Publicat 02/05/2021 17:10

Alice Wairimu Nderitu, assessora de l'ONU: "Cap país és immune a un genocidi"

Memorial a Kigali en record de les víctimes del genocidi de Ruanda
CYRIL NDEGEYA / XINHUA NEWS / CONTACTOPHOTO

"No es veu que són deu persones (mortes) avui, 24 dem, 16 l'endem", i així fins que "arribes a un milió"

MADRID, 2 maig (EUROPA PRESS) -

El genocidi est considerat un dels crims internacionals més atroos. En la memria collectiva apareix habitualment associat a temps passats o contextos llunyans, per l'assessora especial de l'ONU sobre la prevenció del genocidi, Alice Wairimu Nderitu, adverteix que "cap país és immune" i alerta del risc derivat de les retriques nacionalistes.

El terme genocidi el va encunyar al 1944 l'advocat polons Raphael Lemkin, que va unir el prefix grec 'genos', que significa raa o tribu, amb el sufix llatí 'cidi', que significa mort, per donar nom, per exemple, a les barbries que va cometre l'Alemanya nazi contra minories, especialment contra la comunitat jueva.

La Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, que es va aprovar al 1948, recull els ressons de condemna després de l'Holocaust per provar de penalitzar els actes d'abús dirigits específicament contra un grup per raons de nació, tnia, raa o creena. Hi ha d'haver per tant una intenció, un dels conceptes més difícils de demostrar en termes jurídics.

"No hi ha absolutament cap país que es pugui considerar immune al risc del genocidi", sentencia Nderitu, en una entrevista a Europa Press en la qual reconeix que no sempre és fcil posar les coses en perspectiva. En aquest sentit, apunta que "no es veu que són deu persones (mortes) avui, 24 matí, 16 l'endem", i així fins que "arribes a un milió".

El genocidi, com un reflex d'una divisió portada a l'extrem, "pot esclatar en qualsevol part", explica l'assessora del secretari general de l'ONU, "extremadament preocupada" per l'auge de discursos nacionalistes que s'estenen a diferents parts del món i que, en la seva opinió, no fan més que aprofundir en la divisió social.

Aquesta mena de missatges no afavoreixen a la "cohesió nacional" i, segons Nderitu, pot ser "perillós", especialment en societats que tenen processos de reconciliació pendents.

Dins d'aquesta categoria s'inclourien també els discursos d'ultradreta, si bé l'assessora subratlla que "no n'hi ha prou amb condemnar-los" i que és també necessari anar més enll, analitzar per qu sorgeixen i calen aquests missatges en societats que fins i tot es creien sanades.

Nderitu extrapola el risc de genocidi a tothom, també a Europa, ja que com recorda va ser a Alemanya on es va produir l'Holocaust i el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslvia (TPIY) va considerar genocidi els fets a la ciutat bosniana de Srebrenica al 1995. Les forces serbobsnies van massacrar més de 8.000 homes i nens musulmans.

L'assessora kenyana allega que la seva oficina es dedica a tasques de prevenció i no a catalogar quines situacions poden ser constitutives de genocidi, una tasca que correspon als tribunals. No obstant aix, no oculta la seva por per la situació de Birmnia, on encara est recent l'xode de més de 700.000 rohingyes després d'una operació militar a l'agost del 2017.

La missió d'investigació de l'ONU, la tasca de la qual encara est en marxa, ha detectat una "intenció genocida" de les forces armades birmanes, ara de nou en el punt de mira per les accions repressives després d'arribar al poder l'1 de febrer en un cop d'estat.

Nderitu est "extremadament preocupada" per la situació de Birmnia, on s'estarien perpetrant violacions "molt greus" dels Drets Humans que inclouen no només "centenars" de morts, sinó també nombroses detencions arbitrries i desaparicions forades. "Seguim molt de prop" el que est passant, ha remarcat.

Amb una "forta crida", apella la comunitat internacional a protegir la població birmana abans que sigui massa tard.

LES LLIONS DE RUANDA

Abril és un mes especialment rellevant en termes de genocidi, ats que el dia 24 es commemora la matana d'armenis a mans de l'imperi otom --Turquia no reconeix aquests fets, que es van produir fa més d'un segle, com un genocidi-- i el dia 7 es recorda l'assassinat de més de 800.000 tutsis i hutus moderats a Ruanda al 1994.

Ruanda ha viscut des de llavors "molts canvis" i s'ha hagut de "reconstruir", segons Nderitu, que considera punts positius els esforos per garantir la rendició de comptes --també amb detencions en altres pasos, algunes de recents-- i la "reconciliació". Entre els reptes pendents, reconeix que encara cal "sanar a les víctimes".

La "garantia de no-repetició" ha de ser l'horitzó comú, i per a aix insisteix que cal que no hi hagi impunitat i "atallar el passat". "Hem d'assegurar-nos que s'explica la histria de tothom", explica, incidint que els nens no poden aprendre a l'escola "només la histria d'un grup tnic o religiós" ni s'ha d'establir "una jerarquia de víctimes".

En el terreny legal, Nderitu defensa reformes com la criminalització dels qui neguen el genocidi, mentre que en el social incideix que cal anticipar-se als desafiaments. Així, afirma que els conflictes perllongats entre grups, les situacions de desigualtat o marginació i la violació de drets fonamentals "de vegades genera una reacció que pot escalar fins a un genocidi".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés