreiro, que va liderar el grup terrorista d'ultradreta Comando Libertadores de América i va dirigir 'La Perla', va presentar un escrit davant dels jutges del Tribunal Oral Federal Núm. 1, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, en què va declarar llocs d'enterraments clandestins i va aportar noms de víctimes de la repressió il·legal.
D'acord amb aquest text, a què ha tingut accés el diari argentí 'Clarín', hi hauria 20 cossos en un forn de la pedrera La Ochoa --on setmanes enrere ja s'hi van trobar ossos--; quatre més, en un altre forn pròxim i un cos més al camí a la població de Villa Ciudad de América, a la província argentina de Córdoba.
El jutge Díaz Gavier ha avançat que dos repressors més haurien promès detalls sobre la repressió il·legal durant la dictadura: "Els senyors Barreiro, (José Hugo) Herrera, (Luis) Manzanelli i (Héctor) Romero han expressat voluntàriament la seva intenció d'aportar dades que permetin ubicar algunes de les restes de persones en el marc dels fets que estem verificant en aquest judici", ha precisat.
Tot i això, l'ONG HIJOS (Fills i Filles per la Identitat i la Justícia contra l'Oblit i el Silenci) ha posat en dubte la veracitat de les declaracions i ha acusat Barreiro de ser "un especialista en guerra psicològica". "Han tret a passejar el tribunal per no aportar cap dada", ha afirmat l'advocat de l'organització, Claudio Orosz.
Barreiro està imputat per 228 privacions il·legítimes de la llibertat agreujades, 211 imposicions de turments agreujades, 65 homicidis qualificats, 13 imposicions de turments seguits de mort i la sostracció d'un menor de 10 anys, segons indica l'esmentat diari.
Aquestes confessions recorden les que va fer l'exmilitar argentí Adolfo Scilingo, que va reconèixer el 1995 per primera vegada l'existència dels anomenats 'vols de la mort', denunciats per les víctimes de la repressió i els organismes de Drets Humans.
