Augmenta la preocupació per la llibertat d'expressió fins a un 24,8%
BARCELONA, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
Les desigualtats socials i l'actual "cicle de vulnerabilitat" van augmentar entre les queixes dels ciutadans al Síndic de Greuges l'any passat, quan van arribar al 31,3% --28,2% l'any 2017--, i amb problemtiques relacionades amb desnonaments, pobresa energtica, segregació escolar i la renda garantida de ciutadania (RGC) com a protagonistes.
El síndic, Rafael Ribó, ha presentat aquest dilluns l''Informe al Parlament 2018' al president de la Cambra catalana, Roger Torrent, i li ha transms la seva preocupació per les problemtiques socials, davant les quals ha reclamat un acord polític entre tots els grups per combatre-les, ha explicat el Síndic en roda de premsa.
S'ha mostrat preocupat per la "inadequada resposta de les administracions davant dels desnonaments de persones vulnerables, perqu les taules d'emergncia habitacional estan contínuament desbordades", amb esperes d'un o dos anys i lluny de garantir el dret a l'habitatge, per al qual ha reiterat que no hauria d'haver-hi esperes.
Alhora, no s'ha legislat com ha de contribuir la Sareb i cedir a usos socials el gran paquet d'habitatges que va adquirir quan es va constituir amb diners públics, ha lamentat, i ha afegit que les administracions haurien d'accentuar l'adquisició d'habitatge públic pel dret de tempteig i retracte.
S'han afegit aquest any queixes relacionades amb la RGC, sobre la qual ha criticat "llacunes d'informació" per part de l'administració catalana, i ha reiterat que falta desenvolupar el reglament sobre aquesta renda, que podria esmenar algunes situacions.
Ha alertat de les dificultats per accedir al bo social, alhora que detecten "prctiques abusives de gestió de cobrament de subministraments bsics" per part d'agncies que treballen per a empreses energtiques i inclouen en registres d'impagament dades personals de persones reconegudes com víctimes de pobresa.
DRETS POLÍTICS
També ha expressat a Torrent la seva preocupació per la inestabilitat política que considera que s'ha viscut aquest any a Catalunya, agreujada per la introducció de "mesures obstaculitzadores i intervencionistes" que n'han dificultat la governabilitat.
Aix s'ha reflectit en qu les queixes sobre administració pública i drets han crescut del 14% el 2017 al 24,8% en un any, i moltes han estat referides a les manifestacions i vulneracions de la llibertat d'expressió o a la neutralitat dels espais públics --incloent l'existncia de llaos grocs--, ha assenyalat.
També hi ha hagut persones que han vist vulnerat el seu dret a la participació en no poder-se traduir el seu vot en una investidura, i d'altres que han protestat per problemtiques com el vot des de l'estranger i, a preguntes dels periodistes, Ribó ha adms que l'augment de queixes pot donar-se tant per l'augment de vulneracions com per una sensibilització més gran.
L'adjunt general al Síndic, Jaume Saura, ha afegit que en la llibertat d'expressió s'inclouen diverses circumstncies, entre les quals hi ha queixes de dones per la impossibilitat d'accedir en topless a piscines públiques, encara que les polítiques són majoria en aquest creixement.
AUGMENTEN LES QUEIXES TOTALS
Ribó ha rebut el 2018 un total de 10.495 queixes, la xifra més elevada després del 2015 i que procedien de 14.000 persones, perqu algunes eren collectives, en un any en el qual ha ats també 9.987 consultes i ha iniciat 264 actuacions d'ofici.
Les dones predominen en les queixes de l'mbit social, mentre que en les interpellacions sobre territori i consum, la majoria són homes, ha observat el síndic, que ha celebrat que aquest any la institució s'ha acostat al 97% d'acceptació de resolucions --el 25% parcial-- i al 70% de ciutadans que la coneixen.
AGRESSIONS AL TERRITORI PER ESPECULAR
També ha cridat l'atenció sobre les agressions al territori, que estan creixent amb "projectes urbanístics amb dimensió especulativa" en rees del litoral, per a la qual cosa preparen un informe monogrfic, juntament amb un altre sobre la contaminació que far especial mfasi a Barcelona i la seva rea metropolitana.
"Queden un any més els temes culturals i lingüístics en un percentatge ínfim" que fa insistir en la inexistncia de conflicte lingüístic a Catalunya, com també es reflecteix en les atencions del Defensor del Poble.
L'informe apunta "reptes de futur" com la lluita contra les desigualtats socials, per garantir l'habitatge com a dret i no com a objecte econmic, la igualtat d'oportunitats en educació, la garantia dels nens com a ciutadans de ple dret, i la lluita contra la violncia masclista i LGTBIfbica i l'abús sexual infantil, entre d'altres.
