L'organització intenta reconciliar el seu extremisme amb un nou model polític més flexible, cimentat en la desafecció de la població
Experts avisen d'una imminent guerra civil davant la incapacitat dels insurgents per consolidar triomfs i cohesionar múltiples comunitats
MADRID, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
Vint anys de guerra a l'Afganistan han transformat els talib, ara mateix protagonistes d'una ofensiva fulgurant que els ha portat més a prop que mai a recuperar el poder que ostentaven fins la invasió dels Estats Units el 2001. Durant dues dcades, el grup ha experimentat canvis en les seves teories de govern, en la seva aproximació a la població, en la seva interpretació de la influncia internacional i en la seva prpia composició; alguns necessaris, en opinió de destacats membres de la seva cúpula, altres difícils de reconciliar amb les nocions fonamentalistes que els han distingit.
Tal com apunta el grup d'estudis internacional nord-americ Institut per a la Pau, "els talib han evolucionat des de la guerrilla desorganitzada dels primers anys de la insurrecció a un moviment organitzat fins a formar un Govern parallel en mplies porcions de l'Afganistan". Res més representatiu d'aquest pseudogovern que els "governadors a l'ombra"; una figura política apareguda far fa una dcada i que ara té una importncia transcendental.
Són ells els que han flexibilitzat les draconianes polítiques socials imposades pels alts crrecs de l'organització, impulsat iniciatives per apropar-se a la ciutadania, explotat la desafecció dels afganesos al Govern de Kabul -- un model de corrupció institucional com coincideixen la immensa totalitat dels estudis realitzats sobre aquest tema -- i exercit d'engranatge en la coordinació de les ofensives militars, aspecte aquest últim de gran importncia: la retirada de les tropes internacionals, i dels grups d'operacions especials dels EUA en particular, ha privat les forces afganeses de la capacitat d'eliminar aquests elements.
Avui dia, els talib tenen una delegació de pau, mantenen converses amb els Estats Units, el Govern afgans i amb els estats del Golf, discuteixen solucions humanitries amb Nacions Unides i ONG, són actius a les xarxes socials i organitzen comits civils per tractar la situació de les comunitats locals; iniciatives que, no obstant aix, mai han acabat d'esvair els dubtes sobre les seves proclamades intencions d'admetre un futur model democrtic contrari als seus principis.
A nivell polític, segons el professor d'Afers Internacionals de la Universitat de Columbia, Dipali Mukhopadhyay, es deu a la seva incapacitat per presentar una visió homognia, dividits com estan entre corrents tradicionals i modernitzades, entre flexibles polítiques locals i durs edictes ultraconservadors procedents de les altes esferes, i les múltiples identitats tniques que ara componen l'organització. Per tot aix, "en el moment en qu se'ls obliga a presentar un projecte de Govern", explica l'expert a l''Indian Express', "te n'adones de les vulnerabilitats que presenten".
I si bé en algun moment els talib podrien presentar un projecte de consens, la seva crueltat és impossible d'esbiaixar. Les seves forces de combat segueixen actuant amb brutalitat extrema cap a la població civil. Segons la Comissió Independent per als Drets Humans a l'Afganistan, la insurrecció ha estat responsable de 2.978 baixes civils (917 morts i 2.061 ferits) en els primers sis mesos de 2021, sense esmentar altres atrocitats com execucions extrajudicials, tortures o desaparicions forades. La desconfiana que generen en la població de les grans ciutats és insalvable, en particular en moments com aquest, en el qual la capital acull cada dia milers de refugiats que carreguen a la motxilla histries d'horror.
TRIBALISMES, DISCREPNCIES I IMATGE PÚBLICA
"Si un hagués de simplificar els talib diria que ara són bsicament afganesos desencantats", explica a Rdio Free Liberty l'expert en Seguretat a l'Afganistan Ted Callahan, mateixa opinió que el també analista per al grup Fundació per a la Defensa de les Democrcies (FDD), Bill Rogglio. "Ja no és un moviment etnonacionalista paixtu, com era als anys 90. Ara hi ha uzbeks, tadjiks, turcmanos i, fins i tot, hazares, perqu els talib han entrat en aquestes comunitats, i aix suposa una diferncia enorme des del que eren abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001", considera.
L'estructura de poder en els talib és profundament irregular. Mentre el líder de l'organització, el mulá Haibatulá Ajundzada, és el principal responsable de proclamar els edictes fonamentalistes de l'organització, figures prominents com Mohamed Yaqub, cap militar de l'organització i fill del seu antic líder, el mulá Omar, aposten per certa liberalització en les polítiques socials i una solució negociada, segons l'expert de l'Institut Reial de Serveis Units de Londres, Antonio Giustozzi, a l''Indian Express'.
Un altre "moderat" com el negociador cap dels talib en les converses de pau de Doha (Qatar), el mulá Abdul Ghani Baradar, podria emergir com a futur líder polític de l'organització si apostés per la via del dileg, per altres analistes com Abdul Basit es mostren escptics. "Em semblen concessions de cara al públic. Aquesta gent est perpetrant atemptats", assenyala al mateix mitj. És més, "ni tan sols empraria la paraula 'moderat'. Aquesta organització est formada per gent més extremista, i gent menys extremista", afegeix.
UN FUTUR BANYAT EN SANG
Sense una visió conjunta de futur, repartits en tantes comunitats amb interessos particulars, i enmig de friccions internes, una possible conquesta talib de la capital no suposaria la restauració de l'antic Emirat Islmic sinó el principi d'una nova i terrorífica fase del conflicte: l'esclat d'una guerra civil a gran escala en tot el país.
Les milícies populars que combaten contra els insurgents "podrien revoltar-se contra el Govern en qualsevol moment", segons l'expert en seguretat Asadulá Nadim a Deutsche Welle, mentre pasos vens com Iran o el Paquistan podrien finanar els seus propis grups armats contra els talib, que ara mateix són incapaos de consolidar les seves victries territorials, com apunta un integrant del Consell Nacional de Seguretat de l'Afganistan, Ahmad Shuja Jamal.
"Si ens fixem en un moment donat, els talib poden avanar en una província, per la situació és fluda. Avancen, aconsegueixen titulars amb les seves conquestes, per no poden capturar províncies senceres", explica a Al Jazeera. Aix significa més combats, més confusió i més vessament de sang, i "al final són els civils els qui reben la pitjor part".
El grup insurgent podria arribar al poder, per no aconseguiria mantenir-lo, i és per aix que "la guerra civil és certament un camí que es pot visualitzar si continua en la trajectria en la qual est ara", apuntava en una roda de premsa el principal comandant militar d'EUA a l'Afganistan, el general Scott Miller, representant d'un país que "mai va estar a l'Afganistan per construir una nació", com va reconixer el president del país, Joe Biden.
Sense un enfortiment de les estructures del Govern afgans, segons tots els estudis, el feble Executiu de Kabul experimenta ara un desemparament com no ha vist en anys. La seva caiguda podria ser el prolegomen d'una fragmentació generalitzada, terreny abonat per a la tornada dels grups gihadistes com Al-Qaeda o Estat Islmic, en un escenari tan aterridor que fins i tot un tradicional aliat d'EUA com és el Regne Unit ha criticat la sortida de tropes. "Acabem de treure'ls la catifa dels seus peus", lamenta el president del comit d'afers exteriors del Regne Unit, Tom Tugendhat. "I ens limitarem a veure com els va", conclou.
