Publicat 01/11/2020 12:49CET

Xavi Argemí narra en un llibre la seva distròfia: "He estat aprenent a morir per poder viure"

Xavi Argemí, autor d''Aprendre a morir per poder viure' (Rosa dels Vents)
FAMILIA ARGEMÍ BALLBÉ / ROSA DELS VENTS

El jove de 25 anys el publica mentre acaba el seu grau de Multimèdia i viu amb "realisme i il·lusió"

BARCELONA, 1 nov. (EUROPA PRESS) -

El jove de 25 anys Xavi Argemí acaba de publicar un llibre per narrar la seva experiència amb una malaltia degenerativa i incurable, la distròfia muscular de Duchenne, i explicar com valora la seva vida: "He estat aprenent a morir per poder viure", ha dit en una entrevista a Europa Press.

'Aprendre a morir per poder viure. Petites coses que fan la vida meravellosa' està editat per Rosa dels Vents i ja s'han imprès dues edicions en la primera setmana que ha arribat a les llibreries.

Xavi Argemí és a punt de graduar-se en Multimèdia a la universitat: ha estudiat a distància i ja està fent el treball final, mentre ha escrit aquest llibre.

Tota la seva vida ha conviscut amb una malaltia degenerativa que l'ha obligat a acceptar les limitacions d'una cadira de rodes i la manca de mobilitat, però també la proximitat de la mort.

COMPARTIR, NO INSPIRAR LLÀSTIMA

"Em vaig animar a escriure el llibre perquè vaig pensar que podia ajudar persones en dificultat. No voldria inspirar llàstima, sinó compartir la meva experiència sobre com viure i com mirar la mort de cara", i assegura viure amb realisme i il·lusió.

"Realisme, perquè veig que les limitacions cada cop són més importants; i il·lusió, per aprofitar els minuts, dies o anys que em queden de vida per fer fàcil la vida als qui estan al meu costat i, a través del llibre, a tanta gent com pugui", ha afirmat.

ACCEPTACIÓ I ESPERANÇA

Diagnosticat amb Duchenne quan tenia 3 anys, l'11 de març del 1999 va veure com el seu cos anava limitant la seva mobilitat, fins a moure només uns dits i el cap: "Tot és progressiu; a poc a poc. Pels qui no teniu una malaltia com aquesta, us pot semblar una realitat estàtica, però per a mi canvia diàriament".

Conscient que la malaltia de Duchenne és incurable i progressiva, ha acceptat les limitacions --no sense dificultat-- i encara la vida d'una manera diferent: "El meu cos s'ha anat atrofiant dia a dia; d'això no hi ha cap dubte. Però el meu esperit, en canvi, ha anat guanyant en flexibilitat i en acceptació; també, de manera progressiva".

Explica que les amistats i l'espiritualitat han estat claus : "La fe cristiana m'ha portat a l'esperança i a estimar als altres. L'espiritualitat, a valorar les petites coses de cada dia com importants per al meu camí cap al cel. Ara mateix no tinc ganes d'anar-hi, la veritat; però quan mori sí que hi vull anar. Mentrestant, no tinc pressa".

Agraeix que l'hagin educat sense por a la mort, amb sinceritat i sense perdre l'esperança ni el bon humor: "La gran paradoxa és aquesta: que, educant-me per morir bé, m'han educat per viure plenament", ha reflexionat Argemí, la malaltia del qual no li ha impedit estudiar una carrera, i gaudir, fins fa ben poc, de plans, sortides culturals i partits del FC Barcelona, una de les seves passions.

FINAL DE VIDA

Després de diverses crisis respiratòries en els últims anys que gairebé l'envien "a l'altre barri", segons ha explicat ell mateix, es va trobar al 2018 amb la decisió de si es feia una traqueotomia, que li hagués allargat una mica la vida però que li hagués dificultat la parla i la ingesta de menjar, a més de possibles infeccions.

Va decidir no fer-me-la i, pel camí, va descobrir la medicina pal·liativa, encarada a atenuar el dolor i millorar la qualitat de vida de pacients terminals, i de la qual s'ha convertit en un gran defensor.

Ara, necessita ajuda material per suplir la seva immobilitat i també acompanyament, "que és l'important per ser feliç", així com gaudir de les petites coses, com una posta de sol, una conversa tranquil·la i la visita d'un amic o familiar.

'Aprendre a morir per poder viure' està dedicat als nebots de l'autor, Pep i Mariola, als qui vol enviar un missatge clar, també per als lectors: "Que l'oncle Xavi va lluitar amb optimisme fins al final. I que les adversitats es vencen mirant la part positiva de la vida".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés