L'atac sobre la ciutat deixa almenys un mort i 32 ferits, segons l'Azerbaidjan
MADRID, 4 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de l'enclavament proarmeni i autoproclamada república de Nagorno Karabaj, Araik Arutiunian, ha donat l'ordre de suspendre els bombardejos sobre Gandja, la segona ciutat més gran de l'Azerbaidjan, per evitar víctimes entre la població civil.
Aquests atacs, ocorreguts a primera hora contra diverses ciutats zeris, han estat una resposta segons l'enclavament a un bombardeig previ sobre la seva capital, Stepanakert, que hauria destrut una central elctrica entre altres objectius.
"He ordenat un alto al foc ara mateix per evitar víctimes entre la població civil indefensa. Si l'enemic no treu les conclusions pertinents, seguirem realitzant atacs, constants i contundents, per destruir a l'Exrcit (de l'Azerbaidjan) i la rereguarda dels nostres contrincants", ha fet saber Arutiunian en el seu compte de Facebook.
En aquest sentit, el Ministeri d'Exteriors zeri ha denunciat que almenys una persona ha perdut la vida i altres 32 van resultar ferides aquest diumenge a l'atac a Gandja, per han desmentit que l'aerdrom hagués estat destrut, tal com van assegurar en un primer moment les autoritats karabakhianes.
"Un civil ha mort i quatre van resultar ferits després que les Forces Armades d'Armnia bombardegessin amb míssils Gandja, la segona ciutat més poblada de l'Azerbaidjan, situada 60 quilmetres de la frontera. La ciutat va sofrir danys enormes", ha fet saber el Ministeri d'Exteriors zeri en el seu compte de Twitter.
Armnia, valedora de l'enclavament, s'ha desmarcat d'aquest bombardeig, iniciat a títol propi per les forces karabakhianes. En aquest sentit, la portaveu del Ministeri de Defensa d'Armnia, Shushan Stepanian, ha assegurat en Facebook que "des del territori de la República d'Armnia no s'estan realitzant cap trets en adrea de l'Azerbaidjan".
Armnia i l'Azerbaidjan es disputen aquest territori, de majoria tnica armnia, des de principis del segle passat, per va anar després de la caiguda de la Unió Sovitica quan va tenir lloc una guerra entre tots dos pasos entre 1991 i 1994.
Aproximadament 30.000 persones van morir abans que es decretés un alto el foc el 1994, que des de llavors s'ha trencat de forma intermitent. Al final del conflicte, Armnia, que recolza el dret a l'autodeterminació de Nagorno Karabaj, es va fer amb el control de la zona, ocupant alguns territoris de l'Azerbaidjan, que supedita qualsevol cessament de les hostilitats a la devolució d'aquestes rees.
Per la seva banda, el cap de Comit d'Afers exteriors de la cambra alta del Parlament rus, Konstantin Kosachev, ha explicat que qualsevol iniciativa sobre l'enviament de les forces de pau a la zona de conflicte ha de discutir-se sempre en el marc de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el grup de negociació de Minsk.
No obstant aix, Kosachev ha recordat que l'enviament de forces de pau solament és un sistema efica si totes les parts en el conflicte estan interessades en la seva presncia".
"Aix és el primer. Necessitem un desig clarament expressat en totes les parts", ha declarat Kosachev.
El cap del comit ha precisat igualment que el personal de manteniment de la pau no hauria de representar un sol país. "Per tant, és necessari discutir aquest mandat en el marc del Grup de Minsk i, si és necessari, de tota l'OSCE", ha concls Kosachev.
