El president nord-americà va demanar a la NSA que descobrís "qui és exactament aquesta dona"
Els resultats de la vigilància eren lliurats directament a la Casa Blanca
BERLÍN, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
El president dels Estats Units, Barack Obama, va aprovar explícitament l'espionatge de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) a la cancellera alemanya, Angela Merkel, el 2010, segons ha informat aquest diumenge el diari alemany 'Bild am Sonntag' que cita una font de la Intel·ligència nord-americana coneixedora d'aquestes operacions.
"Obama no va detenir les accions en aquell moment, les va deixar seguir", afirma una font esmentada pel diari alemany. La Casa Blanca, fins i tot, va encarregar un exhaustiu informe sobre Merkel. El president nord-americà no confiava en la cancellera alemanya i va encomanar a la NSA descobrir "qui és exactament aquesta dona".
Després de la publicació de les primeres informacions sobre l'espionatge a Merkel, Obama va assegurar a la cancellera en una conversa telefònica que ell no sabia que la NSA estava espiant-la.
Tot i això, segons 'Bild am Sonntag', el director de la NSA, Keith Alexander, va informar personalment a Obama el 2010 de l'operació de vigilància i intercepció de comunicacions iniciat a la cancellera.
Fruit d'aquest espionatge, la NSA va accedir als missatges de text que Merkel va enviar amb el seu anterior telèfon mòbil i a les converses telefòniques que va mantenir. No va poder accedir, en canvi, a les comunicacions que va fer des de la línia segura de la Cancelleria.
LÍNIA DIRECTA AMB LA CASA BLANCA
Els resultats d'aquestes operacions, a diferència del 'modus operandi' habitual, eren enviats directament a la Casa Blanca, en lloc de a la caserna de la NSA, la base militar de Fort Meade, situada a l'estat de Maryland.
Els enviaments es realitzaven des del quart pis de l'Ambaixada dels Estats Units a Berlín, ubicat a la Porta de Brandenburg, on, amb les últimes tecnologies, el personal de la NSA gravava el contingut de les converses i els missatges de text de la cancellera.
Segons revela aquest diumenge el setmanari alemany 'Der Spiegel', el Govern dels Estats Units tenia dos equips d'espionatge a Alemanya amb membres de la CIA i la NSA, una a Frankfurt i una segona a Berlín, on hi havia destinats fins a 18 agents de la NSA, segons documents interns de l'esmentada agència.
De la mateixa manera que Merkel, el seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schroeder, també va ser objecte d'espionatge per part de la NSA quan George W. Bush era el llogater de la Casa Blanca. En el seu cas, volien saber "on estan els alemanys" i si "es pot confiar en Schröder", segons 'Bild am Sonntag'.
L'excanceller socialdemòcrata va ser una de les veus més crítiques amb el Govern de Bush per la invasió de l'Iraq el 2002 i va entaular unes estretes relacions amb el president de Rússia, Vladímir Putin, fet que va despertar recels a Washington.
ESCÀNDOL DE L'ESPIONATGE
Després que 'Der Spiegel' publiqués documents filtrats per l'exanalista de la CIA Edward Snowden, refugiat a Rússia, que demostraven que Merkel va ser espiada per la NSA, la Casa Blanca ha evitat confirmar si van vigilar en el passat a la cancellera, tot i que ha reiterat, a través del seu portaveu Jay Carney, que "no està vigilant" ni "vigilarà" a Merkel.
El ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, va citar dijous a l'ambaixador dels Estats Units, el mateix dia en el qual el diari alemany 'Die Welt' va revelar que la NSA va espiar el telèfon mòbil de Merkel d'octubre del 2009 a juliol del 2013. També va vigilar les comunicacions de 35 líders mundials, segons va explicar després el diari britànic 'The Guardian'.
Com a conseqüència, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va ordenar divendres passat que es convoqués a l'ambaixador dels EUA a Espanya, James Costos, amb la finalitat de demanar-li explicacions sobre les informacions aparegudes que apunten que Espanya també ha estat objectiu de l'espionatge massiu de comunicacions de la NSA.
Anteriorment, la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff; i els seus homòlegs mexicà i francès, Enrique Peña Nieto i François Hollande, han demanat explicacions al Govern d'Obama sobre el presumpte espionatge de les seves comunicacions i, en el cas de França, a més, de les de desenes de milers de persones.
El Parlament Europeu ha condemnat l'espionatge i ha advocat per adoptar mesures com revocar el pacte 'safe harbour' en virtut el qual la Unió Europea comparteix dades bancàries amb un centenar d'empreses nord-americanes, així com detenir les negociacions per signar un acord comercial bilateral.
A la cimera del Consell Europeu, Merkel i Hollande van convenir impulsar un "acord de no espionatge" amb els Estats Units aplicable a les seves respectives agències d'Intel·ligència. Un portaveu alemany ha assegurat que Merkel proposarà estendre'l als vint-i-vuit.
