Actualitzat 28/09/2020 10:04 CET

Almenys 31 militars de Nagorno-Karabakh moren en els enfrontaments

Manifestació de la comunitat armènia als Estats Units davant la seu de les Nacions Unides, a Nova York.
ALBIN LOHR-JONES / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

MADRID, 28 set. (EUROPA PRESS) -

Almenys 31 militars de l'autoproclamada República de Nagorno-Karabakh han mort des de diumenge en aquesta regió fronterera situada al sud del Caucas a causa de les hostilitats entre Armènia i l'Azerbaidjan.

El president de Nagorno-Karabakh, Arayik Harutyunyan, va comunicar diumenge a través de Facebook que "desenes" de militars han mort, o han resultat ferits. "Hi ha desenes de ferits entre la població civil, i també morts", va afegir.

Harutyunyan va comunicar que l'Azerbaidjan ha utilitzat "caces turcs F-16" que havien arribat al país "fa un mes" amb "el pretext de participar en unes maniobres".

Tot i que Harutyunyan no va precisar el nombre de baixes militars en un primer moment, el Ministeri de Defensa de Nagorno-Karabakh les ha anat actualitzant amb la identitat dels soldats, segons la premsa armènia.

Hores abans dels fets, tant les autoritats de Nagorno-Karabakh com el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, van decretar la llei marcial i una mobilització general.

"El règim autoritari" del president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, "ha reprès les hostilitats. Ha declarat la guerra al poble armeni", va dir Pashinyan.

De la seva banda, l'Azerbaidjan va informar diumenge que l'Exèrcit armeni havia atacat les seves instal·lacions militars a la regió, a més de civils, tot i que encara no ha determinat el nombre de baixes i ferits.

Armènia i l'Azerbaidjan es disputen aquest territori, de majoria ètnica armènia, des de començament del segle passat i després de la caiguda de la Unió Soviètica es va produir una guerra entre tots dos països entre el 1991 i 1994.

Aproximadament 30.000 persones van morir abans que es decretés un alto el foc el 1994, que des de llavors s'ha trencat de manera intermitent.

Al final del conflicte, Armènia, que defensa el dret a l'autodeterminació de Nagorno-Karabakh, va aconseguir controlar la zona, ocupant alguns territoris de l'Azerbaidjan, que en reclama la devolució per cessar les hostilitats.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés