El mandatari assegura que aquest ser el seu últim mandat i que aquest ser el seu llegat al país
MADRID, 20 maig (EUROPA PRESS) -
El president de República Dominicana, Luis Abinader, ha guanyat aquest diumenge les eleccions presidencials del país en obtenir el 58,87 per cent dels vots, amb una diferncia de més de 30 punts respecte del següent rival, segons resultats parcials.
Si es confirma aquesta tendncia, que ja pronosticaven les enquestes, el president, aspirant pel centrista Partit Revolucionari Modern (PRM), que ell mateix va fundar, aconseguiria un segon mandat al capdavant de la nació del Carib.
En segon lloc, amb un 27,25 per cent de les paperetes hi ha el candidat del progressista Partit Fora del Poble (FP) Leonel Fernández, que ja va ocupar la Presidncia dominicana entre el 1996 i el 2000, i més tard des de l'any 2004 fins al 2012.
El candidat del Partit de l'Alliberament Dominic (PLD) Abel Martínez es troba en tercer lloc amb un 10,60 per cent dels vots. La resta de candidats que s'han presentat als comicis no han aconseguit superar el 2 per cent dels suports, segons les dades proporcionades per la Junta Central Electoral (JCE) dominicana.
Tant Fernández com Martínez han trucat al president electe per felicitar-lo i "reconixer" el seu triomf en les eleccions. "Agraeixo aquest gest de respecte i compromís amb la democrcia. Junts, continuarem treballant pel progrés i el benestar de tots els dominicans", ha assenyalat Abinader a través del seu perfil a la xarxa social X.
ABINADER: "ASSUMEIXO LA CONFIANA QUE HE REBUT"
Després d'imposar-se com a vencedor, Abinader ha assegurat a la població que no els fallar: "Assumeixo la confiana que he rebut i l'obligació de no decebre-la. No els fallaré! I per sobre de qualsevol sentiment partidista hi ha la meva lleialtat i orgull, i el meu compromís és amb el poble dominic", ha manifestat.
En aquest sentit, ha asseverat que ser "el president de tots els dominicans i dominicanes, sense divisió, sense sectarisme i sense colors partidaris", i ha apostat per "treballar amb tothom i per a tothom". "Grcies de cor. El civisme i la participació de cadascun de vosts han estat fonamentals per enfortir les nostres institucions i donar un cop més la imatge d'un país exemplar amb profundes conviccions democrtiques", ha declarat.
Abinader, que estar en el crrec fins el 2028, ha celebrat la seva victria, subratllant que en aquesta ocasió ha obtingut un resultat més bo que l'assolit el 2020, "amb més suport popular i amb més vots", de manera que els dominicans han "aprovat l'esfor" que ha fet fins ara la seva administració. "El missatge de les urnes és clar. Els canvis que hem fet seran irreversibles. No hi ha volta enrere. República Dominicana ha canviat i ha canviat per sempre", ha sostingut.
Així mateix, ha assegurat que aquest ser el seu últim mandat al capdavant del país, ja que ha anunciat que promour una reforma constitucional "que eviti que la continutat en el poder depengui del capritx personal del president de torn". "Aquesta victria electoral, en el meu cas, és l'última perqu respectaré els límits en la Constitució en els termes de la reelecció. No tornaré a ser candidat, és la meva paraula, és el meu compromís i ser part del meu llegat", ha sentenciat.
A més d'escollir qui ser el seu president durant els prxims quatre anys, els 8,1 milions de dominicans cridats a les urnes hauran de triar els 32 senadors i 190 diputats que conformen el Congrés de la República. República Dominicana també renovar els seus 20 representants al Parlament Centreameric (Parlacen).
La campanya electoral ha estat marcada per la situació a Haití, país amb el qual República Dominicana comparteix gairebé 400 quilmetres de frontera i que es troba immers un panorama d'inestabilitat des de fa anys.
La crisi social, política i econmica d'Haití, que a més en els últims anys ha patit diversos desastres naturals, ha provocat que la població haitiana intenti creuar la frontera cap a República Dominicana a la recerca de més bones oportunitats. El Govern dominic va confirmar el 2023 la deportació de més de 250.000 haitians.
Sumat a tot aix, República Dominicana i Haití protagonitzen des de setembre de l'any passat una disputa entorn del riu Masacre, que delimita part de la frontera comuna. Les autoritats de Port-au-Prince van activar el desviament de part del cabal del riu, fet que va provocar malestar a Santo Domingo.
