BARCELONA 7 juny (EUROPA PRESS) -
Vuit de 12 comunitats lingüístiques de països europeus comparables a la catalana amb realitats plurilingüístiques tenen lleis que obliguen a retolar en la llengua pròpia en establiments i la publicitat, segons un estudi elaborat per Consum Català-Associació Catalana de Consumidors, ha informat l'entitat aquest divendres en un comunicat.
Les comunitats estudiades han estat el francès al Québec; l'eslovac a Eslovàquia; el lituà a Lituània; l'eslovè a Eslovènia; el letó a Letònia; l'estonià a Estònia; l'italià, el francès i l'alemany a Suïssa; el català a Andorra, i el suec i el finlandès a Finlàndia.
En quatre d'aquestes comunitats de llengües --Suïssa i Finlàndia-- no s'han trobat normatives específiques que regulin aquests usos lingüístics en la retolació i la publicitat al carrer, però l'ús de la llengua pròpia està garantit a través de la "plena cobertura legal i política" en els respectius països.
L'informe revela que en la majoria d'aquests països es compleixen la normativa lingüística de manera generalitzada, mentre que a Catalunya existeix una legislació específica --la Llei 1/1998 de política lingüística--, però encara hi ha "molts establiments amb retolació fora de la legalitat".
Concretament, a les Illes Balears i Catalunya hi ha una cobertura legal "gairebé normalitzada", comparable als països analitzats, i l'únic àmbit en el qual el català no és obligatori és en la retolació no fixa com, per exemple, en les pissarres de menús de bar.
En canvi, a la Comunitat Valenciana i la Franja, la llengua es troba en una situació d'"absoluta desprotecció legal".
Sobre la publicitat, l'estudi revela que hi ha un "buit legal absolut" en les comunitats catalanes de l'Estat, el que crea una situació excepcional respecte a les altres estudiades, on sí es protegeix; a Catalunya el català es troba en una situació pitjor a la de la retolació perquè només es regula a l'àmbit municipal.
