BRUSSELLES, 29 març (EUROPA PRESS) -
Turquia, el Líban i Jordnia, els tres principals pasos d'acollida dels refugiats sirians, han reclamat aquest dilluns més implicació de la comunitat internacional per gestionar la gran comunitat de refugiats que allotgen, apuntant al fet que s'ha d'incrementar l'ajuda a aquests pasos i comenar a treballar en les condicions per permetre el retorn a Síria dels desplaats.
La petició dels pasos d'acollida ha arribat en la primera jornada de la 5 Conferncia de Brusselles centrada en el futur de Síria, que busca mobilitzar fons per donar suport als refugiats sirians quan es compleixen deu anys de l'inici de la guerra. Aquesta primera jornada ha servit per llanar el debat encara que fins a aquest dimarts no es coneixer la quantitat total mobilitzada.
El ministre jord de Desenvolupament Social, Ayman Mufleh, ha posat l'mfasi en qu la situació dels refugiats planteja "molts desafiaments" i ha recordat que l'any passat es van cobrir només el 50% de finanament per satisfer les necessitats d'aquesta comunitat al seu país. A aix s'afegeix la crisi que representa el coronavirus, davant la qual Jordnia és el primer país que est oferint vacunació als refugiats.
Per part de Turquia, el viceministre de Família, Treball i Assumptes Socials, Mehmet Bagli, ha coincidit que la pandmia complica la situació dels refugiats sirians. "Els temes migratoris no poden ser abordats per un sol país, hem d'atallar els temes de forma global i la gestió per part d'un sol territori no és suficient", ha reclamat, fent una crida a nivell internacional.
En aquest sentit, ha lloat la intenció de la UE d'abordar amb Turquia la renovació de l'acord migratori i ha reclamat que l'ajuda internacional se centri en les comunitats d'acollida, per també a promoure la volta segura dels sirians al seu país.
Al Líban, el país que més refugiats ha acollit en percentatge amb la seva població, el seu ministre d'Assumptes Socials, Ramzi Mcharrafieh, ha defensat la gestió libanesa, indicant que treballa en un pla per augmentar la protecció social dels més vulnerables sense atendre a la seva nacionalitat, cosa que servir perqu "ningú es quedi enrere".
BRUSSELLES ALERTA DE LA CRISI ALIMENTRIA
Per part de la Comissió Europea, ha participat el responsable de Gestió de Crisi, Janez Lenarcic, que ha posat el focus sobre la inseguretat alimentria i la necessitat d'assistncia humanitria dins de Síria.
"El preu de productes bsics ha pujat un 236% i fins al 60% pateix inseguretat alimentria a Síria i la situació del coronavirus només ha agreujat la situació", ha apuntat Lenarcic.
El comissari eslov ha recalcat que més de dos milions de sirians són depenents de l'ajuda humanitria, per aix ha subratllat la necessitat de garantir la seguretat dels treballadors humanitaris locals i permetre l'accés humanitari a les zones més sensibles.
LA INFNCIA, VÍCTIMA PRINCIPAL
També s'ha referit a la situació a Síria la directora executiva d'UNICEF, Henrietta Fore, qui ha recordat que hi ha "milions de desplaats interns o que fugen a través de les fronteres de Síria" i una violncia "colpidora" que "ha matat o ferit a 12.000 nens", encara que "probablement hagin estat molts més".
"A tot Síria, gairebé el 90% dels nens necessita ajuda humanitria. 3,2 milions dins de Síria i als pasos vens no assisteixen a l'escola. Són vulnerables a la violncia, l'explotació, el matrimoni infantil, el treball infantil o es veuen obligats a combatre", ha assenyalat.
Fore ha explicat que en algunes zones del nord-oest del país, "la desnutrició aguda s'apropa al llindar d'emergncia del 15% entre els nens desplaats, en zones de difícil accés i en els campaments".
"Davant els ulls del món, a mig milió de nens amb retard del creixement a Síria se'ls est robant el seu ple potencial des d'una edat molt primerenca. Mai podran desenvolupar cervells sans o cossos forts si sofreixen retard en el creixement entre els seus tres i els cinc primers anys de vida. Els nens no poden esperar", ha advertit.
Fore ha destacat que "Síria s'est desintegrant davant dels nostres ulls". "Després de deu anys, és hora de baixar les armes, anar a la taula de negociació i aconseguir un acord de pau durador", ha remarcat.
