Publicat 13/07/2015 11:09

Els líders de l'euro aconsegueixen un acord sobre el futur de Grècia

Es crearà un fons per a privatitzar béns grecs per valor de 50.000 milions d'euros

BRUSSEL·LES, 13 jul. (EUROPA PRESS) -

Els caps d'Estat i de Govern de l'eurozona han aconseguit aquest dilluns un acord sobre el futur de Grècia, que obre la via a la negociació d'un tercer rescat per a l'economia grega a canvi d'una estricta condicionalitat, que inclou reformes immediates i "molt més dures", en paraules d'un alt funcionari.

Els caps d'Estat i de Govern de l'euro han retirat del text final l'amenaça d'una sortida temporal de l'euro de Grècia si no concloïen amb èxit les negociacions.

"Com que ha funcionat el pla A, no ha fet falta el pla B", ha tancat la cancellera alemanya, Angela Merkel, en una roda de premsa, en què ha assegurat que Berlín no va intentar imposar aquest escenari a Atenes, sinó que es tractava d'una proposta que els grecs no van voler acceptar.

Entre les principals concessions de Tsipras hi ha l'acceptació de reformes més exigents que les que van rebutjar els grecs en el referèndum, per la qual cosa fonts del Govern grec recorden que el primer ministre no té mandat per anar tan lluny i ha de sotmetre el resultat als parlamentaris.

La participació de l'FMI, que Atenes ha intentat vetar sense èxit, està assegurada en el nou programa, tot i que no s'ha aclarit de quina manera. Un altre escull fins a l'últim moment, segons les fonts consultades, ha estat el fons de privatitzacions que finalment es crearà a Grècia per vendre béns públics per valor de 50.000 euros, amb la idea de reduir part del deute.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha explicat a la sortida de la reunió que d'aquests 50.000 milions d'euros, s'espera que la meitat s'utilitzi per a la recapitalització dels bancs. Els 25.000 milions d'euros restants es repartirien a parts iguals entre inversions productives i el pagament de venciments.

Aquest fons, que quedarà sota la supervisió de les institucions europees, és també una imposició d'Alemanya, a la qual es resistien les autoritats gregues perquè dubten que es puguin mobilitzar més de 17.000 milions d'euros. L'FMI tampoc considera realista la xifra i apuntava a 7.000 milions d'euros a l'any, segons fonts europees.

L'acord s'ha aconseguit per "unanimitat" dels 19 països de l'euro i preveu un paquet de mesures "serioses" i un suport financer, segons ha indicat el president del Consell i president de les cimeres de l'euro, Donald Tusk, en una roda de premsa.

L'anunci ha transcendit primer a través dels perfils de diversos primers ministres a Twitter, minuts abans que obrissin els mercats europeus a les 09:00 hores. "Acord", han tuitejat primers ministres com el belga, Charles Michel, o el maltès, Joseph Muscat.

La cimera ha conclòs després de 17 hores i dues jornades maratonianes de negociacions a Brussel·les, a nivell de ministres dissabte i entre caps d'Estat i de Govern des del diumenge i durant tota la matinada de dilluns.

"En aquest compromís no hi ha vencedors ni vençuts", ha assegurat el president de l'Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, que en els últims mesos ha jugat un paper de mediador, però que ha estat absent a les diverses reunions restringides entre Tusk, Merkel, Tsipras i Hollande durant aquest dilluns a la matinada.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, té ara un termini de tres dies, fins al dimecres 15, per sotmetre al parlament del país el contingut d'aquest acord, incloses les reformes i ajustos que li exigeixen que legisli de manera immediata, i que abarquen qüestions com el sistema de pensions i les pujades d'IVA.

També sis estats membre (Alemanya, Països Baixos, Àustria, Finlàndia i Estònia) han de consultar amb els seus parlaments l'acordat aquest dilluns, requisit previ per a qualsevol decisió dirigida a obrir les negociacions del tercer rescat.

El rescat, si s'aprova, tindrà una durada de tres anys i haurà de tenir en compte que les necessitats financeres de Grècia han estat fixades en uns 86.000 milions d'euros per les institucions de la troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió).

Aquestes necessitats inclouen diversos pagaments urgents en els pròxims mesos, venciments per 7.000 milions d'euros per al 20 de juliol i d'altres 5.000 milions per a mitjans d'agost.

El president francès, François Hollande, ha confirmat que Grècia rebrà "finançament immediat" i que aquest assumpte s'abordarà aquest mateix dilluns a la reunió de ministres de l'Eurogrup aquest dilluns a la tarda.

Els líders han acceptat a més la possibilitat d'allargar els venciments i els períodes de cadència del deute grec, si bé han tancat la porta que s'accepti una quitança.

El document també adverteix que només quan es compleixi de manera estricta i ràpida la condicionalitat descrita, els creditors consideraran l'obertura de negociacions i la definició d'un Memoràndum d'Entesa per al tercer rescat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés