L'ONU xifra en 390.000 els desplaats afganesos pel conflicte
MADRID, 12 ago. (EUROPA PRESS) -
Els talib podrien prendre la capital de l'Afganistan, Kabul, en els propers 90 dies, segons ha informat un alt funcionari nord-americ relacionat amb una avaluació de la Intelligncia de Washington.
A part de situar el possible collapse de la capital afganesa per dins de tres mesos, la investigació de la Intelligncia nord-americana estima que Kabul podria quedar allada entre els propers 30 i 60 dies, ha confirmat un altre alt funcionari, segons recull la cadena CNN.
La conquesta de Kabul probablement conduiria a la caiguda del Govern actual i preocupa per l'incessant avan de la conquesta de capitals de províncies per part dels insurgents, que s'han fet ja amb nou i amenacen amb seguir guanyant terr davant el replegament de tropes internacionals.
En l'última jornada, els talib s'han apoderat de l'aeroport de Kunduz i un cos de l'exrcit a la mateixa ciutat, que havien pres ja prviament, segons recull Tolo TV, que informa també que en l'última nit s'han registrat enfrontaments a la ciutat de Ghazni, capital de la província homnima, on els insurgents haurien pres ja la seu provincial i la prefectura de Policia.
El portaveu del Departament de Defensa dels Estats Units, John Kirby, ha rebutjat comentar els resultats de la "avaluació d'intelligncia", si bé ha reconegut la "deterioració de la situació" al país.
Així mateix, ha subscrit les paraules del president nord-americ, Joe Biden, sobre el manteniment de la retirada de tropes i el seu anomenat als líders locals perqu s'uneixin i lluitin "per si sols".
"Hem treballat dur per millorar la competncia i la capacitat afganeses en el camp, per en algun moment la competncia i la capacitat han de ser qüestió dels propis afganesos", ha reblat.
En la mateixa línia s'ha manifestat aquest dimecres la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, qui ha insistit que "en última instncia", les forces afganeses "tenen l'equip, el nombre i la capacitació per contraatacar."
"Ara el que necessiten determinar és si tenen la voluntat política per contraatacar i si tenen la capacitat d'unir-se com a líders per a aix", ha asseverat en una roda de premsa, en la qual també ha repetit que Washington continuar "brindant suport aeri" al país, pel qual confia en una solució que passi pel "dileg" i la via diplomtica, com han reiterat en els últims dies diferents funcionaris.
Psaki ha afegit que els Estats Units seguir "reabastint" a les forces afganeses amb aliments i equip. "Pagarem tots els seus salaris, a més de tota l'assistncia que els hem brindat durant els últims 20 anys", ha agregat.
MÉS DE 5.000 DESPLAATS ARRIBEN A KABUL
Respecte a la situació a l'Afganistan, el portaveu de la Secretaria General de l'ONU, Stéphane Dujarric, ha incidit que des de principis de l'any gairebé 390.000 persones han estat desplaades pel conflicte, "amb un gran augment des de maig".
Solament en els primers cinc dies d'agost s'han verificat 5.800 desplaats interns a Kabul, on les persones que han fugit de les zones assolades pels combats cerquen seguretat davant la violncia i altres amenaces, ha lamentat.
"La majoria dels que es queden a Kabul s'allotgen amb amics i familiars, per un nombre creixent es queda a l'aire lliure", ha avisat, per precisar que s'han identificat a 4.500 persones més que tenien necessitat de refugi, alimentació o sanejament.
Segons ha ressaltat Dujarric, aquestes persones estan rebent assistncia davant aquestes necessitats, mentre un clínica temporal est atenent les qüestions sanitries dels desplaats.
D'altra banda, ha indicat que l'enviat de l'ONU para l'Afganistan i Assumptes Regionals, Jean Arnault, es troba en les converses a Doha amb representants d'ambdues parts del conflictes i altres autoritats internacionals.
Coincidint amb la sortida de la coalició internacional fa uns mesos, els talib han intensificat les seves ofensives davant unes tropes de seguretat que han hagut de comptar amb el suport fins i tot de la societat civil. Fins al moment s'han fet amb diverses capitals de província, entre elles la de Kunduz, de gran importncia estratgica i econmica.
Nacions Unides han informat que solament al maig i juny s'han registrat 783 civils morts, les majors xifres de víctimes en dos mesos des que es va comenar en 2009 amb el conteig. Per la seva banda, UNICEF va assenyalar el dilluns que en els tres dies anteriors havien mort una trentena de nens.
