Publicat 29/03/2021 21:41CET

AMP.- Síria.- Turquia, Jordània i el Líban reclamen més ajuda internacional per atendre als refugiats sirians

Archivo - Arxiu - Refugiats sirians en el camp d'Azraq, a Jordània
MOHAMMAD ABU GHOSH / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

BRUSSEL·LES, 29 mar� (EUROPA PRESS) -

Turquia, el Líban i Jordània, els tres principals països d'acollida dels refugiats sirians, han reclamat aquest dilluns més implicació de la comunitat internacional per gestionar la gran comunitat de refugiats que allotgen, apuntant al fet que s'ha d'incrementar l'ajuda a aquests països i començar a treballar en les condicions per permetre el retorn a Síria dels desplaçats.

La petició dels països d'acollida ha arribat en la primera jornada de la 5ª Conferència de Brussel·les centrada en el futur de Síria, que busca mobilitzar fons per donar suport als refugiats sirians quan es compleixen deu anys de l'inici de la guerra. Aquesta primera jornada ha servit per llançar el debat encara que fins a aquest dimarts no es coneixerà la quantitat total mobilitzada.

El ministre jordà de Desenvolupament Social, Ayman Mufleh, ha posat l'èmfasi en què la situació dels refugiats planteja "molts desafiaments" i ha recordat que l'any passat es van cobrir només el 50% de finançament per satisfer les necessitats d'aquesta comunitat al seu país. A això s'afegeix la crisi que representa el coronavirus, davant la qual Jordània és el primer país que està oferint vacunació als refugiats.

Per part de Turquia, el viceministre de Família, Treball i Assumptes Socials, Mehmet Bagli, ha coincidit que la pandèmia complica la situació dels refugiats sirians. "Els temes migratoris no poden ser abordats per un sol país, hem d'atallar els temes de forma global i la gestió per part d'un sol territori no és suficient", ha reclamat, fent una crida a nivell internacional.

En aquest sentit, ha lloat la intenció de la UE d'abordar amb Turquia la renovació de l'acord migratori i ha reclamat que l'ajuda internacional se centri en les comunitats d'acollida, però també a promoure la volta segura dels sirians al seu país.

Al Líban, el país que més refugiats ha acollit en percentatge amb la seva població, el seu ministre d'Assumptes Socials, Ramzi Mcharrafieh, ha defensat la gestió libanesa, indicant que treballa en un pla per augmentar la protecció social dels més vulnerables sense atendre a la seva nacionalitat, cosa que servirà perquè "ningú es quedi enrere".

BRUSSEL·LES ALERTA DE LA CRISI ALIMENTÀRIA

Per part de la Comissió Europea, ha participat el responsable de Gestió de Crisi, Janez Lenarcic, que ha posat el focus sobre la inseguretat alimentària i la necessitat d'assistència humanitària dins de Síria.

"El preu de productes bàsics ha pujat un 236% i fins al 60% pateix inseguretat alimentària a Síria i la situació del coronavirus només ha agreujat la situació", ha apuntat Lenarcic.

El comissari eslovè ha recalcat que més de dos milions de sirians són depenents de l'ajuda humanitària, per això ha subratllat la necessitat de garantir la seguretat dels treballadors humanitaris locals i permetre l'accés humanitari a les zones més sensibles.

LA INFÀNCIA, VÍCTIMA PRINCIPAL

També s'ha referit a la situació a Síria la directora executiva d'UNICEF, Henrietta Fore, qui ha recordat que hi ha "milions de desplaçats interns o que fugen a través de les fronteres de Síria" i una violència "colpidora" que "ha matat o ferit a 12.000 nens", encara que "probablement hagin estat molts més".

"A tot Síria, gairebé el 90% dels nens necessita ajuda humanitària. 3,2 milions dins de Síria i als països veïns no assisteixen a l'escola. Són vulnerables a la violència, l'explotació, el matrimoni infantil, el treball infantil o es veuen obligats a combatre", ha assenyalat.

Fore ha explicat que en algunes zones del nord-oest del país, "la desnutrició aguda s'apropa al llindar d'emergència del 15% entre els nens desplaçats, en zones de difícil accés i en els campaments".

"Davant els ulls del món, a mig milió de nens amb retard del creixement a Síria se'ls està robant el seu ple potencial des d'una edat molt primerenca. Mai podran desenvolupar cervells sans o cossos forts si sofreixen retard en el creixement entre els seus tres i els cinc primers anys de vida. Els nens no poden esperar", ha advertit.

Fore ha destacat que "Síria s'està desintegrant davant dels nostres ulls". "Després de deu anys, és hora de baixar les armes, anar a la taula de negociació i aconseguir un acord de pau durador", ha remarcat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés