Publicat 04/10/2020 15:24CET

AMPL.- Armènia/l'Azerbaidjan.- Nagorno Karabaj suspèn atacs a la ciutat àzeri de Gandja per "evitar víctimes civils"

Combats en Nagorno Karabaj
Celestino Arce Lavin/ZUMA Wire/d / DPA

L'atac sobre la ciutat deixa almenys un mort i 32 ferits, segons l'Azerbaidjan

MADRID, 4 oct. (EUROPA PRESS) -

El president de l'enclavament proarmeni i autoproclamada república de Nagorno Karabaj, Araik Arutiunian, ha donat l'ordre de suspendre els bombardejos sobre Gandja, la segona ciutat més gran de l'Azerbaidjan, per evitar víctimes entre la població civil.

Aquests atacs, ocorreguts a primera hora contra diverses ciutats àzeris, han estat una resposta segons l'enclavament a un bombardeig previ sobre la seva capital, Stepanakert, que hauria destruït una central elèctrica entre altres objectius.

"He ordenat un alto al foc ara mateix per evitar víctimes entre la població civil indefensa. Si l'enemic no treu les conclusions pertinents, seguirem realitzant atacs, constants i contundents, per destruir a l'Exèrcit (de l'Azerbaidjan) i la rereguarda dels nostres contrincants", ha fet saber Arutiunian en el seu compte de Facebook.

En aquest sentit, el Ministeri d'Exteriors àzeri ha denunciat que almenys una persona ha perdut la vida i altres 32 van resultar ferides aquest diumenge a l'atac a Gandja, però han desmentit que l'aeròdrom hagués estat destruït, tal com van assegurar en un primer moment les autoritats karabakhianes.

"Un civil ha mort i quatre van resultar ferits després que les Forces Armades d'Armènia bombardegessin amb míssils Gandja, la segona ciutat més poblada de l'Azerbaidjan, situada 60 quilòmetres de la frontera. La ciutat va sofrir danys enormes", ha fet saber el Ministeri d'Exteriors àzeri en el seu compte de Twitter.

Armènia, valedora de l'enclavament, s'ha desmarcat d'aquest bombardeig, iniciat a títol propi per les forces karabakhianes. En aquest sentit, la portaveu del Ministeri de Defensa d'Armènia, Shushan Stepanian, ha assegurat en Facebook que "des del territori de la República d'Armènia no s'estan realitzant cap trets en adreça de l'Azerbaidjan".

Armènia i l'Azerbaidjan es disputen aquest territori, de majoria ètnica armènia, des de principis del segle passat, però va anar després de la caiguda de la Unió Soviètica quan va tenir lloc una guerra entre tots dos països entre 1991 i 1994.

Aproximadament 30.000 persones van morir abans que es decretés un alto el foc el 1994, que des de llavors s'ha trencat de forma intermitent. Al final del conflicte, Armènia, que recolza el dret a l'autodeterminació de Nagorno Karabaj, es va fer amb el control de la zona, ocupant alguns territoris de l'Azerbaidjan, que supedita qualsevol cessament de les hostilitats a la devolució d'aquestes àrees.

Per la seva banda, el cap de Comitè d'Afers exteriors de la cambra alta del Parlament rus, Konstantin Kosachev, ha explicat que qualsevol iniciativa sobre l'enviament de les forces de pau a la zona de conflicte ha de discutir-se sempre en el marc de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el grup de negociació de Minsk.

No obstant això, Kosachev ha recordat que l'enviament de forces de pau solament és un sistema eficaç si totes les parts en el conflicte estan interessades en la seva presència".

"Això és el primer. Necessitem un desig clarament expressat en totes les parts", ha declarat Kosachev.

El cap del comitè ha precisat igualment que el personal de manteniment de la pau no hauria de representar un sol país. "Per tant, és necessari discutir aquest mandat en el marc del Grup de Minsk i, si és necessari, de tota l'OSCE", ha conclòs Kosachev.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés