El mandatari assegura que aquest serà el seu últim mandat i que aquest serà el seu llegat al país
MADRID, 20 maig (EUROPA PRESS) -
El president de República Dominicana, Luis Abinader, ha guanyat aquest diumenge les eleccions presidencials del país en obtenir el 58,87 per cent dels vots, amb una diferència de més de 30 punts respecte del següent rival, segons resultats parcials.
Si es confirma aquesta tendència, que ja pronosticaven les enquestes, el president, aspirant pel centrista Partit Revolucionari Modern (PRM), que ell mateix va fundar, aconseguiria un segon mandat al capdavant de la nació del Carib.
En segon lloc, amb un 27,25 per cent de les paperetes hi ha el candidat del progressista Partit Força del Poble (FP) Leonel Fernández, que ja va ocupar la Presidència dominicana entre el 1996 i el 2000, i més tard des de l'any 2004 fins al 2012.
El candidat del Partit de l'Alliberament Dominicà (PLD) Abel Martínez es troba en tercer lloc amb un 10,60 per cent dels vots. La resta de candidats que s'han presentat als comicis no han aconseguit superar el 2 per cent dels suports, segons les dades proporcionades per la Junta Central Electoral (JCE) dominicana.
Tant Fernández com Martínez han trucat al president electe per felicitar-lo i "reconèixer" el seu triomf en les eleccions. "Agraeixo aquest gest de respecte i compromís amb la democràcia. Junts, continuarem treballant pel progrés i el benestar de tots els dominicans", ha assenyalat Abinader a través del seu perfil a la xarxa social X.
ABINADER: "ASSUMEIXO LA CONFIANÇA QUE HE REBUT"
Després d'imposar-se com a vencedor, Abinader ha assegurat a la població que no els fallarà: "Assumeixo la confiança que he rebut i l'obligació de no decebre-la. No els fallaré! I per sobre de qualsevol sentiment partidista hi ha la meva lleialtat i orgull, i el meu compromís és amb el poble dominicà", ha manifestat.
En aquest sentit, ha asseverat que serà "el president de tots els dominicans i dominicanes, sense divisió, sense sectarisme i sense colors partidaris", i ha apostat per "treballar amb tothom i per a tothom". "Gràcies de cor. El civisme i la participació de cadascun de vostès han estat fonamentals per enfortir les nostres institucions i donar un cop més la imatge d'un país exemplar amb profundes conviccions democràtiques", ha declarat.
Abinader, que estarà en el càrrec fins el 2028, ha celebrat la seva victòria, subratllant que en aquesta ocasió ha obtingut un resultat més bo que l'assolit el 2020, "amb més suport popular i amb més vots", de manera que els dominicans han "aprovat l'esforç" que ha fet fins ara la seva administració. "El missatge de les urnes és clar. Els canvis que hem fet seran irreversibles. No hi ha volta enrere. República Dominicana ha canviat i ha canviat per sempre", ha sostingut.
Així mateix, ha assegurat que aquest serà el seu últim mandat al capdavant del país, ja que ha anunciat que promourà una reforma constitucional "que eviti que la continuïtat en el poder depengui del capritx personal del president de torn". "Aquesta victòria electoral, en el meu cas, és l'última perquè respectaré els límits en la Constitució en els termes de la reelecció. No tornaré a ser candidat, és la meva paraula, és el meu compromís i serà part del meu llegat", ha sentenciat.
A més d'escollir qui serà el seu president durant els pròxims quatre anys, els 8,1 milions de dominicans cridats a les urnes hauran de triar els 32 senadors i 190 diputats que conformen el Congrés de la República. República Dominicana també renovarà els seus 20 representants al Parlament Centreamericà (Parlacen).
La campanya electoral ha estat marcada per la situació a Haití, país amb el qual República Dominicana comparteix gairebé 400 quilòmetres de frontera i que es troba immers un panorama d'inestabilitat des de fa anys.
La crisi social, política i econòmica d'Haití, que a més en els últims anys ha patit diversos desastres naturals, ha provocat que la població haitiana intenti creuar la frontera cap a República Dominicana a la recerca de més bones oportunitats. El Govern dominicà va confirmar el 2023 la deportació de més de 250.000 haitians.
Sumat a tot això, República Dominicana i Haití protagonitzen des de setembre de l'any passat una disputa entorn del riu Masacre, que delimita part de la frontera comuna. Les autoritats de Port-au-Prince van activar el desviament de part del cabal del riu, fet que va provocar malestar a Santo Domingo.
