Publicat 25/01/2015 10:17

Alexis Tsipras: d'activista d'institut a primer ministre

Alexis Tsipras
EUROPEAN LEFT/EP

ATENES, 25 gen. (EUROPA PRESS) -

Alexis Tsipras ha evolucionat al mateix temps que la Grècia democràtica fins a convertir-se, als seus 40 anys, en alternativa d'un escenari polític que ha donat una bolcada en pocs anys. D'esperit combatiu ja des de la seva joventut, Tsipras arriba a les eleccions del 25 de gener amb el llast de la inexperiència i la bandera de l'esperança en el canvi.

Tsipras va néixer el 28 de juliol de 1974, quatre dies després del final de la 'dictadura dels coronels' a Grècia. Tot i que la seva família semblava no tenir especial interès en la política, ja des de l'adolescència, la vida del líder de la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) ha estat marcada per l'inconformisme davant de l'autoritat.

L'arrencada d'aquesta rebel·lió arribava el 1991, quan una reforma educativa impulsada pel Govern de centre-dreta generava una onada de protestes en instituts. En un centre d'Atenes, un desconegut Tsipras liderava l'ocupació, en el marc de la qual els alumnes menjaven i dormien en les seves pròpies aules.

Aquest primer contacte amb els moviments socials i polítics --que fins i tot el va portar a defensar a la televisió les seves idees sent menor d'edat-- ha acabat de germinar a la universitat, on a més d'estudiar enginyeria civil es va adherir a juntes estudiantils i a formacions d'esquerres.

Una breu etapa en el món de les obres públiques va donar pas a una vida dedicada cent per cent a la política. El seu primer càrrec de responsabilitat en un partit li va arribar el 1999, quan va ser elegit al capdavant de les joventuts de Synaspismos, formació en la qual ha pujat progressivament fins a arribar, cinc anys més tard, al comitè central.

Mentrestant, va continuar prenent part activament de mobilitzacions, com quan el 2001 va acudir a Gènova per intentar participar en una manifestació del moviment antiglobalització amb motiu de la reunió del G-8.

L'AUGE DE SYRIZA

Per a les eleccions parlamentàries del 2004, Synaspismos va intentar sumar forces amb una amalgama de partits minoritaris per conformar una aliança --SYRIZA-- marcada als seus inicis pels dissentiments entre els diferents grups. A aquesta coalició s'hi van adherir més d'una desena de grups i barrejava des de comunistes a ecologistes passant per moviments més moderats.

Després d'unes primeres cites electorals amb obertes discrepàncies en el si de SYRIZA, el 2006 van arribar les eleccions locals de l'esperança. Un desconegut Alexis Tsipras, de 30 anys, va ser proposat com a candidat a l'Ajuntament d'Atenes en un intent de sumar a les generacions més joves a la nova esquerra que la coalició intentava aglutinar.

Tsipras va quedar tercer després d'obtenir un sorprenent 10,5 % dels vots, per darrere de Nova Democràcia i del Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), però es va consolidar com una figura a l'alça i, el 2008, Synaspismos el va elegir en un congrés intern com nou president del partit.

El 2009, Tsipras va entrar al Consell dels Grecs, el nom oficial d'un Parlament que, des d'aleshores, no ha abandonat. Una imatge més desenfadada que la del polític tradicional i una campanya ferotge contra les impopulars mesures d'austeritat promogudes per Nova Democràcia i PASOK l'han convertit ara en l'alternativa.

INEXPERIÈNCIA O ESPERANÇA?

Tsipras aspira a ser, amb 40 anys, el líder més jove de la història democràtica grega. La seva joventut i empenta, així com una ruptura total amb l'actual escenari polític, han estat al mateix temps defecte i virtut, en funció de qui sigui l'analista.

Així, mentre uns veuen en el líder de SYRIZA un imprudent incapaç d'assumir les regnes sense portar al país al col·lapse econòmic i social, altres veuen en ell l'alternativa a uns partits polítics tradicionals que, a peu de carrer, simbolitzen la Grècia de l'atur --25 %--, el deute --177 % del PIB-- i les retallades socials.

Són aquest últim segment, el dels descontents, el que ha portat a SYRIZA a aconseguir, elecció després d'elecció, xifres històriques. Amb un PASOK desaparegut --ha passat del 44 % en els comicis del 2009 a una intenció de vot que ronda el 3 %-- i una Nova Democràcia que intenta aguantar la batzegada des del Govern, la coalició de Tsipras és ara el rival a batre

El juny de 2012, SYRIZA ja es va quedar a només tres punts del partit del primer ministre, Antonis Samaras, que va haver d'aliar-se amb el PASOK, el seu històric rival polític, en un front comú en pro de les reformes que demanaven el Banc Central Europeu (BCE), la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).

L'auge de Tsipras des d'aleshores ha transcendit Grècia i ha creuat totes les fronteres europees que el va portar, en termes pràctics, a ser proposat com a candidat de l'Esquerra Europea per a la direcció de la Comissió Europea en els comicis de maig de 2014.

Amb les enquestes a favor de SYRIZA i l'aritmètica política en contra del Govern de Nova Democràcia i PASOK, Grècia es va veure abocada el desembre de 2014 a eleccions anticipades. El Parlament ha estat incapaç d'elegir a un nou cap d'Estat i s'ha vist abocat a l'autodissolució, tal com volia Tsipras.

VIDA PERSONAL

En el terreny personal, Tsipras comparteix la seva vida amb Peristera Batziana, a la qual va conèixer a l'institut i juntament a qui va formar part en la seva joventut de les joventuts comunistes. Tots dos tenen dos fills, un dels quals porta el nom d'Ernesto en homenatge a un dels ídols del seu pare, Ernesto 'Che' Guevara.

Amant del futbol i del Panathinaikòs, poc se sap de Tsipras més enllà de la imatge que ell mateix projecta davant del focus, on sol aparèixer sense corbata i amb un discurs que barreja la desimboltura amb la bel·ligerància. El rescat econòmic i les seves condicions han estat el tema al qual més minuts ha dedicat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés